Els jesuïtes catalans sabien que Lluís Tó va seguir amb els abusos a Bolívia

Les cartes intercanviades entre els Jesuïtes de Catalunya i de Bolívia demostren que l’organització religiosa ha ocultat que el sacerdot Lluís Tó va continuar en contacte amb menors i en va continuar abusant sexualment al país sud-americà. Tó va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona el 1992 per abusar d’una alumna de vuit anys de l’escola Sant Ignasi de Barcelona i enviat a Bolívia, on va morir el 2017. Fins ara, la Companyia ha mantingut que Tó no havia abusat de menors a Bolívia. No obstant, els documents a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, en una investigació conjunta amb TV3, proven que els jesuïtes han faltat a la veritat. El maig del 2023, la fiscalia va registrar la seu de la Companyia de Jesús a Bolívia, que es troba a La Paz, i es va emportar, entre altres documents, una carpeta que contenia les cartes, faxos i correus electrònics que els responsables catalans i bolivians s’han enviat des del 1992 per consensuar la gestió del cas de Tó. Pedro Lima, un exnovici de la Companyia a Bolívia, que va ser expulsat per denunciar l’encobriment de la pederàstia, afirma al documental de La Fugida (coproduït per EL PERIÓDICO i 3Cat) que va presenciar abusos de Tó a nenes de la població indígena aimara a la parròquia de la ciutat d’El Alto (Bolívia). Aquests documents a què Lima ha tingut accés gràcies a la seva condició de denunciant demostren els fets que ell havia relatat al documental que s’emetrà el pròxim 18 de juny a TV3. A continuació reproduïm alguns fragments de les cartes que demostren tres fets: els jesuïtes van enviar Tó a Bolívia perquè era un depredador sexual; els jesuïtes sabien que Tó estava en contacte amb menors a Bolívia, i els jesuïtes coneixien que Tó va continuar abusant sexualment de menors al país andí. Segons aquesta correspondència intervinguda, Tó fins i tot va ser enviat el 1997 al Perú per sotmetre’s a un tractament mèdic a causa de la seva incapacitat per contenir-se i deixar d’agredir sexualment menors. 12 de novembre del 1992. Oriol Tuñí, provincial de la província Tarraconense (territori que incloïa Catalunya), escriu a Luis Palomera, provincial de Bolívia. Aquesta carta s’envia just després que Tó hagi sigut condemnat i enviat a Bolívia. Els "set mesos de desconcert" són els que han transcorregut entre la denúncia de l’alumna de vuit anys i la seva marxa al país andí. L’11 d’agost del 2023, Palomera va declarar davant la justícia de Bolívia que no sabia que Tó va ser condemnat per abusos a Barcelona. "La veritat és que t’agraeixo la comprensió i ajuda, sobretot pel Lluís, que va allà molt il·lusionat amb començar una nova etapa, amb gran ànim i liberalitat. Espero que pugui donar-los un cop de mà i que a poc a poc anem oblidant els set mesos de tensió i de desconcert que ha viscut". 17 octubre del 1994. Un dirigent desconegut dels jesuïtes catalans escriu al provincial de Bolívia, Marcos Recolons. Tó ja fa dos anys que és a Bolívia i acaba de passar uns dies a Barcelona. "Et suposo perfectament al corrent de tota la situació de Lluís Tó. Això suposat, vull comunicar-te els temors d’algunes persones que el van tractar els dies que va estar per aquí. Es tracta del següent: en les visites que anava fent el Lluís mostrava una gran quantitat de fotografies de la seva activitat a El Alto. Entre aquestes, que tractaven temes molt variats, apareixia la foto d’una nena, sempre la mateixa i en un pla bastant proper, i amb notable freqüència. Potser unes 10 vegades. Jo les vaig veure i no em vaig adonar de res. Però una professora de Sarrià, que és amic meu, i també les havia vist, m’ho va comentar i em va dir que també ho havien detectat dues companyes seves. Totes temien per la nena, però no sabien què fer". Gener del 1997. Ignasi Vila, sacerdot de l’escola de Sarrià, escriu a Recolons. Tó suposadament ha abusat de la filla d’una dona de fer feines a El Alto, Bolívia. Vila mostra la seva decepció perquè Toni Fontova, psicòleg jesuïta que l’havia d’atendre, no ha impedit que Tó reincidís. "Marcos, t’escric amb tot el carinyo, perquè m’imagino el que heu hagut de patir, el problema que us deu haver deixat a El Alto, i sé de la generositat vostra al seu moment per acollir-lo i intentar salvar una persona. Jo pensava que amb Toni Fontova es podria fer alguna cosa...". 27 de febrer del 1997. Carta de Recolons a un dirigent jesuïta a Catalunya, José Montobbio. Recolons informa de la marxa del tractament que segueix Tó. Quan va abusar de la menor al Sant Ignasi, el 1992, Tó tenia 57 anys. En conseqüència, l’afirmació de Recolons que el "mal ha arrelat durant 60 anys" suposa un altre indici que Tó ha tornat a reincidir a Bolívia perquè el 1997 Tó té 62 anys. "Bé, crec que almenys va amb l’actitud que creiem que havia d’anar i que podem abrigar una lleugera esperança. No gaire més, perquè el mal deu ser molt profund i ha arrelat durant 60 anys". "Enormes errors" 21 de juny del 1997. Tó escriu des de Lima a Recolons. Tó reconeix per primera vegada els seves "enormes errors", una expressió que utilitza per referir-se al fet que ha agredit sexualment menors, almenys, des de l’any 1968. "La meva teràpia segueix el seu curs, una cosa lenta, però molt esclaridor per a mi. Realment necessitava això. Veig els meus enormes errors i el perquè d’ells i el que he d’intentar anar canviant". 29 de desembre del 1997. Carta de Recolons a Tó. Tó acaba el seu tractament al Perú i oficialment és transcrit a Bolívia perquè els jesuïtes catalans, després de la seva última recaiguda, prefereixen que no torni mai. Recolons fa broma sobre on viure i dubta si enviar-lo a un lloc en el qual trobarà "nens fins a la sopa". "El que no em queda clar si convé que visquis a Següencoma o a San Calixto, perquè a Següencoma hi ha nens fins a la sopa (bé, una mica menys). M’inclino més per què visquis a San Calixto, però m’agradaria saber la teva opinió abans de decidir".

Els jesuïtes catalans sabien que Lluís Tó va seguir amb els abusos a Bolívia

«A Següencoma hi ha nens fins a la sopa. M’inclino més perquè visquis a San Calixto»

La correspondència als 90 entre religiosos dels dos costats de l’Atlàntic demostra que l’orde va ocultar que el sacerdot del Sant Ignasi va continuar en contacte amb menors i va seguir amb les seves agressions a Sud-amèrica.

El més llegit