Europa ultima el llançament de l’Ariane 6, el seu coet més potent

"Europa està a punt d’inaugurar una nova era en l’exploració espacial". Aquestes han sigut les paraules que, amb molt entusiasme, ha utilitzat el director general de l’Agència Espacial Europea (ESA), Josef Aschbacher, per anunciar el pròxim llançament de l’Ariane 6, el coet europeu més potent construït fins ara. Fa més d’una dècada que aquest vehicle espacial d’última generació es desenvolupa i ara, després de superar innombrables obstacles tècnics i retards, està llest per alçar el vol per primera vegada. Si tot va segons el previst, el coet realitzarà el seu vol inaugural el pròxim 9 de juliol des del port espacial europeu a la Guaiana Francesa. D’això depèn que Europa recuperi la seva autonomia en l’àmbit espacial i pugui competir amb gegants com la NASA i SpaceX. Tots els grans coets utilitzats per l’ESA des dels anys 80 fins ara pertanyen a la família d’Arianespace. L’últim gran coet europeu, l’Ariane 5, va ser gairebé 30 anys actiu i es va utilitzar per llançar missions tan icòniques com el telescopi espacial James Webb. Però l’any passat els seus creadors van decidir jubilar-lo per donar pas a un vehicle "més potent i versàtil i, sobretot, amb més capacitat d’adaptació", explica Martin Sion, CEO del grup Ariane, amb referència al nou gran coet europeu. "Ariane 6 garantirà l’accés autònom d’Europa a l’espai", afirma. El coet mesura més de 60 metres d’altura i una vegada carregat pot pesar 900 tones, "l’equivalent a un avió i mig", com comenten els seus creadors. El seu disseny pot modificar-se per allotjar diferents tipus de missions espacials i portar a l’espai entre 11.500 i 20.600 quilos de material en diferents òrbites. Dissenys espanyols En el seu vol inaugural, el coet europeu portarà a bord diversos instruments científics entre els quals en destaquen dos de dissenyats a Espanya: un satèl·lit gallec d’UARX Space i un de català de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest últim, batejat amb el nom de 3Cat-4, estarà enfocat a tasques d’observació de la Terra, així com també a l’estudi de fenòmens meteorològics i climàtics des de l’espai. El llançament de l’Ariane 6 podria convertir-se en un punt d’inflexió per a la indústria aeroespacial europea que, fins ara, ha hagut de delegar gran part dels llançaments de les seves missions a agències com la NASA o empreses com SpaceX. És per això que, segons explica Aschbacher, el punt fort d’aquest coet és que "restablirà l’accés independent d’Europa a l’espai" i permetrà llançar de forma autònoma totes les missions ideades al continent. El desenvolupament d’aquest coet ha costat més de 4.000 milions d’euros però, segons assenyalen els seus impulsors, amb el temps s’anirà amortitzant ja que, per ara, fins i tot abans del seu llançament, ja hi ha més de 30 missions espacials que han sol·licitat embarcar-s’hi. "Ben aviat farem el salt amb el llançament inaugural: abans que acabi l’any farem un segon i després aspirem a realitzar fins a 10 llançaments anuals", afirma Stéphane Israël, CEO d’Arianespace, en comparació amb els entre cinc i sis llançaments anuals que s’aconseguien amb la generació anterior de vehicles europeus. En aquesta mateixa línia, són moltes les veus del sector que es mostren entusiasmades amb el potencial d’Ariane 6 per rellançar la indústria aeroespacial europea i dotar-la de més independència. "És el coet que necessita Europa per a les necessitats d’avui i per a les nostres ambicions futures", afirma el màxim responsable de l’Agència Espacial Europea. Més enllà de l’entusiasme per l’estrena d’aquest gran coet europeu, també són moltes les veus crítiques amb qüestions com, per exemple, el cost dels vols o el disseny del vehicle per si mateix. Segons les estimacions inicials, cada llançament costaria entre 75 i 115 milions d’euros, tot i que el preu final dependrà de factors tan diversos com poden ser les missions involucrades o la possibilitat de tenir subvencions. Una anàlisi publicada a la revista especialitzada Ars Technica calcula que el cost de llançaments sense l’aplicació de subvencions amb aquest coet és igual o superior al del seu predecessor i que, en tot cas, continua sent molt per sobre del que ofereixen companyies com SpaceX. Això podria restar-li molts punts de cara a competir amb altres entitats del sector. Crítiques de Musk Un altre dels punts més criticats és el disseny del vehicle per si mateix. En una recent intervenció en un fòrum, el magnat Elon Musk, fundador de SpaceX, ha criticat el llançament de l’Ariane 6 argumentant que "no té cap sentit desenvolupar coets que no siguin reutilitzables". "Des d’un punt de vista merament econòmic, és impossible que un vehicle així pugui competir amb un altre en què es reutilitzen més del 80% dels components", ha dit amb referència als seus coets Falcon, dissenyats per poder reutilitzar-se i per ser molt més barats . Sigui com sigui, les expectatives són altes. "Europa està expectant pel primer vol de l’Ariane 6, així com també amb la tornada a les operacions del coet Vega al final d’aquest any i l’entrada en operacions de tots els microllançadors esperats entre el 2025 i el 2026", afirma Mariella Graziano, directora executiva de Sistemes Aeroespacials i Robòtica de GMV, en declaracions a EL PERIÓDICO. "Tots esperem que Europa cobreixi les necessitats sense dependències externes", afegeix.

El més llegit