Sexualitat adolescent: "No tot es resol donant-los preservatius"

L’educació sexual mai ha sigut un tabú a casa de Mònica Blasco, administrativa de Barcelona de 50 anys. Quan el seu fill era petit, li parlava amb naturalitat i amb un llenguatge adaptat a la seva edat sobre el cos, els genitals, l’autoestima, els límits i el respecte als altres. El noi ara té 17 anys i la Mònica no sap "absolutament res" de la seva vida sexual. L’únic que té clar és que és heterosexual, però desconeix si li agrada alguna noia o si manté relacions. "No m’explica res, ha construït un mur", es lamenta la Mònica, que no sap com acompanyar el seu fill en una part de la vida tan important com és la sexualitat. El cas de la Mònica no és aïllat. La mitjana d’edat per a la primera relació sexual coital és de 16,2 anys, segons l’informe Joventut a Espanya 2020, elaborat per l’Institut de la Joventut. Tot i això, moltes famílies afronten l’adolescència dels seus fills i filles amb un desconeixement absolut sobre la seva vida íntima. O amb desconcert, com el que va sentir la Marta, una empresària de 51 anys, quan la seva filla, de 17 anys, la va informar que anava a dormir a casa amb una amic després d’una nit de festa. Pèrdua de control L’últim estudi internacional HBSC, de 2018, assegura que, a Espanya, el 20% dels nois i noies de 15 i 16 anys ha mantingut relacions coitals. El percentatge augmenta fins a gairebé la meitat (48%) entre els joves de 17 i 18 anys. La sexualitat va més enllà del coit, el cos i els sentiments. És, segons paraules de l’OMS, un aspecte de la vida que inclou "les idees, les identitats, el desig, les creences, les actituds, els valors i les conductes". Sent una dimensió tan important, ¿com fer front a la sexualitat dels fills i filles adolescents? Primer, tenint clar que l’adolescència no té res a veure amb la infància. La complicitat i el fort vincle d’antany es van difuminant. "L’etapa més complicada pel que fa a maternitat i paternitat no és la primera infància ni la joventut, sinó l’adolescència. Es pateix un dol, un miniabandonament. La relació amb el teu fill canvia. El vincle que tenies es va allunyant. Això costa molt d’acceptar, però és fonamental fer-ho. Cal assumir la pèrdua de control i admetre que ara el teu fill es tanca a la seva habitació i et prohibeix que hi entris", explica Núria Jorba, que és sexòloga i terapeuta de parella. Sexòlogues i especialistes en educació sexual desaconsellen utilitzar la pressió i les preguntes directes i contínues perquè els fills expliquin alguna cosa. "Això els tancarà encara més", adverteix Jorba. La bona notícia és que els adolescents, tot i que no ho sembli, necessiten els adults i els escolten. La recepta és informar en lloc de preguntar. "No s’han de fer xerrades. I tampoc esperar un diàleg amb ells. El nostre paper és el d’oferir informació a petites dosis. Informació objectiva, fàcil i positiva, i mai des de la por. Que tinguin clar que no els jutjarem, que no tinguin mai pànic a picar a la nostra porta", afegeix Jorba. "El teu fill et continua necessitant com quan era un nen, però ara has d’estar a la rereguarda", conclou. L’educació sexual comença des de la primera infància, on no hi ha eròtica sinó una dimensió afectiva i social. "Si una mare mai ha parlat d’això amb els seus fills i es posa a fer-ho quan són adolescents... arriba tard", sentencia la sexòloga, terapeuta sexual i divulgadora Sonia Encinas, autora de Sexe afectiu (editorial Montena), un assaig dirigit a joves sobre amor, empoderament, relacions sanes, consentiment i plaer. A moltes llars es passa de puntetes sobre la sexualitat pensant que parlar d’això implicarà que els fills i filles accelerin les seves relacions sexuals. Al contrari. "Hi ha evidència que demostra que les persones que han rebut educació sexual solen retardar les seves primeres trobades eròtiques", remarca Raquel Hurtado, subdirectora de Sedra-Federació de Planificació Familiar. Les famílies tenen sensació de seguretat quan els joves els expliquen coses. No fer-ho és, per a molts, sinònim de problema. Però no és així. "Els teus fills no estan obligats a explicar-te res. És la seva intimitat. La pregunta no és què puc fer perquè m’ho expliqui, sinó què puc fer per ser-hi", insisteix Hurtado. Es tracta, segons l’especialista en educació sexual, de no avassallar a preguntes sinó de "tirar canyes". I posa alguns exemples: "Pots dir-li coses com ara ‘si li passés això a un amic teu, ¿tu què en pensaries?’, ¿a tu això què et sembla?’". Aprendre a picar a la porta Hurtado també recomana a les famílies "aprendre a picar a la porta" per evitar moments tensos com ara agafar-los masturbant-se i saber generar espais d’intimitat per als nois i les noies. "L’educació sexual és una cursa de fons, no es tracta de donar-li preservatius i pensar que ja està tot solucionat", adverteix la responsable de la Federació de Planificació Familiar, que ofereix xerrades en instituts i escoles i continua qualificant d’"assignatura pendent" l’educació sexual tant a les llars com a les aules. "No necessitem saber-ho tot sobre la seva intimitat, però sí que hem de deixar-los clar que, si ens necessiten, hi serem. No des de l’angoixa. Els parlarem de prevenció, clar que sí, però també de plaer. Els podem dir ‘mira, aquí tens preservatius si els necessites’ i ‘aquí tens aquest assaig sobre sexualitat per si te’l vols llegir’", afegeix Encinas, que recomana a les famílies que es vegin superades i incapaces que piquin a la porta d’una professional.

Sexualitat adolescent: "No tot es resol donant-los preservatius"

La mitjana d’edat a Espanya per a la primera relació coital és de 16,2 anys

«El vincle que tenies es va allunyant. Cal acceptar i assumir la pèrdua de control»

Moltes famílies afronten els anys d’adolescència dels seus fills i filles amb un desconeixement absolut sobre la seva vida íntima. «No m’explica res, ha construït un mur», diu una mare.

El més llegit