Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"

Pertany a una estirp d’enginyers i arquitectes catalans, els Balcells-Buïgas, autors de símbols de Barcelona com el monument a Colom, la Font Màgica i els bancs Transatlàntic i l’Atlàntic de la Diagonal. Però Mercedes Balcells-Camps (Barcelona, 1972) es dedica a altres estructures: crea bastides per construir òrgans i teixits artificials amb la tossuda idea d’alleujar les llistes d’espera dels trasplantaments. La catalana, convidada per CosmoCaixa, és una de les poquíssimes investigadores principals d’enginyeria biomèdica del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Vostè és enginyera de teixits, però no treballa a Inditex. [Riu] I quan dic a què em dedico en anglès –tissue engineer– és encara més còmic: es pensen que faig paper higiènic, que també és indispensable. ¿Què els respon? Que l’enginyeria de teixits utilitza materials biodegradables, cèl·lules humanes i estímuls mecànics per recrear un òrgan o un teixit del cos a fi de diagnosticar abans les malalties i trobar solucions sense experimentar amb animals, que per mi és molt important. ¿Veurem òrgans a la carta aviat? Ja s’estan fent peces per reparar ossos, lligaments, pell, vàlvules de cor. El risc ha d’estar molt calculat. Els protocols són molt estrictes. Al MIT té un malnom. Em diuen cheerleader [animadora]. M’agrada transmetre passió a l’equip, perquè el 99% de les vegades les coses no surten bé. I quan alguna cosa surt bé, ho celebrem de totes les maneres. Des d’aplaudiments fins a prendre birres. Expliqui’m un moment d’èxit. He sentit el so de cèl·lules de càncer de mama. Produeixen un eco que permet distingir si és o no metastàtica. En el futur s’evitaran biòpsies enormes i es podrà aturar el tall quan l’aparell detecti cèl·lules sanes. ¿A què sona una cèl·lula cancerosa? Depèn del gruix de la membrana, que és un milió de vegades més petita que un cabell, i de l’elasticitat. La cèl·lula metastàtica és més flexible. Sona diferent. ¿Ser part de l’elit del MIT va costar? Molt. Hi ha mil professors i només un investigador principal per cada 30. Quan vaig arribar, només érem dues dones. S’ha de treballar molt, no rendir-se mai, no deixar que et trepitgin, ser humil, molt flexible. ¿Venia amb aquestes qualitats de casa? Vinc d’una família creient que em deia: "Si Déu t’ha donat 10 talents, n’has de retornar 10 a la societat". Aquest és el meu motor. Els meus projectes d’investigació són una excusa per fer justícia, per lluitar en favor de la diversitat i la inclusió. Si aquest Déu existeix, permet massa patiment, ¿no creu? Som nosaltres els que ho espatllem i jo intento reparar-ho. La millor prevenció és portar una vida saludable, tenir relacions socials i temps per a un mateix. Poc en deu tenir, vostè. Surto cada matí a passejar pel bosc. Aposto que algun peatge ha pagat. Em vaig casar per a tota la vida i estic divorciada. Era d’excel·lent quan estudiava i investigava de soltera, però al MIT em vaig convertir en una mare, una filla, una amiga i una parella de notable. ¿Molta traveta al MIT? Més o menys, una traveta cada trimestre. He encapçalat investigacions i no ha sortit el meu nom a la patent, m’han fet redactar projectes que no es van tenir en compte, he vist caps que s’emportaven les medalles. Fins i tot em van investigar. Però soc tossuda i sempre en surto reforçada. Perdó, ¿"la van investigar"? Vaig aconseguir convèncer l’alcalde de Miami per fer un programa d’educació i tecnologies mèdiques que inspirés carreres científiques en escoles molt pobres. I quan va arribar la covid, vam desenvolupar vídeos educatius. Vaig demanar un milió de dòlars per al projecte i el MIT em va investigar perquè no es creien que amb tan pocs diners hagués fet tant. Em van tancar el programa. Després de 30 anys als EUA, potser és hora de tornar a Barcelona. La meva filla petita se n’anirà a la universitat i tindré el niu buit. Així que, després de formar una elit de científics, somio tornar per compartir el que he après. Deixar el seu monument a Barcelona, com els seus avantpassats. M’he convertit en referent de moltes nenes per compaginar ser mare i liderar equips. I vull recuperar el meu costat més social, dedicar-me a les poblacions més vulnerables. És el meu pla per als pròxims 15 anys.

Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"

Enginyera de teixits del MIT.

El més llegit