Creix la implicació ciutadana per finançar la investigació oncològica

"Tot va començar quan, de cop, vaig començar a estar més cansada del normal. Al principi ho vaig atribuir a la vida tan enfeinada que portava. Però amb el temps, vaig començar a sentir dolor al caminar. Va ser quan va arribar el diagnòstic. Tenia càncer a la sang", explica Lola Manterola. El 2008, amb 37 anys, els metges li van diagnosticar un mieloma múltiple en estat avançat i li van dir que es tractava d’un càncer amb un mal pronòstic. Va ser per això que li van proposar entrar en un assaig clínic amb una teràpia avançada. "Allò em va salvar la vida", explica. Tres anys més tard, ja recuperada, va crear la Fundació CRIS contra el càncer per impulsar la investigació i, sobretot, "ajudar a salvar la vida de pacients que, com jo, no responen als tractaments convencionals i necessiten una altra oportunitat per continuar vivint". Lola Manterola narra la seva història amb la valentia de qui sap què significa afrontar un càncer de mal pronòstic i, sobretot, amb l’optimisme de qui sap que la ciència és una àncora d’esperança per fer front a malalties fins ara incurables. "La societat espanyola està cada vegada més bolcada a donar suport a la investigació contra el càncer", explica orgullosa. En els seus tretze anys d’història, la Fundació CRIS ha recaptat més de 50 milions d’euros per a la causa. En part, gràcies al suport d’empreses i filantrops. I en part, gràcies a les donacions dels seus més de 80.000 socis que aporten mes a mes el seu gra de sorra. "És emocionant veure la quantitat d’iniciatives solidàries que s’estan posant en marxa per recaptar fons contra el càncer", explica Manterola. Cada vegada són més les persones que, per exemple, organitzen recollides de fons per al seu aniversari. Casaments en què es demana canviar el clàssic regal als nuvis per una donació. Taxistes que venen braçalets per ajudar els pacients oncològics. Persones que corren maratons benèfiques. Gent que deixa part de la seva herència. Nens que venen berenars a l’escola per recaptar diners per a la causa. Solidaritat sense fronteres "Hem vist coses tan excepcionals com la iniciativa de dos espanyols, Jesús de la Torre i Jorge Pena, que van creuar l’Atlàntic per sumar milles solidàries i donar suport a la investigació contra el càncer de pròstata", comenta Manterola. Tots els fons recollits per aquesta fundació es destinen a les investigacions científiques. D’una banda, mitjançant la creació d’equips de treball i línies d’investigació específiques i, d’altra banda, finançant assajos clínics i tractaments innovadors per a pacients que no responen a les teràpies convencionals. En total, segons recull l’informe anual de l’oenagé, en l’última dècada s’han finançat més de 500 estudis clínics que han beneficiat de manera directa més de 8.300 pacients i que, algun dia, podrien ajudar al tractament de més d’11 milions de persones arreu del món. "Una de les nostres prioritats és invertir en estudis sobre càncer infantil, una malaltia rara que afecta milers de nens arreu del món i que, tot i així, rep una proporció molt petita dels fons destinats a investigació oncològica", destaca Manterola. Segons explica, des de la Fundació CRIS s’han finançat 81 projectes pediàtrics centrats en diferents tipus de càncer com, per exemple, tumors cerebrals, sarcoma i leucèmia. Aquest any, sense anar més lluny, l’última entrega de beques de l’entitat ha finançat dos estudis sobre radioimmunoteràpia en nens. En un cas, per tractar tumors cerebrals infantils i, en l’altre, per a sarcomes en nens. Programa de beques El programa de beques d’aquesta entitat, que en la seva última edició ha entregat 11,4 milions d’euros per a una desena de projectes científics, també suposa un impuls clau per als investigadors i laboratoris espanyols. En l’última dècada, s’ha finançat de manera directa el treball de 310 investigadors, 85 equips de treball i 153 línies d’investigació i un centenar de tesis doctorals. Gran part d’ells en institucions espanyoles, però també amb centres internacionals del Regne Unit, França, els Estats Units i una desena de països més. A Espanya hi ha almenys una dotzena d’institucions que han rebut fons d’aquesta fundació per investigar contra el càncer. "La investigació contra el càncer és sinònim d’esperança. Sobretot per als pacients que han sigut desnonats, que no responen als tractaments convencionals i que necessiten una altra oportunitat per continuar vivint", comenta Manterola després de més d’una dècada capitanejant aquesta entitat. "Necessitem invertir més diners en estudis contra el càncer. Per millorar els tractaments existents, trobar millors eines de diagnòstic, buscar fàrmacs innovadors per a persones que no responen a les teràpies actuals i, en general, fer tot el possible per millorar la qualitat de vida de les persones que passen per aquesta malaltia, explica amb convicció. La tasca d’aquesta entitat ha sigut reconeguda per perfils tan prestigiosos com, per exemple, el doctor Mariano Barbacid, nomenat com a president d’honor científic de la fundació; l’astronauta espanyola Sara García Alonso, que també investiga contra el càncer en els laboratoris al Centre Nacional de Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO); i la ministra de Sanitat, Mónica García. "El treball de la Fundació CRIS és imprescindible. Formeu part del nostre sistema perquè arribeu on no arribem nosaltres. La investigació és vida", va afirmar la ministra la setmana passada durant l’entrega de les beques de l’entitat que lluita, dia rere dia, pel somni d’un món sense càncer.

Creix la implicació ciutadana per finançar la investigació oncològica

Lola Manterola, directora de la Fundació CRIS, explica com en l’última dècada aquesta entitat ha aconseguit recaptar més de 50 milions per promoure investigacions de tractaments contra el càncer. Les donacions de 80.000 socis han permès sostenir més de 500 estudis clínics.

El més llegit