150 morts a Europa el 2023 per desastres climàtics

La crisi climàtica ha embolicat Europa en una era d’extrems climàtics. Segons apunta l’últim balanç anual del Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), l’any passat el Vell Continent va experimentar, d’una banda, onades de calor cada vegada més extremes i, de l’altra, un auge de tempestes i inundacions. Al llarg del 2023, els desastres climàtics per si sols van causar al voltant de 150 morts i pèrdues de més de 13.400 milions d’euros en el conjunt dels països europeus. «La crisi climàtica és el desafiament més gran de la nostra generació. El cost de l’acció climàtica pot semblar elevat, però és molt més gran el de la inacció», va destacar Celeste Saulo, secretària general de l’OMM després de la publicació d’aquestes xifres. L’últim gran informe sobre l’estat del clima a Europa mostra, un any més, un balanç preocupant. El 2023 va ser un dels anys més càlids des que se’n tenen registres. Els termòmetres europeus van ser per sobre del normal durant 11 mesos seguits i al setembre van registrar les xifres absolutes més altes mai observades. També es va observar un rècord de dies d’estrès tèrmic extrem. «L’exposició prolongada a l’estrès tèrmic pot agreujar algunes malalties i augmentar el risc de tenir malalties relacionades amb la calor, especialment entre les poblacions vulnerables», adverteix l’estudi, que també assenyala que en els últims 20 anys la mortalitat relacionada amb la calor s’ha disparat al voltant d’un 30%. Més enllà de la calor extrema, al nord del continent europeu també s’ha registrat un repunt de les tempestes extremes i de les inundacions. Els registres mostren que al llarg del 2023 almenys un terç de la xarxa fluvial europea va experimentar una crescuda del cabal dels seus rius i va superar el llindar d’inundació alta. Per si sols aquests desastres climàtics van afectar més d’1,6 milions de persones i van provocar al voltant del 81% de les pèrdues econòmiques de l’any relacionades amb els desastres climàtics. Segons recull la Base de Dades Internacional sobre Catàstrofes (EM-DAT), les borrasques registrades a Europa l’any passat van arrabassar la vida a 63 persones i les inundacions a 44 més. Els incendis L’altre gran desastre natural registrat l’any passat van ser els incendis forestals, que van afectar més de 550.000 persones a tot Europa, van deixar més de 500.000 hectàrees cremades i van causar 44 defuncions més. Els focs es van produir, sobretot, al llarg de l’estiu en països de l’arc mediterrani com ara són Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia. Al juliol, coincidint amb una onada de calor extrema, Grècia va patir l’incendi forestal més gran mai registrat a Europa amb més de 96.000 hectàrees calcinades. Segons els experts, tot i que aquest tipus de fenòmens sempre han existit, la crisi climàtica està creant les condicions perquè siguin cada vegada més extrems. «Als últims estius, Europa ha patit més i més incendis i una temporada d’incendis més llarga», assenyala aquesta anàlisi. Indicadors en vermell Tots els indicadors sobre la salut climàtica europea mostren xifres preocupants. Segons l’últim balanç de Copernicus i de l’OMM, l’any passat els oceans i els mars del Vell Continent van registrar la temperatura més alta mai observada. Al juny, en algunes zones, les aigües fins i tot van arribar a registrar temperatures fins a 5 graus per sobre del normal per a l’època. A les aigües del Mediterrani, l’estiu passat es va arribar gairebé als 30 graus en una època en què, de manera normal, els termòmetres marins no haurien de superar els 25 o 26 graus. De fet, es tracta d’una de les xifres més altes mai registrades a les costes europees. L’augment de les temperatures no només es va reflectir al llarg de l’estiu sinó que també va alterar els registres d’altres estacions. I això ha acabat repercutint, per exemple, en l’extensió de la neu. Els registres assenyalen que en gran part d’Europa, sobretot a la zona central i als Alps, es va registrar un important descens dels dies de neu. Les glaceres alpines, per exemple, van patir una «pèrdua excepcional» de gel. En part a causa de la baixa acumulació de la neu a l’hivern i, per una altra banda, pel desglaç accelerat causat per les onades de calor. En total, es calcula que, entre el 2022 i el 2023, les glaceres dels Alps han perdut un 10% del seu volum i estan en mínims històrics. A l’extrem nord del planeta, a l’Àrtic, l’extensió del gel marí es va mantenir per sota del normal durant gairebé tot l’any. En el seu màxim anual, arribat al voltant del mes de març, l’extensió del gel marí va ser un 5% inferior respecte al normal per a l’època. I en el seu mínim, que es va observar al setembre, el gel àrtic es va situar un 18% per sota del normal. Quant a temperatures, el 2023 va ser el sisè any més càlid des que hi ha registres a l’Àrtic. També va ser el segon any amb més emissions relacionades amb incendis forestals. Eina fonamental «Les dades presentades a l’Estat Europeu del Clima són alarmants, però també són una eina fonamental per impulsar la transició que necessitem per fer front a la crisi climàtica», afirma Mauro Facchini, responsable d’Observació de la Terra a la Direcció General d’Indústria de Defensa i Espai de la Comissió Europea. «Hem d’avançar cap a un model energètic sostenible i una reducció neta dels gasos amb efecte hivernacle per convertir-nos així en el primer continent climàticament neutre el 2050», afegeix després de la publicació d’aquest informe.

150 morts a Europa el 2023 per desastres climàtics

L’últim gran informe sobre l’estat del clima al continent mostra un balanç preocupant, amb onades de calor cada vegada més extremes i un auge de tempestes i inundacions.

El més llegit