És un 6 de febrer i, al monestir de Poblet, fa fred. A les cel·les dels monjos, no tanta com fa uns anys, perquè han millorat les condicions ambientals i perquè, gràcies a les plaques solars i a l’ajut suplementari del gasoil, la temperatura ja no és glacial. El claustre, però, quan sona la campana de tres quarts de cinc de la matinada que desperta la comunitat, és un congelador. Tota la mola del monestir ho és, des de la portalada flanquejada per les torres fins al cimbori, des de la Porta Daurada al refetor i a l’antic dormitori medieval, des dels horts i la vinya al cementiri. Abans del so de la campana, el pare abat, fra Octavi Vilà, ja està dret i consulta el correu electrònic. No ho fa cada dia, però com que s’ha llevat abans d’anar a matines (l’ha despertat una alarma del mòbil), té temps de mirar la correspondència.