La reintroducció d’espècies, només en casos justificats

Els governs europeus coincideixen en la necessitat de protegir les espècies més amenaçades. Però, ¿què s’ha de fer amb les espècies catalogades com extingides? A Catalunya, en el dia d’avui, hi ha 18 animals que són considerats extints com a reproductors. Entre aquests, destaquen el linx (tant l’ibèric com el boreal), la foca monjo (o vell marí), el llop, l’avitarda, el grèvol, la llamprea i l’esturió europeu. En el cas del llop, un carnívor que està present de manera dispersa en diversos punts de Catalunya però que no s’ha reproduït, la Generalitat preveu desenvolupar un pla de recuperació només en cas que criï. De fet, segons detalla Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals, quan un animal que figuri a la llista torni a reproduir-se a Catalunya, és obligatori aplicar un pla per recolzar el seu restabliment. No obstant, això no serà l’habitual: moltes de les espècies extingides rarament recuperaran terreny a Catalunya de manera natural. Llavors, ¿és bona idea reintroduir-les? Des del Departament d’Acció Climàtica opten per fer-ho només en casos molt justificats, com va passar per exemple amb l’os bru, que es va reinserir en l’hàbitat pirinenc mitjançant un programa europeu que involucrava Espanya i França. Gerard Bota, investigador de biologia de conservació en el CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya), considera que el procés de reintroducció és sempre l’últim recurs: "L’ideal, segons diuen les normatives internacionals, és que, amb la recuperació dels hàbitats, l’animal torna d’una manera autònoma". Per portar a terme una reintroducció, s’han de complir diversos condicionants. "En primer lloc, has de tenir molt clar que disposes de l’hàbitat necessari per poder conservar l’espècie", explica Bota. "Després, has d’estar convençut que han disminuït les amenaces que van provocar la seva desaparició", prossegueix. "A més, has d’avaluar amb visió estratègica els pros i contres i analitzar els beneficis en relació amb altres espècies presents i amenaçades", afegeix. Si tot això no es compleix, hi ha el risc que es produeixi l’"efecte embornal": "Vas posant animals en l’ecosistema però van desapareixent, com l’aigua que es cola per l’embornal". De vegades, un dels problemes és la fragmentació administrativa. "No té sentit posar en marxa un pla a Catalunya si no està pactat amb els territoris limítrofs", adverteix Bota. Migració Un altre possible obstacle és la migració de les espècies. "Els ocells que realitzen grans migracions no són fàcils de reintroduir", afirma l’expert, que posa l’exemple de la trenca. Aquesta au, gairebé desapareguda a Catalunya, té un programa de reintroducció a les comarques de Lleida. L’inconvenient és que cada hivern migra cap al desert del Kalahari i durant l’estiu gairebé no en tornen exemplars. ¿Per què? Alguns es queden a les zones d’hivernada i d’altres moren durant el camí de tornada. "Per tant, cal anar amb bastanta cura i calma a l’hora de reintroduir espècies, tot i que es tracti d’una acció que resulta, lògicament, molt mediàtica", acaba Bota Això no significa que no pugui ser una mesura útil en alguns casos gaire concrets. L’os al Pirineu i el linx al sud de la Península són dos bons exemples que han de servir per millorar l’estat d’hàbitats sencers, segons considera l’investigador.

La reintroducció d’espècies, només en casos justificats

Europa demana protegir les espècies més amenaçades, però l’ideal és que que els animals tornin de forma autònoma amb la recuperació dels hàbitats.

El més llegit