L’explotació sexual canvia dels clubs als pisos de veïns

El problema del tràfic de persones per a l’explotació sexual és un dels més preocupants als quals s’enfronten els cossos policials. La Memòria de la Fiscalia General de l’Estat del 2023 remarca que el 2022 es van identificar a Espanya 231 víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual: 226 dones i, d’elles, 13 menors d’edat, una xifra que tot just és la punta de l’iceberg i que suposa un important ascens perquè gairebé triplica la registrada el 2021. Les bandes són petites i han canviat els clubs per pisos en veïnats comuns. "És una activitat delictiva que va a més: el tràfic d’éssers humans és, quant a números, un dels tres delictes que més diners generen en organitzacions criminals després del tràfic de drogues i el d’armes", explica a EL PERIÓDICO l’inspector Roberto Molina, cap de la Secció d’Investigació de Tràfic d’Éssers Humans de la Policia Nacional a Barcelona. Segons explica l’inspector, "la prostitució mou a Espanya al voltant de cinc milions d’euros al dia, una autèntica barbaritat". El tràfic d’éssers humans per a l’explotació sexual està vinculat a aquesta activitat: "Estem parlant de quantitats econòmiques brutals d’un delicte que és dels més terribles –afegeix el policia–. A les víctimes els roben la vida: s’aprofiten de la vulnerabilitat de les persones". Segons les Nacions Unides, Espanya és el tercer país del món en demanda de sexe de pagament, després de Tailàndia i Puerto Rico. Delicte transnacional El tràfic de persones és un delicte transnacional: les víctimes arriben de zones de països molt empobrits enganyades de forma total o parcial. Segons Molina, l’"engany habitual" és oferir una feina a Espanya. A les dones del Paraguai, per exemple, se’ls sol oferir cuidar-se de persones grans. I a les de Nigèria, treballs de perruquera. Després, a l’arribar, es troben que "han de tornar un deute generat a l’organització exercint la prostitució", apunta Molina. També hi ha víctimes, afegeix l’inspector, que arriben enganyades de manera "parcial", principalment dones veneçolanes i colombianes que habitualment es dediquen a la prostitució al seu país "en situacions deplorables" i se’ls promet a Espanya unes condicions "que semblen meravelloses", com que s’estaran en "un pis increïble, podran triar el client, posaran elles els preus, guanyaran molts diners o el deute serà molt petit". "Quan arriben aquí –afegeix el policia– tot això no existeix i es veuen obligades a treballar en clubs o en pisos 24 hores disponibles per als clients". L’inspector apunta que, des de la prohibició dels anuncis sobre prostitució, han disminuït els clubs i les dones són explotades en domicilis situats en edificis de vivendes que poden passar desapercebuts per a la majoria de veïns, excepte si generen soroll o si algun client despistat s’equivoca al trucar al timbre. De fet, l’associació APRAMP, que treballa per prevenir i erradicar el tràfic de persones, va identificar l’any passat prop de 300 nous pisos en els quals s’exerceix la prostitució. L’augment de prostíbuls en pisos també és conseqüència de la covid, ja que molts clubs van tancar per la pandèmia. Per això l’inspector remarca la importància de la col·laboració ciutadana per detectar-los, ja que hi pot haver víctimes retingudes i obligades a exercir la prostitució. Per això recorda que la Policia Nacional té un telèfon –900 10 50 90– i un correu de denúncia –trata@policia.es– que és del tot anònim. Així, afegeix que per les campanyes publicitàries que du a terme el cos policial i altres administracions es denuncia més, tot i que encara és "un delicte que està molt poc visualitzat". Sobre el tipus de bandes que es dediquen a l’explotació de persones amb finalitat sexual, l’inspector destaca que habitualment no es tracta de grups molt organitzats ni grans, sinó de "petits grupuscles": pocs implicats amb unes funcions molt concretes. D’aquesta manera, hi ha captadors de dones al país d’origen que faciliten l’entrada a Espanya, on altres membres s’encarreguen de tancar-les fins que paguen el seu deute exercint la prostitució. De vegades hi ha les anomenades mamis, que controlen les víctimes als clubs o els pisos. Es tracta majoritàriament d’organitzacions formades per vuit o deu persones, tot i que de vegades són menys. "La delinqüència romanesa també utilitza el mètode del lover boy, pel qual un únic home enamora una dona en una localitat rural de Romania, la porta a Espanya i, després de clavar-li una pallissa, la prostitueix en un club. Es tracta d’una sola persona, però que comet un delicte de tràfic d’éssers humans", explica l’inspector. No obstant, Molina assegura que existeix una modernització en la captació de les víctimes, ja que han detectat que en ocasions es fa per xarxes socials. També s’han refermat els serveis de prostitució online, una modalitat que va créixer després de la covid i s’ha mantingut, segons un estudi de l’Institut de les Dones. Més víctimes colombianes La Policia Nacional manté de forma estable des de fa anys les operacions contra el tràfic de persones per a explotació sexual i l’únic que canvia és la procedència de les víctimes. Al ser originàries les víctimes de zones amb dificultats, és important en qualsevol moment la situació "geopolítica mundial". En aquests moments, Colòmbia és el país d’origen del qual s’alliberen més dones afectades, tot i que en realitat sempre es troben amb el mateix problema: "Necessitem, sigui com sigui, que una víctima declari, que ens expliqui la seva història, que sempre és molt difícil d’explicar, perquè se sol tenir molta por de les persones captadores".

L’explotació sexual canvia dels clubs als pisos de veïns

El 2022 es van identificar a Espanya 231 víctimes de tràfic, una xifra que tot just és la punta de l’iceberg i que suposa una important pujada perquè gairebé triplica la registrada el 2021

El més llegit