Un jove ha d’esperar tot un any per homologar el títol de batxillerat

"¡M’has alegrat el dia, la setmana, i l’any sencer!". Amb aquesta més que comprensible efusivitat respon el Joel al missatge amb la notícia més esperada: "Em diuen que el teu expedient no té cap problema, que es troba a la pila de resolts favorablement". Llum al final d’un túnel incomprensiblement llarg (un any). Durant la seva adolescència a l’Argentina es va imaginar infinitat de vegades tornant a Catalunya per estudiar a la universitat, però en cap dels seus somnis –ni malsons– hi havia la situació que li ha tocat viure. Nascut a Catalunya, el Joel té la doble nacionalitat espanyola i argentina. Els seus pares es van separar i va marxar a viure amb la seva mare a l’Argentina, amb la idea de tornar de gran, com ha fet. Va acabar el batxillerat a l’Argentina el desembre del 2022 –allà el curs acaba llavors– i de desembre a juny del 2023 es va preparar la selectivitat catalana, que va fer i va aprovar amb una nota d’un 8,10. En paral·lel, va iniciar els tràmits per homologar el títol de batxillerat, gestió que s’ha eternitzat i que fins divendres passat feia penjar d’un fil el seu futur. Va començar el curs passat a l’UNED, l’única facultat en la qual va poder entrar a estudiar Enginyeria en Tecnologies Industrials gràcies a la pròrroga d’un any per presentar el títol de batxillerat homologat. No va tenir cap altra opció ja que els alumnes amb matrícula condicionada, com és el seu cas, passen al final de la llista d’assignació de places. "Entenc que soc un número", lamentava el jove de 19 anys i una maduresa sorprenent la setmana passada, dies abans de conèixer el feliç desenllaç (que encara no li han comunicat oficialment). En aquests llargs mesos, abans de trucar a la porta de la premsa, s’havia reunit amb l’oficina de la Síndica de Greuges i havia anat als Serveis Territorials del Departament d’Educació a Mataró, on encara espera el seu expedient (per fi resolt favorablement). "L’única resposta que em donaven era que no hi havia prou tècnics per realitzar les homologacions [la comprovació que els estudis que ha cursat a l’Argentina són equivalents als d’aquí]", explica el jove. "Ha sigut molt dur" "Ha sigut molt dur. És molt frustrant que passin els mesos i no tenir cap informació. L’única cosa que em podien dir era que el meu expedient estava en procés; una millora, almenys, ja que durant mesos va estar pendent. Et fan sentir com un número, res més", s’entristia el Joel abans de conèixer que el procés finalment ha acabat bé. Malgrat aquesta impotència, el jove no ha deixat mai de moure’s per trobar una solució, d’una banda, i de continuar estudiant per l’altre. Aquests dies està d’exàmens. Als seus 19 anys, li agradaria estudiar la mateixa Enginyeria que ha començat a l’UNED a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i assistir a classes presencials i socialitzar (no va creuar l’Atlàntic per estudiar tancat a la seva habitació davant una pantalla). El cas del Joel no és excepcional. El calvari pel qual ha passat aquest jove (i amb ell també tota la seva família) és molt similar al que han viscut durant l’espera les gairebé 14.000 persones que van passar pel procés el 2023 (la xifra oficial que dona el Departament d’Educació dels expedients que s’han tramitat). Malgrat que aquesta història s’ha començat a explicar pel final –sempre es necessiten bones notícies–, el procés ha sigut atziac. "Al febrer, veient que no teníem cap notificació, vam preguntar i ens van dir que encara no l’havien tocat, que no se l’havien mirat. Vam posar una reclamació i a les tres setmanes va passar de pendent a en procés", recorda el seu pare, tan content com el Joel de rebre la bona nova. "Tenim moltíssims casos en tràmit. És una xifra que cada minut va canviant. Contínuament ens en van entrant de nous i es van tancant. N’hi ha molts que arriben ara, al maig i al juny, i no ens dona temps per a la matrícula d’ara, per això tenim habilitada la possibilitat de fer les PAU sense el títol [com va fer Joel]", assenyalen des del departament, on es mostren conscients de la problemàtica. Més personal "Treballem en diverses línies perquè ningú es quedi a casa sense estudiar per una qüestió burocràtica, una és la matrícula condicionada", afegeix la mateixa veu, que defensa que han incrementat molt el personal per agilitzar el procés, però que el volum de peticions no para de créixer. Com a anècdota, però que exemplifica com funciona el sistema i va afegir angoixa a la situació viscuda per aquest jove i la seva família, la setmana passada li van notificar que li ha tocat ser en una mesa electoral en les eleccions europees del pròxim 9 de juny, data en la qual té previst viatjar a l’Argentina per veure la seva mare i germans. "Hem presentat al·legacions, i els bitllets d’avió ja comprats, i confiem que ens les acceptaran", deia optimista dimecres. Durant l’elaboració del reportatge, i el mateix divendres en què coneixia la llum verda a l’homologació, el Joel rebia també la notícia que, efectivament, es podia deslliurar de la mesa electoral. "És un dia rodó", se n’alegrava. De vegades les històries tenen un final feliç.

Un jove ha d’esperar tot un any per homologar el títol de batxillerat

EL PERIÓDICO ha donat al Joel la notícia que esperava: l’homologació del batxillerat obtingut a l’Argentina, on es va criar. Malgrat treure més d’un 8 a les PAU, no va poder accedir a la UPC a l’espera d’aquest document.

El més llegit