Les dificultats tècniques generen dubtes sobre la dessalinitzadora flotant de BCN

Les pluges dels últims dies, afegides a les dificultats tècniques del projecte i a la situació política (un executiu en funcions pendent que es formi un nou Govern), generen dubtes seriosos sobre la necessitat i la viabilitat de construir una dessalinitzadora flotant al port de Barcelona. Hi ha diversos elements que converteixen aquesta infraestructura en una obra gairebé faraònica i difícil d’executar en els terminis anunciats, segons asseguren a EL PERIÓDICO fonts coneixedores del procés que l’ens de subministrament públic Aigua Ter-Llobregat (ATL) està accelerant molt de pressa perquè els plans avancin. El Govern –amb el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, al capdavant– va anunciar la proposta, com a alternativa als vaixells, sense tenir un contracte definitiu firmat amb l’empresa constructora, Coxabengoa. La dessalinitzadora flotant està pensada com una font de recurs no habitual per recórrer-hi en casos d’emergència. No obstant, aquest escenari s’ha allunyat després de les últimes pluges. ¿És possible construir una d’aquestes plantes i tractar aigua del port de Barcelona? Els experts consultats per aquest diari afirmen que sí. Ara bé, s’han d’esquivar una sèrie d’obstacles. La firma del contracte. Segons detallen a aquest mitjà fonts d’Acció Climàtica, no hi ha cap clàusula que impedeixi al futur Govern fer marxa enrere sobre aquest projecte que es va anunciar d’un dia per l’altre. De fet, el consell d’administració del Port de Barcelona no coneixia la notícia fins que es va comunicar a la premsa. Tot i així, la direcció d’ATL, amb David Vila al capdavant (un alt càrrec que podria canviar amb un nou Govern), està treballant perquè es tanquin els serrells. Aquesta setmana, detallen fonts d’ATL, hi ha hagut reunions importants entre els tècnics i la idea és seguir endavant tot i que plogui. Com que el contracte amb Abengoa, per uns 100 milions d’euros aproximadament, es firmarà per la via d’emergència, no hi haurà cap inconvenient tot i que el Govern estigui en funcions. Terminis ambiciosos. Una de les qüestions tècniques que dificulta complir els terminis anunciats (es va dir que a l’octubre podria entrar en funcionament) és l’arribada dels materials necessaris per efectuar les obres, tal com va avançar SER Catalunya i ha pogut confirmar aquest diari, cosa que preocupa els dirigents d’ATL. La connexió del port amb les canonades de subministrament ja està llesta (es va adaptar per a la possible arribada de vaixells, ara descartada). Però el gruix de l’obra està per fer. S’han d’instal·lar membranes i altres materials clau per realitzar l’osmosi inversa, que s’efectuarà sobre la barcassa de més de 100 metres d’eslora, i també un gran dipòsit que se situarà al moll. Aquests elements, diuen fonts coneixedores del projecte, compliquen que la que ha de ser la quarta dessalinitzadora flotant més gran del món, i la primera que construeix la companyia Coxabengoa, estigui llesta a l’octubre. Contaminació al Port. Un altre element que inquieta els tècnics, que ja han fet diverses anàlisis in situ, és la mala qualitat de l’aigua que es captarà del port de Barcelona. Aquesta aigua, poc renovada, acumula hidrocarburs, coure, mercuri, plom, olis i greixos procedents de les embarcacions. Les estacions de mostreig del port, segons dades a què ha accedit EL PERIÓDICO, no tenen una bona qualitat química, de manera que el seu tractament serà complicat i costós. S’haurà d’aconseguir eliminar tota mena de residus: per exemple, metalls o substàncies com el benzo(a)pirè, un tipus d’hidrocarbur nociu per a la salut. ¿És això possible, sobre una gran barcassa? Sí, però superant tota mena de complicacions tècniques, sostenen experts consultats. Dubtes ambientals. Les dessalinitzadores tenen un cost ambiental important. I aquesta, temporal, s’afegeix a les dues que ja estan previstes de manera fixa a Catalunya. Encara no s’ha concretat com arribarà l’electricitat al port, tot i que fonts d’ATL afirmen que no serà un problema. Però, a més del consum energètic, hi ha dubtes sobre la salmorra, el residu amb alta concentració de sal que es rebutja per dessalinitzar aigua. Si es pretenen aportar uns 40.000 m3 al dia a la xarxa de distribució, es calcula que es produirà la mateixa quantitat d’aigua que de salmorra. Aquesta substància, perjudicial per als ecosistemes i les prades de posidònia, s’enviarà al fons marí mitjançant un emissari que s’haurà de construir. Per a futures sequeres. Fins a finals d’any, després de la lleugera remuntada dels embassaments, no estan previstes noves restriccions. Per tant, no seria necessari recórrer a aquesta nova infraestructura, almenys durant els pròxims mesos, tot i que es va idear per substituir els vaixells, en cas d’entrar en emergència 2. La planta flotant, a diferència de les dessalinitzadores fixes Tordera II i Foix, mai s’ha inclòs en la planificació a mitjà termini (2022-2027), però fonts del Govern defensen que la crisi hídrica es pot agreujar en qualsevol moment i que és clau disposar de fonts alternatives, com aquesta dessalinitzadora. Malgrat els dubtes que generen els obstacles tècnics i les dificultats per complir els terminis anunciats, ATL i el Govern seguiran endavant per deixar les obres en marxa. Ningú sap quant temps estarà en funcions l’Executiu de Pere Aragonès. Per tant, no és clar en quina part del procés estarà el projecte quan es produeixi el relleu polític. El que sí que avança a més velocitat és la instal·lació de plantes mòbils (més petites i sobre terra) a l’Empordà per proveir municipis com Roses i Empuriabrava.

Les dificultats tècniques generen dubtes sobre la dessalinitzadora flotant de BCN

Els esculls per potabilitzar l’aigua del port converteixen el projecte en una obra faraònica i difícil d’executar en els terminis anunciats. Malgrat els dubtes, Aigua Ter-Llobregat i el Govern seguiran endavant per deixar les obres en marxa.

El més llegit