Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"

Els jesuïtes reconeixen que sabien des de 1968 que el sacerdot Lluís Tó era un "depredador sexual". Així ho admet Pau Vidal, l’actual màxim responsable de l’organització religiosa a Catalunya, en el documental La Fugida, una coproducció de 3Cat i EL PERIÓDICO basada en la investigació que aquest diari va començar el 2016 per destapar els abusos sexuals encoberts en escoles religioses de Catalunya i d’Espanya. Les declaracions de Vidal són un dels reconeixements més clars i explícits de l’encobriment de la pederàstia per part de les institucions religioses. Vidal, durant l’entrevista, demana "perdó" per aquells fets, que consten en arxius interns de l’orde, i lamenta que la part "més lluminosa" de Tó enfosquís l’altra part: un pederasta que va campar al seu aire fins a 1992, quan va ser jutjat i condemnat per haver agredit sexualment una alumna de 8 anys a l’escola Sant Ignasi del districte de Sarrià de Barcelona. Poc després d’aquella sentència, Tó va ser enviat a Bolívia, país amb el qual la Companyia de Jesús a Catalunya manté un estret vincle de cooperació. Tó va ocupar càrrecs de la màxima responsabilitat després de 1968, any en què els jesuïtes admeten ara que van saber que es tractava d’un abusador. També va ser rector del Sant Ignasi entre 1975 i 1981. Carismàtic i dialogant, Tó era admirat per nombroses famílies de l’escola que nos abien que agredia sexualment un percentatge encara desconegut dels seus fills. Quan els pares d’una nena de 8 anys van gosar denunciar-lo el 1992, un gest sense precedents, els jesuïtes van contractar un dels millors advocats –Eugeni Gay, llavors degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona– per defensar Tó. La defensa va ser, en realitat, un contraatac, com ha descobert aquest diari: psiquiatres, advocats i mestres es van concertar per calumniar la menor i pressionar la família perquè abandonés la via judicial. La direcció del Sant Ignasi, a més, va tancar files amb Tó i es va negar a apartar-lo. El capellà va seguir en contacte amb els alumnes i l’escola va donar l’esquena a la família d’aquella nena, a qui van convidar a canviar d’escola malgrat que només faltaven dos mesos per acabar el curs 1991-1992. Aquest és el comunicat que Francesc Xicoy, director de l’escola, va enviar a les famílies quan els mitjans de comunicació van informar, en la secció de breus, de la detenció de Tó: "Fa més de 25 anys que Lluís, tan estimat per nosaltres, ha realitzat sempre una gran tasca al centre summament apreciada per famílies i col·laboradors. Com que el cas s’ha portat per la via judicial, la direcció del centre vol que s’aclareixi aquesta acusació [...]. Per això s’han fet els passos necessaris de cara a una plena clarificació de l’actual situació. Malgrat la tristesa que inevitablement ens provoca aquesta inesperada notícia, creiem que, pel bé de Lluís i del centre, de la seva tasca educativa, és desitjable la màxima normalitat i discreció a l’escola i entre tots nosaltres". L’APA (Associació de Pares d’Alumnes) del Sant Ignasi del curs 1991-1992 va convocar una assemblea extraordinària per tractar el tema l’endemà de la notícia i va emetre un comunicat en el qual únicament va mostrar la seva "incondicional adhesió a la institució" i va fer seu el missatge de Xicoy, que també demanava que qualsevol persona aliena a l’escola que preguntés pel cas havia de ser dirigida a la direcció del centre. L’ocultació Malgrat que en el comunicat Xicoy assegurava que s’havien fet "els passos necessaris" per aconseguir la "plena clarificació" de l’acusació, la realitat és que s’havia treballat per encobrir-lo intimidant la família denunciant i fins i tot denigrant judicialment la menor de 8 anys que va patir els abusos de Tó. Mestres de la nena, com ha pogut comprovar la investigació d’aquest diari en què es basa La Fugida, van col·laborar amb l’advocat de Tó entregant dibuixos de la víctima a psiquiatres privats que van redactar informes per desacreditar el seu testimoni i també van elaborar un informe en el qual van arribar a afirmar que, amb 8 anys, feia gestos a classe "exageradament presumptuosos". Quan va passar tot allò, els jesuïtes ja sabien des de feia 24 anys que Tó era un agressor sexual, com ha reconegut finalment Vidal. Tó va ser condemnat a dos anys de presó per aquells fets i va ser inhabilitat durant més de 4.000 dies per exercir qualsevol càrrec docent o exercir de directiu en un centre educatiu. Els jesuïtes van incomplir flagrantment aquella sentència: li van organitzar una festa de comiat i el van enviar a Bolívia. La Fugida mostra que el cas de Tó no va ser l’únic. El 1983, el sacerdot Francesc Peris també va ser enviat a Bolívia per haver abusat d’alumnes de l’escola jesuïta ubicada al carrer de Casp de Barcelona. Peris va agredir sexualment menors bolivians a l’escola Juan XXIII de Cochabamba. Tó també, quan ja no exercia de professor, sosté l’exjesuïta bolivià Pedro Lima. Tó no va tornar de Bolívia i, de fet, allà va continuar mantenint contactes amb estudiants menors. A Oruro va impartir als joves la matèria d’ètica i moral sexual, segons recorda Lima, que va ser un dels seus pupils. Lima assegura que, durant aquelles sessions, Tó va plantejar als estudiants com calia actuar en cas de cometre un delicte de pederàstia. Segons Lima, Tó va explicar que si el pecador confessava el pecat, el cas no havia de ser denunciat policialment. Si Déu havia parlat i havia perdonat, l’home no havia d’intervenir, va raonar Tó. Lima va tornar a coincidir amb Tó a El Alto. Allà el mossèn va fer servir Lima com a intèrpret per dirigir-se a les menors de la població indígena aimara i es va tancar amb algunes nenes al seu despatx. Segons Lima, Tó va tornar a agredir sexualment una menor.

Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"

En una entrevista en el documental ‘La Fugida’, el màxim responsable de la institució religiosa a Catalunya demana perdó per dècades d’encobriment del pederasta que, després de la sentència condemnatòria, va ser enviat a Bolívia.

El més llegit