Teràpia de grup contra l’estrès laboral als CAPs de Barcelona

"Estic malament a la feina. Des que he sigut mare, fa tres anys, estan intentant fer-me fora", relata la Marta (nom fictici), de 37 anys. La Marta ha treballat tota la vida com a encarregada en una botiga, però s’ha demanat la jornada reduïda per atendre la seva filla. Entre llàgrimes i amb la veu tremolosa, explica que la seva empresa li fa mòbing. "Em volen enviar a una botiga, lluny, a treballar. Des que va néixer la meva filla em fan constants canvis d’horari. Ara mateix estic de baixa". La Marta és una de les pacients del centre d’atenció primària (CAP) Poblenou que assisteix als grups d’estrès laboral. L’Institut Català de la Salut (ICS) organitza aquests tallers en uns 25 centres de salut de Barcelona ciutat. El cas de la Marta, a més de reflectir un problema que afecta moltes persones, en posa sobre la taula un altre: com el sistema econòmic maltracta les dones que són mares. "A les dones joves ens afecta molt. Com que tinc jornada reduïda, busquen desgastar-me i que me’n vagi per contractar gent jove que està estudiant", explica la Marta. "Arriba un moment en què la persona no pot més. Aquí almenys et sents escoltada", explica des del CAP Poblenou. Aquest taller forma part del programa de benestar emocional i salut comunitària en l’atenció primària que la Conselleria de Salut va impulsar arran de la covid. Va ser així com el departament va crear la figura del referent de benestar emocional comunitari als centres de salut. Aquesta figura, no obstant, és polèmica entre el col·lectiu, ja que aquests psicòlegs no tenen l’especialitat de psicologia clínica, que s’obté després de passar un examen, equivalent al MIR en Medicina, i quatre anys de formació en un hospital. La psicòloga Sara Bouanani és el referent de benestar emocional del CAP Poblenou que és al capdavant del grup d’estrès laboral. Aquest taller consta de vuit sessions (una a la setmana) i està obert a unes dotze persones (si bé no sempre s’omple). Hi ha altres grups dedicats a l’acompanyament al dolor crònic, al dol, a la psiconutrició... Salut no ha promocionat aquest tipus de tallers, sinó que són els sanitaris, des dels CAPs, els que els ofereixen als pacients que creuen que els necessiten. "El d’estrès laboral el fem perquè hem detectat un problema específic i s’intenta donar-hi resposta des de la primària", apunta Bouanani. "Des de la covid percebem més estrès laboral perquè, en general, hi ha més malestar emocional. Si es realitza aquest taller és perquè hi ha una necessitat", afegeix. Com que fa relativament poc que aquest grup de treball s’ha posat a caminar, l’ICS no disposa de xifres que indiquin quant ha augmentat l’estrès laboral dels seus pacients, però l’elevat interès fa que els metges pensin que és un problema molt estès. "Un mal generalitzat" El Pedro (nom fictici), de 49 anys, és un altre dels assistents. Treballa en una empresa de venda de maquinària industrial. Va decidir demanar ajuda quan va tenir un atac d’ansietat. "L’empresa està anant malament. Ens demanen fer més coses de les que podem fer i que no ens tocaria", explica el Pedro. "Algun mes no hem cobrat i els treballadors no sabem si ens estan provocant perquè ens n’anem perquè no prenen cap decisió". Segons la seva opinió, l’estrès laboral com el que ell té és "un mal generalitzat". "Venint aquí veus que més o menys tots estem igual. Les casuístiques són diferents, però els símptomes són els mateixos", reflexiona. El Pedro té palpitacions, està més irascible, de vegades té mal al pit i li cauen els cabells. Fins i tot la seva dona li va dir: "No ets tu". Tal com explica Bouanani, els pacients que assisteixen a aquest taller d’estrès laboral són persones que passen "crisis momentànies". "Venen derivades del metge de família. Si veuen un problema de salut mental greu, es deriven a un altre servei. Solen ser persones amb estrès o ansietat", explica aquesta psicòloga. El nivell d’estrès sol ser "alt" i el que es treballa al taller és la "psicoeducació" d’aquesta problemàtica. "Els ensenyo a desenvolupar eines de gestió emocional", afegeix. El teló de fons En les diferents sessions del taller, els assistents parlen de diferents aspectes de les seves vides, no només de la feina. Per exemple, n’hi ha una dedicada a la seva història de vida. Comencen narrant els seus inicis fins al moment actual. Solen ser històries travessades per la precarietat. "Mirant cap enrere, ¿hauries fet alguna cosa diferent?", pregunta en un moment donat la psicòloga al Pedro. "Sí, estudiar més per poder tenir més opcions laborals", respon amb contundència. El Pedro explica que va abandonar COU i es va posar a treballar de molt jove. "Jo ara sé fer moltes coses però no tinc cap títol que acrediti res", es lamenta. Al seu costat hi ha una tercera dona, la Laura (nom fictici), de 37 anys. A la seva esquena, té una història de vida dura: va estar ficada en les drogues i es va quedar embarassada amb 20 anys. Tot i que ara està de baixa, treballa en un supermercat, però té pànic a treballar cobrant en una caixa, on volen posar-la. "Fa anys hi feia de caixera, van robar la caixa forta i me’n van culpar a mi. No vull treballar més tocant diners. No vull estar en una caixa cobrant, però al final és l’únic que sé fer", diu entre llàgrimes. La Laura explica com de malament es troba. "Sento que he fracassat". I també el pànic que la sotja. "Em fa por tornar a feines dures, paguen malament". A més, té una malaltia crònica respiratòria i de vegades necessita oxigen. La seva situació personal i laboral la fa viure amb ansietat.

Teràpia de grup contra l’estrès laboral als CAPs de Barcelona

L’ICS organitza tallers de benestar emocional en 25 centres de salut. «Des de la covid percebem més ‘burnout’ perquè, en general, hi ha més malestar», diu una de les responsables d’un grup.

El més llegit