A Iker Jiménez "le importa tres narices la cultura de la cancelación", citació textual. Ni si són els nassos de les cares de Bélmez li impediran agafar ben fort la bandera de la llibertat d’expressió per defensar companys de cadena com Risto Mejide, marejats pel poder polític, aquesta esquerra picallosa. El més enllà empunyant la seva espasa làser per contraatacar en el més aquí. "El periodisme convencional ha perdut completament la virtut de ser prescriptor de la realitat", va sentenciar diumenge des del seu púlpit de Cuarto milenio, un programa amb 15 temporades que, de realitats, sobretot paral·leles, en sap una estona. Alerta OPNI. S’ha albirat un Objecte Periodístic No Identificat que tant et desentranya els enigmes del Sant Sudari, les presències de Belchite o el desastre de Txernòbil, com fa un salt a Israel per explicar in situ l’horror de l’atemptat terrorista de Hamàs al Festival Tribe Nova. I que a més t’endossa una lliçó d’ètica professional mentre convoca un sanedrí de reporters de tendència ultra addictes a la incorrecció per veure qui la diu més grossa, i queixar-se després de les conseqüències.