Quan Jesucrist es va adreçar al príncep dels deixebles dient-li "tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església", es veia venir que el negoci immobiliari representaria una preocupació central per al catolicisme al llarg dels seus molts segles d’existència. "I el poder de l’infern no la derrotarà", continua la cita de l’Evangeli segons sant Mateu. A aquest optimista dogma de fe s’hi hauran d’encomanar els pastors encarregats de reconduir la secessió oberta per les monges clarisses de Belorado, a la província de Burgos, que han decidit abandonar l’Església conciliar per abraçar-ne una fins ara menys coneguda pel gran públic. Es diu Pía Unión Sancti Pauli Apostoli i l’encapçala l’il·lustríssim reverendíssim doctor Pablo de Rojas Sánchez-Franco, excomunicat el 2019 per delicte de cisma, nomenat bisbe per un altre excomunicat i autoproclamat gran duc imperial. L’entitat de tarannà retro que dirigeix reconeix com a últim summe pontífex vàlid Pius XII i considera els investits després del Concili Vaticà II usurpadors de la càtedra de Sant Pere. En una carta que deixa poc lloc a les interpretacions, la mare abadessa sor Isabel de la Trinidad, en nom de catorze germanes de Santa Clara, exposa els motius pels quals donen el cop de porta a Roma per unir-se a una cosa que els experts consideren una secta. Es resumeixen en el torpedinament d’una compravenda de dos immobles que tenia emparaulada la congregació. "Ens titllaran d’heretges i cismàtiques, boges i moltes coses més, molt calumnioses i desagradables; no els creieu. Almenys aquesta vegada que no us enganyin", va escriure abans de tancar amb pany i clau les portes del monestir.