Prostitució i exhibicionisme moral

Abans de voler salvar algú, abans d’arrabassar-li un tros de pa sec de les mans, de llençar a les escombraries les robes espellifades o d’enviar a l’abocador aquesta cadira ranca, és necessari tenir una cosa millor per oferir-li. Perquè ni aquest pa és un bon aliment ni aquestes robes abriguen ni aquesta cadira és còmoda, però és pitjor no tenir ni pa ni roba ni cadira. Cap nena somia exercir la prostitució. Són moltes les seqüeles que deixa el treball sexual, des de l’exposició a la violència i a les malalties, fins al desgast psicològic d’enfrontar-se a situacions perilloses. La por i l’estigma es queda enganxat a la pell. Però la prostitució existeix, a tots els països, i cap ha trobat la fórmula màgica per eliminar-la. L’abolicionisme, sense un estat de benestar fort que generi alternatives, retira les dones a llocs menys visibles, més desprotegits. La legalització tampoc ha aconseguit frenar el tràfic. Sorprèn que, en un assumpte que és tan i tan complex, proliferin les veus interessades en reduir el debat a quatre lemes i un grapat d’exabruptes. El llenguatge taxatiu i displicent funciona bé en el món de l’opinió pública, però serveix de ben poc a les persones que exerceixen la prostitució. Prostitució, violència i migracions femenines a Espanya és un interessant estudi publicat el 2023 per les professores Carmen Meneses i Olaya García, de la Universitat Pontifícia Comillas. Van aprofundir en la qüestió durant tres anys i van entrevistar 41 dones que exerceixen la prostitució. Alguns apunts de la seva conclusió: "Les dones en situació administrativa irregular, amb càrregues familiars, racialitzades o amb desconeixement de l’idioma tenen més fonts d’agressió o abús". "Aquestes fonts de violència i opressió procedeixen principalment dels clients, de la policia, dels grups incontrolats, de les seves parelles, de les persones encarregades dels establiments i dels proxenetes". "A escala macrosocial, aquestes dones s’enfronten a diverses formes de violència relacionades amb el sistema patriarcal i la violència institucional a través de les lleis migratòries espanyoles, entre d’altres". "Les actituds, percepcions i valoració de la prostitució/treball sexual negatives i criminalitzadores comporten més estigmatització i més violència cap a elles". Estem, doncs, parlant de migrants llançades a uns llimbs administratius, de misèria, de marginalitat. També de dones amb nacionalitat espanyola que no troben una manera millor de subsistir. ¿Per què no ens centrem en les causes de la prostitució? Sens dubte, és un debat més ardu i menys còmode. No permet l’exhibicionisme moral. Però sense aquesta pàtina de moralina, potser la discussió se centraria més a ajudar les dones que exerceixen la prostitució. Si no parlem d’alternatives laborals, d’accés a l’habitatge o de la llei d’estrangeria, si no destinem un pressupost i uns terminis de temps, ¿no serà que simplement volem un safareig de males consciències? Treure-li el pa dur de la boca no salva el famolenc.

El més llegit