Una crònica negra molt completa

La policia tailandesa va trobar fa uns dies un crani amb un forat de bala al clatell i diverses dents absents, trossos humans devorats per gossos, una destral i una serra en un carreró de la ciutat de Nonthaburi, capital de la província homònima. Un local, l’únic detingut, va descriure com els tres japonesos que l’havien contractat per conduir-los fins a una recòndita fàbrica van discutir i li van demanar que sortís del cotxe. Fumava quan va sentir un tret i va veure dos d’ells amb bosses d’escombraries. D’això es parla aquí aquests dies. Ningú atén a Tailàndia un judici escrutat a Espanya amb minuciositat entomològica. Per als criminòlegs consultats és tot just un eco diluït entre la fragorosa crònica negra nacional. Als voltants del Tribunal Provincial de Koh Samui aquestes setmanes s’acumulen, com l’any passat en els de la presó, desenes de periodistes espanyols sense més presència local que els seus traductors. L’assassinat premeditat o mort accidental d’Edwin Arrieta, segons les fonts, és semiclandestí en la premsa tailandesa. Un parell de portades És un patró conegut. La detenció de Sancho amb prou feines va robar un parell d’efímeres portades quan monopolitzava les tertúlies televisives espanyoles. Ningú coneix aquí el pare actor i al cas no li va escassejar la competència l’any passat. Van ser dies intensos fins i tot per als estàndards tailandesos. En les mateixes dates va ser detinguda una dona per haver assassinat en tres anys 11 persones amb cianur, inclosos amics, exnòvios i policies. I poc després van ser arrestats diversos alemanys i un pakistanès després de ser descobert en un congelador el que quedava d’un altre alemany a qui li havien robat més de 100.000 euros a Pattaya, la ciutat-bordell d’Àsia. Les similituds amb el cas Sancho no acaben en el trossejat, també la investigació havia sigut capitanejada per Surachate o Big Joke, el número dos policial ara en desgràcia. Un esquarterament per motius econòmics o amorosos com el de Sancho no aportava gaire al paisatge. Tailàndia no dona treva ni hi ha predi periodístic més fèrtil que el criminal. No escassegen els assassinats a Koh Samui, on és jutjat Sancho, ni tampoc a Koh Panghan, l’illa on va morir Arrieta, ni tan sols a Koh Tao, un minúscul reducte de bussejadors i aparença relaxada. Sancho és el tercer espanyol processat per assassinat en vuit anys. Artur Segarra, estafador d’avis a Catalunya, va ser condemnat a mort i després a cadena perpètua per assassinar i esquarterar l’ilerdenc David Bernat a Bangkok el 2016. Quatre anys després va ser condemnat Carlos Alcañiz, egarenc d’ínfules messiàniques i desequilibris mentals, per matar Ban Tai un company de feina xilè. Els estrangers morts són el que la tradició periodística descriu com el gos que mossega un home. Van morir 431 turistes el 2021: 245 per accidents, 136 per causa natural i 50 per altres vies. Són minoritàries, però no menyspreables, les morts violentes. ¿Què condueix a aquestes mortaldats en el país dels somriures? Qualsevol que l’hagi disfrutat apunta a aquest llibertinatge de drogues, alcohol i putes que relaxa la rectitud moral. "El país atrau les màfies globals perquè el món de la nit és fàcilment manipulable si tens prou diners", opina Luis Garrido Julve, periodista amb 13 anys a Tailàndia, tossut explorador del submon i editor del canal de Youtube Bangkok Bizarro. "Hi ha una falsa sensació de seguretat i llibertat. És molt més probable que t’atraquin a Barcelona, però allà pots confiar en la policia i aquí et robarà. Aquesta és la paradoxa: aquí hi ha menys delictes però també tens menys garanties", assenyala.

Una crònica negra molt completa

Més enllà i al marge del cas Sancho, el món de la nit tailandesa atrau màfies i facilita la transgressió i la corrupció quan es tenen diners.

El més llegit