Rosa Carabel´: "La motxilla és rellevant, però és igual de pesant sent home que dona"

Va arribar a Eroski –diu– per avatars de la vida. En la seva trajectòria, ha sigut directora del negoci de supermercats, directora financera (en plena crisi econòmica externa i interna), directora del negoci alimentari i, des del 2020, directora general. La primera a Espanya, per cert, al capdavant d’una de les companyies líders del mercat de la gran distribució. ¿Se sent una sola quan assumeix un càrrec que generalment està ocupat per homes? Tinc la fortuna de no haver percebut cap tipus de discriminació. Quan jo em vaig incorporar [al sector], acabava de tenir la meva primera filla i de seguida em vaig quedar embarassada del segon. Va ser una situació del tot natural. I després, a la cooperativa, tots els valors relacionats amb la igualtat, la diversitat i la inclusió formen part de la nostra missió i visió. Si a casa nostra no hi ha més dones directives, gairebé que té a veure més amb el fet que no tenim interès a continuar escalant a aquests nivells. I aquest és un dels aspectes que nosaltres mateixes hem de canviar. ¿I no va percebre, ni tan sols al principi, certa hostilitat al participar en reunions amb altres consellers delegats del sector? No et diré que mai, però en general jo no percebo cap tipus de rebuig o sorpresa. Hem avançat molt en aquest sentit, cada vegada crida més l’atenció, fins i tot a ells, ser l’única dona entre tants homes. ¿La va influir d’alguna manera aquesta realitat a l’assumir el càrrec? Cero. Perquè és que no concebo altra cosa. Crec que el lideratge, les capacitats i el talent no són qüestió de gènere. És una qüestió d’habilitats, de voluntat, d’ambició... Alguna vegada m’han preguntat si per ser dona em sento més responsable d’Eroski, però suposo que sentiria exactament el mateix nivell de responsabilitat sent home. En aquest tipus de càrrecs la motxilla és rellevant, però és igual de pesant que dona sent home. El que sí que veig cada vegada més és que puc ser un referent per a altres dones que puguin tenir certa incertesa en relació amb el fet d’assumir una posició d’aquest tipus. De tota manera, pel que vostè m’explica, el seu ascens va començar una vegada que ja havia sigut mare, potser la cosa es complica si la promoció té lloc just quan una vol convertir-se en mare. Son decisions que és necessari prendre. Jo vaig ser mare estant ja en posició directiva perquè tinc tres fills. No és fàcil, perquè tens un nadó i unes responsabilitats, però també les té el pare. Hi ha certs estereotips que hem d’anar trencant entre tots. Ser mare no és incompatible amb el fet de ser directiva, tot és qüestió de planificació, organització i de tenir clar el camí que es vol recórrer. En el meu cas, quan vaig començar a Eroski, em vaig desplaçar jo, i la meva família es va quedar a Galícia. Vam organitzar la nostra vida de manera diferent, el meu marit va assumir unes sèrie de tasques de corresponsabilitat determinades i vam aconseguir gestionar-ho bé. El que es diu que sol passar és que en aquests acords de parella es prioritza la carrera del que tingui una trajectòria més prometedora, i és habitual que sigui l’home. Por això dic que hi ha molt a fer, perquè es poden tenir dues carreres prometedores i organitzar la teva vida. Dit això, considero que cada dona i home ha de tenir la llibertat de prendre les decisions que consideri en cada moment. Sé de dones amb carreres brillants en el dia d’avui que van fer una aturada en un moment determinat i em sembla fenomenal. Hem de tenir la llibertat de prendre la decisió i no prendre-la per ser dona, ha de ser una decisió basada en un altre tipus de paràmetres. Culturalment, la societat ens ha impregnat de la idea que per ser les que parim després hem de seguir aquest camí i jo no ho crec així. Parlem de lideratge femení. M’expliquen que les empreses liderades per dones són més productives, però també he arribat a sentir que som massa intenses o que li donem moltes voltes a tot. ¿Què opina? Jo he tingut caps i caps i no he percebut una diferència tan enorme. Cada persona som un món, som individus diferents i crec que l’important és l’equilibri. Una empresa que no aposta per la diversitat i no és inclusiva, es perd una part de talent. És possible que les dones tinguem característiques diferents, que la història, la societat i els estereotips ens facin semblar més insegures. Tenim més incertesa sobre si podrem i és una cosa que ens nhem d’anar traient del cervell. ¿Com no podrem? Tenim capacitats, talent, competència... ¿Per què es caracteritza el seu lideratge? Em caracteritzo per ser una persona pròxima, que escolta molt el seu voltant i que té clar que les persones són el més important. Fa molt temps que tinc claríssim que un lideratge en solitari no val absolutament per a res. Has d’envoltar-te de les persones i equips que complementen les teves capacitats per portar a terme els teus objectius. Sempre crec que tinc alguna cosa per aprendre. Tinc suficient temperància en els moments crítics per parar-me, reflexionar i plantejar-me com continuar. I tinc tres màximes absolutes: per esdevenir líder has de tenir molt sentit comú, tenir molt clar el que vols aconseguir i com, i envoltar-te de les persones adequades.

Rosa Carabel´: "La motxilla és rellevant, però és igual de pesant sent home que dona"

«Ser mare no és incompatible amb el fet de ser directiva, tot és qüestió de planificació»

El més llegit