Duel de titans

Es fa de dia. Sona el despertador. Amb una mica de sort, no fa hores que estàs insomne, amb el pensament enredat en qualsevol preocupació. Aquest so del motor del cotxe que no augura res nou. El rumor que corre per l’empresa de possibles retallades. Les colònies dels nens que es menjaran el pressupost per a les vacances... És fàcil identificar-se amb qualsevol d’aquestes inquietuds. Qui més qui menys ha patit aquest final de mes en números vermells. En canvi, per molta voluntat que es posi a l’assumpte, hi ha vides que costen una mica més d’imaginar. ¿Com deu ser aixecar-se un matí qualsevol amb el dubte de quin vehicle de luxe escollir per anar de munteria? I la paraula "anar" no està acotada al desplaçament. Es tracta de disparar des de, per exemple, un Mercedes tot terreny i matriculat amb les teves pròpies inicials. Ah, i a qualsevol de les teves finques colossals. Certament, la vida de José María Aristrain de la Cruz (Annemasse, França, 1962) costa d’imaginar. Entre altres coses perquè, davant altres criatures de la seva mateixa classe, el nostre home ha optat sempre per la discreció. El seu nom no ha aparegut a les pàgines de paper cuixé. De fet, són comptades les imatges que es prodiguen amb el seu rostre. Dels seus fills encara en sabem menys. Res de nits de discoteques desfasades ni posats de model. La definició de caràcter reservat es personifica en Aristrain. També l’obsessió per la seguretat. I no li falten raons. El seu pare va ser el que va forjar la fortuna familiar. Arribat de l’Argentina, es va instal·lar a Ordizia (Guipúscoa). La llegenda explica que va començar amb un modest negoci de ferralla. Al seu instint empresarial s’hi va sumar el casament amb la filla d’un empresari del sector de l’acer i els seus vincles amb l’elit del franquisme i l’Opus Dei. Va canviar el règim, però no els seus bons contactes. Encara menys la seva ambició. Als anys 80 va arribar a ser la segona fortuna del país, darrere de Ruiz Mateos. Es diu que s’ajustava al perfil de patró paternalista, també al de l’home infrangible que no va voler cedir al xantatge d’ETA. El matrimoni va morir en un estrany accident aeri a la Costa Blava, les sospites sempre han sobrevolat sobre el succés. Amb la mort del magnat, els seus dos fills van heretar el negoci i la fortuna. El nostre home va agafar les regnes amb 24 anys. Aquest jove llicenciat en Dret que assistia a les reunions amb el seu pare per aprendre, el que rebia esportius com a regals, es va convertir en una de les persones més riques del planeta. Va heretar un imperi amb 1.800 empleats. Una fortuna de 1.700 milions Onze anys més tard, Aristrain aconsegueix el 10% d’Aceralia. El 2006, per mitjà de fusions i una opa, es queda amb un 3% d’Arcelor Mittal. És, per tant, un dels principals accionistes de la societat més gran del món de l’acer. Forbes el situa en el desè lloc dels espanyols més rics. Una fortuna de 1.700 milions de dòlars. El seu patrimoni és superlatiu. Immobles d’alt valor a Madrid i Sevilla. Entre ells, un xalet de 2.655 metres quadrats de superfície a Pozuelo de Alarcón (Madrid). Obres d’art. Iots (un de 55 metres d’eslora). Una col·lecció de cotxes de luxe que inclou aquest Mercedes tot terreny adaptat per a les munteries. Diverses finques, entre elles la de Valdepuercas (Alía, Càceres), que supera les 15.000 hectàrees. Té ramaderies, eugassades... I por. Algunes cròniques parlen de la seva mirada escrutadora. De la seva postura en tensió, observant tot el que passa al seu voltant, prenent nota, en alerta. Ha viscut envoltat d’escortes. Un parell d’anys després de la mort dels seus pares, la policia va descobrir a la seva finca familiar un zulo suposadament excavat per ETA. El 2005, amb la banda terrorista agonitzant, es creu que encara era un objectiu etarra. Sempre viatja amb dos cotxes de guardaespatlles i mai obre un maletí abans de ser examinat pels seus empleats. ¿Estem davant un possible nou personatge de Netflix? Per descomptat. Perquè ara arribem a l’emocionant capítol en el qual el tità de l’acer comença a trontollar. Al seu davant, l’únic gegant capaç de desafiar-lo: Hisenda. Doncs sí, amics i amigues, un divendres de juliol del 2011, agents de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau entra al seu xalet de Somosaguas. El 2021, un home en cadira de rodes s’enfronta a un tribunal a l’Audiència de Madrid. En aquella pena, en surt victoriós. Però la setmana passada, el Tribunal Suprem ha ordenat reobrir el cas. L’home d’acer ja no és intocable.

El més llegit