De matinada, en una residència pública de l’àrea de Barcelona, una dona s’ennuega amb la seva pròpia respiració. "S’estava ofegant", explica Eva Hernández, la infermera del geriàtric, que estava de vacances. La direcció no havia trobat ningú per suplir el seu lloc i a una auxiliar li va tocar assumir el seu paper. Al no tenir la mateixa formació, es va limitar a trucar a urgències. "Quan van arribar els del SEM la dona ja havia mort. No dic que, en cas d’haver-hi estat jo, s’hauria salvat, però almenys hauria mort sense patir", afirma Hernández. No li van poder injectar morfina i van presenciar una mort agònica per ofegament, una cosa que la família no va saber. Aquesta és una de les conseqüències que implica la falta d’infermeres en residències, segons denuncien les professionals. Patronals, sindicats, Govern i directors de geriàtrics coincideixen que és impossible trobar personal, tot i que la legislació obliga a tenir, cada jornada, almenys una infermera de referència.