Creix el nombre de joves migrants que denuncien matrimonis forçats

Segons l’últim informe de l’Unicef de l’any passat, més de 650 milions de dones arreu del món es van casar quan eren nenes. Cada any, almenys 12 milions de nenes es casen abans de complir els 18, cosa que suposa un total de 28 nenes cada minut. Malgrat que als països en desenvolupament i afectats per conflictes el 40% de les nenes es casen abans dels 18 i el 12% ho fan abans dels 15, aquesta pràctica també es pot trobar a Catalunya, on el matrimoni forçat és un delicte i on cada vegada les afectades s’atreveixen a denunciar abans aquesta pràctica. L’any passat els Mossos d’Esquadra van atendre 18 dones i nenes afectades per possibles enllaços forçats, cosa que suposa un increment del 20% respecte al 2022. Els agents van realitzar 15 investigacions –ja que en un dels casos hi ha tres germanes que van denunciar– i es va aconseguir evitar el matrimoni de 16 d’elles. Les altres dues estaven casades al seu país i havien patit violència domèstica. De les 18 víctimes ateses set eren menors. Des de principis del 2024, els Mossos han atès un cas de denúncia per matrimoni forçat. L’agent Sandra González, de la Unitat d’Atenció i Seguiment a les Víctimes de Mossos d’Esquadra, explica a aquest diari que es consideren víctimes d’enllaços quan arriben a produir-se, per la qual cosa, en casos en què s’eviten, que són la majoria de denúncies, es considera les afectades com a dones ateses. Des de Mossos s’indica que la majoria de casos atesos procedeixen de dones i nenes amb llaços familiars amb el Pròxim Orient, on els matrimonis forçats tenen més presència. En concret, l’any passat es van atendre sis víctimes del Pakistan, que van representar un terç de les 18 dones i nenes ateses. També n’hi va haver tres de Gàmbia i casos de Mali, el Senegal, Guinea Equatorial i el Marroc, així com una víctima d’ascendència romanesa i una altra espanyola d’ètnia gitana. La Unitat d’Atenció i Seguiment a les Víctimes de Mossos d’Esquadra atén dones i nenes en risc de matrimonis forçats des del 2009 i, al llarg d’aquests anys, ha constatat que es manté la tendència que la majoria de les afectades procedeixen del Pròxim Orient, principalment del Pakistan, tot i que també de Bangladesh i l’Índia. L’agent González també assenyala que la víctima d’un matrimoni forçat cada vegada s’anima més a denunciar: "Les tasques preventives que fem des de Mossos, com xerrades o missatges per les xarxes, són bàsiques" per conscienciar possibles afectades, destaca, alhora que afegeix que es veu "un increment de casos" de víctimes que denuncien per l’"empoderament que es dona a les dones amb aquest tema". Moltes dones d’aquestes cultures, que pràcticament només es relacionen amb gent de la seva família o entorn, desconeixien les lleis a Catalunya i la resta de l’Estat. "Conèixer-les fa que s’empoderin, ja que saben que els matrimonis forçats són un delicte aquí", destaca l’agent. Per això remarca la importància de divulgar que aquests enllaços tenen un retret penal. "Altrament, les afectades pensarien que és una cosa normal i que han de pensar el que diu la família", afegeix. Els agents imparteixen xerrades en instituts, centres socials i associacions en les quals hi pot haver persones que coneguin casos de matrimonis forçats i en les quals també es mostra el treball policial centrat en la víctima i en la prevenció, detecció i seguiment de casos, no només la sanció d’aquests delictes. Els Mossos destaquen que aquest tipus d’enllaços pactats són una forma de violència masclista que moltes vegades afecta menors i per això s’incideix en l’especial protecció a víctimes més vulnerables. Cada vegada més joves "Els delictes com matrimonis forçats o mutilació genital són tan sensibles que han de ser agents del Grup d’Atenció a la Víctima de cada comissaria els que atenguin les denunciants", assenyala González. A més, destaca que les víctimes que denuncien són cada vegada més joves: "Si han nascut aquí o viuen aquí des de petites s’han impregnat d’aquesta occidentalitat i senten una contradicció més important respecte a la família i la seva tradició". "Com més gran és la dona o la nena, més difícil és que entengui que la situació no és normal, que es tracta d’un delicte i que només és una tradició cultural. Quan són joves van a l’institut, tenen amigues que poden tenir relacions i elegir amb qui volen estar i, per això, veuen la contradicció al tornar a casa i els diuen que no. Evidentment, donen més problemes les nenes joves que les dones grans", destaca González, que afegeix que de vegades són les mateixes afectades o un familiar qui es presenta a comissaria, com va passar en la majoria dels casos denunciats l’any passat a Catalunya. Fugir de l’enllaç forçat En aquest sentit, l’agent indica que molts d’aquests casos "afloren" quan hi ha nenes o dones que s’escapen de casa o es denuncia algun tipus de maltractament domèstic, ja que les víctimes es rebel·len contra la imposició. Per això, els Mossos sempre analitzen cada cas de desaparicions per saber les raons de la fugida i si està relacionada amb un matrimoni forçós. Per a l’agent González, és important l’entorn de la víctima, ja siguin amics o coneguts, així com altres serveis pels quals els arriben casos: "Per a nosaltres és molt important la coordinació amb altres agents que estiguin en contacte amb les dones o les nenes", afirma. Per exemple, les alertes que reben d’escoles, que són "un gran detector". D’aquesta manera, hi ha menors que verbalitzen a professors, tutors o amigues d’un centre que aniran al seu país a una "gran festa" o diuen "em casaran". Allà és quan aflora el delicte i quan s’alerta la policia. González també destaca que els serveis socials o el sistema sanitari també informen quan detecta un possible matrimoni forçat.

Creix el nombre de joves migrants que denuncien matrimonis forçats

Els Mossos van rebre el 2023 un 20% més de denúncies i van aconseguir evitar l’enllaç forçós de 16 dones. La policia atribueix aquest augment al fet que són adolescents criades ja a Catalunya i conscients que aquest tipus de relació és delicte.

El més llegit