Penalitzacions en la selectivitat

¿Què passa si un estudiant comet faltes d’ortografia en els exàmens de selectivitat? Depèn. No del docent que corregeixi la prova, sinó de la comunitat on visqui. Si té cinc errors de grafia (els accents no estan inclosos perquè es penalitzen d’una altra manera), a Extremadura el suspenen, a Catalunya li treuen mig punt i a Madrid li resten dos punts. A Euskadi, mentrestant, no hi ha un descompte específic. Si en lloc de cinc errors, en comet 26 (o més) en un examen, a Extremadura li suspenen, a Catalunya li treuen 2,6 punts, i a Madrid, tres. A Euskadi continua sense haver-hi un descompte específic. Respecte als accents, els estudiants catalans que cometin cinc errors d’accentuació en algun examen de les PAU (Proves d’Accés a la Universitat), tindran mig punt menys, igual que passa a Madrid. Si les errates pugen a 40, la penalització és de quatre punts menys (davant un punt que perdrien els estudiants madrilenys). Difícil de quantificar Els criteris per avaluar la correcció lingüística a la selectivitat "assoleixen un grau de disparitat encara més gran que els destinats a avaluar el contingut de la prova", assegura un recent informe elaborat per Escola de Tots, associació implantada a tot Espanya que va néixer a Catalunya el 2021 i que s’ha distingit per combatre als tribunals la política d’immersió lingüística a l’escola. La diferència –continua l’estudi– no només rau en el fet que cada comunitat estableix una penalització diferent per error ortogràfic, sinó que cadascuna d’elles "estableix tantes especificacions que resulta molt difícil quantificar el nivell d’exigència" a cada territori. Tot depèn, entre d’altres coses, dels descomptes màxims, les bonificacions per bon ús de l’idioma, la penalització (o no) d’errors repetits, l’absència de penalització en primers errors i l’avaluació de la pulcritud en la presentació. A l’Aragó, a diferència d’altres autonomies, el bon ús de la llengua té una bonificació d’un punt. Tot i que l’estudi assegura que a Euskadi no hi ha criteris específics de penalització, en el cas de l’assignatura de llengua, les faltes poden restar fins a un màxim d’un punt, segons explica el professor de la facultat d’Educació de la Universitat del País Basc (UPV) Asier Romero, que fa 10 anys que corregeix proves de selectivitat. La intenció del Ministeri d’Educació és que, a partir de l’any que ve, amb el nou model de selectivitat més competencial, hi hagi certa homologació en els criteris de correcció, inclosa la penalització de les faltes d’ortografia. L’esborrany del departament que dirigeix Pilar Alegría aposta per què les faltes impliquin una baixada de nota de fins al 10%. Caldrà esperar als futurs acords que prengui el ministeri juntament amb els altres dos organismes competents a les PAU (rectors universitaris i comunitats autònomes) per veure si, efectivament, es consensua d’aquesta manera la penalització dels errors en l’escriptura normativa. Paritat de criteris L’homogeneïtzació que hi ha en els criteris de penalització de les faltes d’ortografia és "una bona notícia", segons assenyala Fernando Valdés, que és el president de la Unió de Correctors (UniCo), associació nascuda el 2005 i integrada pels professionals de la correcció de textos. "Qualsevol estudiant de qualsevol autonomia pot aspirar a entrar a qualsevol universitat, així que la paritat de criteris a l’hora de corregir és justa", afegeix. Valdés afegeix que, tot i que no se li pot exigir el mateix a un estudiant de 17 anys que a un adult amb estudis universitaris, el coneixement de la llengua és "molt important", incloses les normes de puntuació. És a dir, no només l’ús correcte de la lletra hac o la ve baixa i la be, sinó els accents i les comes. "Hi ha nanos, i adults també, que utilitzen les comes com si fossin pauses i les posen entre el subjecte i el predicat, avisa l’especialista.

Penalitzacions en la selectivitat

Els criteris per avaluar la correcció lingüística en les proves d’accés a la universitat depenen de cada comunitat. Si comets cinc faltes, a Catalunya et treuen mig punt i a Madrid te’n resten dos. La intenció del Ministeri d’Educació és que a partir del 2025 hi hagi certa homologació.

El més llegit