Les espècies amenaçades hauran d’esperar a l’any 2025

N’hi ha prou amb fer un cop d’ull a un simple gràfic per adonar-se de la magnitud del problema. L’Índex de Planeta Viu ha anat caient any rere any durant les últimes dècades. Això significa que les poblacions de diverses espècies han disminuït de manera considerable. "És preocupant perquè els animals més especialistes i amb necessitats d’hàbitat molt concretes han patit", assenyala Gerard Bota, cap del Grup de Biologia de Conservació al CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya). ¿I per què no podem perdre riquesa i abundància en els ecosistemes? "Perquè totes les espècies juguen un paper ecològic essencial", constata Bota. "¿Oi que restaurem obres d’art o patrimoni cultural sense gairebé qüestionar-ho?", reflexiona. "Doncs en el cas de la natura hi ha unes raons molt clares", afirma. Es refereix, entre altres factors, a la conclusió científica que l’aparell biològic no es pot permetre perdre més peces: "Si simplifiquem cada vegada més els ecosistemes, l’engranatge es farà més feble i pot col·lapsar". Davant aquest escenari, ¿què s’ha de fer per evitar que desapareguin més cargols i vàlvules? Una de les tasques pendents consisteix a aprovar plans de recuperació per a les espècies més amenaçades. En el cas específic de Catalunya, el catàleg aprovat (amb cert retard) per la Generalitat enumera 112 animals i 133 plantes en "perill d’extinció". La llista és molt més llarga si s’inclouen les espècies que es troben en estat "vulnerable". Ara, l’obligació dels responsables en matèria mediambiental és fer realitat aquests plans per començar a aplicar-los i mirar de revertir l’incessant declivi poblacional. No obstant això, el director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, admet en conversa amb aquest diari que encara queda feina per fer: "En aquests moments, estem recopilant informació tècnica a través de centres d’investigació, universitats i entitats especialitzades. Quan en disposem, transformarem aquestes dades en plans de recuperació". Ecologistes La Comissió Europea ha assenyalat la importància que aquests plans vegin la llum i, de fet, algunes entitats ecologistes com Ecologistes en Acció ja han denunciat davant la justícia la falta de projectes de recuperació en vigor. ¿I quan estaran preparats aquests documents? Vilahur calcula que part d’aquests ja tindran llum verda a finals del 2025. El següent pas serà elaborar plans de conservació (no de recuperació) destinats a animals i plantes "vulnerables" per a les quals encara no s’ha encès la llum vermella del semàfor. Al llistat dels 112 animals destaquen alguns exemples mediàtics: mamífers com l’os bru, aus com el trencalòs o rèptils com la tortuga mediterrània. Però la majoria de les espècies protagonistes són invertebrats "poc famosos", com ara llagostes, libèl·lules, coleòpters, papallones o nàiades. També hi ha diverses espècies marines, com les tintoreres. "Sobre els invertebrats i la fauna marina encara falta molt coneixement", explica Vilahur. Plans multiespècie "En lloc de redactar 112 plans, elaborarem alguns plans multiespècie, agrupant necessitats i hàbitats", detalla Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. Aquesta recerca de l’eficiència s’entén una mica millor posant un exemple: "Els ratpenats i alguns insectes d’ambients cavernícoles poden anar en un mateix paquet, perquè requereixen les mateixes accions per recuperar-se". "Aquests plans han d’anar combinats amb projectes de recuperació d’hàbitats, i en aquest sentit pot tenir un paper important el reglament de restauració europeu si s’aprova", apunta Víctor Sazatornil, biòleg especialitzat en conservació. La idea la comparteix Vilahur: "El pla de recuperació no serà normatiu, però sí que servirà perquè es tingui en compte a l’hora de dissenyar polítiques de sectors forestals, agrícoles o d’altres activitats econòmiques". Sazatornil insisteix en la importància d’encaixar el pla amb la realitat social: "S’ha de compatibilitzar el que digui l’ecologia amb les ciències socials i econòmiques. És possible que per a una espècie el millor sigui no tallar cap arbre. Però pot ser que aquesta acció sigui difícil d’aplicar. S’ha de trobar l’equilibri". Malgrat això, Casanovas remarca que els documents aprovats, que no hauran de passar pel Parlament però sí que sortiran a exposició pública per a al·legacions, seran ambiciosos: "Es posarà el focus en algunes actuacions humanes que afecten negativament les espècies. Quan el problema per a un animal és que ha augmentat la temperatura, poc es pot fer des de Catalunya. En canvi, sí que és possible evitar que les motos creuin camins de muntanya habitats per aus en estat crític". Queda esperar fins al 2025 per veure, governi qui governi, els plans de salvació de les 112 espècies més amenaçades.

Les espècies amenaçades hauran d’esperar a l’any 2025

L’aparell biològic no es pot permetre perdre més peces perquè corre risc que col·lapsi

A Catalunya, 112 tipus d’animals i 133 de plantes estan en «perill d’extinció» i la llista és molt més gran si s’inclouen les que es troben en estat «vulnerable»

Els experts destaquen que totes juguen un paper ecològic essencial

El més llegit