Catalunya estén a més zones el model antiincendis de la Vall d’Aran

Catalunya està canviant la manera de gestionar els incendis forestals. Es tracta d’un procés lent en fase inicial però que pot capgirar la manera d’entendre la resposta dels bombers davant el foc. Per entendre el que està passant, cal començar pel cas de la Vall d’Aran. En aquesta comarca es va impulsar un pla pioner liderat per científics, bombers locals i polítics que consisteix a delimitar les zones en les quals un incendi, si és de baixa intensitat, es pot deixar avançar, sempre de manera quirúrgicament controlada. ¿I quin sentit té deixar que cremin algunes zones? "Si les cases habitades no estan en risc, es poden aprofitar les flames amb l’objectiu de conservar espais oberts, claus per a biodiversitat, i alhora prevenir que futurs incendis es converteixin en extrems", explica Marc Vilahur, director de Polítiques Ambientals, en declaracions a EL PERIÓDICO. Fins ara, en diverses ocasions els bombers han optat per permetre l’avenç d’un foc en certes zones. Però l’acció estava sustentada en altres raons i sense tenir-lo planificat: per exemple, quan es considera que un foc té poc recorregut perquè és en una zona segura o quan hi ha simultaneïtat d’incendis i s’han de prioritzar efectius en un altre punt. El model del qual es parla ara, en canvi, es basa a tenir-lo dissenyat sobre el paper. Catalunya, amb el Departament d’Acció Climàtica i l’equip dels GRAF (grup de suport d’actuacions forestals dels bombers), es planteja ara estendre el pla a certs espais protegits. De moment ja s’ha posat en marxa al parc natural del cap de Creus i a la reserva nacional de caça Boumort (Prepirineu). "Els incendis són naturals del clima mediterrani i, si s’organitzen bé, poden permetre la regeneració d’ecosistemes oberts d’alt interès", suggereix Vilahur. La idea és utilitzar el foc per afavorir el bon estat dels hàbitats i alhora evitar grans incendis. Aprofitar l’oportunitat ¿I com s’aconsegueix? Es traça un perímetre i s’analitzen els punts idonis per frenar les flames. També es decideix en quins terrenys es pot deixar avançar les flames per facilitar la generació d’espais oberts. "Una altra opció és aconseguir-ho amb foc tècnic, a l’hivern", detalla Vilahur. No obstant, si es declara un incendi forestal inesperat, també es pot aprofitar per enfortir zones no forestals que acullen espècies en perill d’extinció. Al nord de la comarca de la Garrotxa s’està estudiant aprovar un pla semblant. Es comença pels llocs protegits perquè ja existeix un òrgan de gestió que pot treballar amb els bombers i la conselleria. Les "taules del foc" són les trobades en les quals s’està abordant aquest mètode. En un futur, segons asseguren a EL PERIÓDICO fonts d’Acció Climàtica, es pretén desplegar aquesta mena de plans cada vegada en més àrees protegides. Marta Miralles, subinspectora del GRAF, assenyala que el foc ha de formar part dels ecosistemes de manera integrada: "S’ha de valorar el risc i després determinar com aquests terrenys oberts, que gairebé no tenen arbres, poden facilitar la feina". "La política que es practiqui al voltant de la prevenció afecta els hàbitats", afegeix. Segons Miralles, no es tracta només de deixar avançar l’incendi, sinó de no parar-lo mentre progressa per una ubicació geogràfica concreta: "La clau de tot és planificar-lo de manera consensuada amb l’administració corresponent i amb els propietaris dels terrenys afectats". Utilitzar els ramats A la Vall d’Aran, per exemple, es va utilitzar aquest mètode per disposar i mantenir parcel·les aptes per al bestiar. El fet que la majoria de boscos de la comarca siguin públics va facilitar-ne les gestions. A més, la legislació permet accelerar certs tràmits ambientals. Per desplegar plans com aquest al llarg de tot Catalunya caldrà anar pas a pas. No obstant, la intenció dels defensors de la conservació i dels bombers és explotar al màxim aquesta nova línia de treball. Aquest estiu, en cas que el foc aparegui a Boumort o al cap de Creus, es posaran en pràctica els plans i, abans d’atacar el perímetre del foc, s’analitzarà si és convenient "pasturar" el foc per realitzar la gestió forestal. Tradicionalment, els hàbitats d’espais oberts es mantenien gràcies als incendis i a les conseqüències dels ramats o herbívors salvatges. Actualment, els herbívors, com els cérvols, els cabirols i les daines, encara no són prou presents en tot el terreny de la comarca per garantir-ne la conservació. No obstant, quan un espai s’obre amb l’ús del foc, s’han posat en marxa programes de subvenció per mantenir l’hàbitat amb l’ús de ramats. Cal precisar que això no significa utilitzar les cabres i les ovelles per acabar amb el sotabosc. L’objectiu és que aquestes zones, que tenen poca vegetació i que han de conviure amb els terrenys agrícoles i que formen un "paisatge mosaic", no es converteixin en un bosc dens i jove.

Catalunya estén a més zones el model antiincendis de la Vall d’Aran

El sistema de «pasturar» els focs, que consisteix a deixar-los avançar sota control, s’ha posat en marxa al cap de Creus i a la reserva de caça Boumort i s’estudia a la Garrotxa. Es tracta d’un procés lent que està encara arrencant.

El més llegit