Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Catalunya s’ha convertit en un dels "jardins de la marihuana" d’Europa, constaten responsables policials de la lluita antidroga. Les bones vies de comunicació per carretera amb la resta d’Europa, unit al bon clima, han fet que moltes bandes estrangeres hagin triat territori català per cultivar i distribuir una droga més cotitzada com més al nord es ven. A més, també han descobert que Catalunya compta amb un nombrós nombre de vivendes aïllades en urbanitzacions i naus en allunyats polígons industrials que poden ser susceptibles d’allotjar una gran plantació. 150.000 euros d’instal·lació Se solen destinar 150.000 euros a condicionar una casa unifamiliar amb llums i equips de regadiu –que proporcionen aigua i llum– i filtres que eviten que s’escapi l’olor i que, segons els agents, són "impressionants" per la seva eficàcia. A més, les narcobandes també inverteixen quantitats importants en seguretat i adquireixen detectors i llums infrarojos davant la possibilitat de patir atacs, robatoris de droga, d’altres grups criminals. "Tota aquesta inversió la recuperen amb una sola collita d’unes 2.000 plantes", expliquen comandaments de la Policia Nacional, que afegeixen que les plantacions que troben floreixen cada dos mesos gràcies als productes químics que s’utilitzen. Per això la marihuana que s’obté ara és molt més tòxica i el seu consum pot ser més perjudicial per a la salut. Domòtica aplicada Els investigadors destaquen que s’han trobat fins i tot amb cases totalment domotitzades, sense jardiners, que es controlen a través de càmeres de vigilància i la temperatura i llum de les quals es gestionen a distància. Els narcos, pràcticament, només hi van a recol·lectar, tot i que una o dues vegades a la setmana es desplacen per vigilar. A l’exterior també hi ha sensors que detecten moviments i controlen matrícules. "Funcionen a través de l’ordinador i el mòbil. De tant en tant hi va una persona a donar-hi un cop d’ull. És el més modern que hi ha ara mateix", destaquen. Al seu informe de l’any passat, la Fiscalia General de l’Estat remarcava que aquestes organitzacions criminals estrangeres són presents a tot Espanya gràcies als seus contactes amb "estructures nacionals", mentre afegia que cada vegada són més violentes: la policia està requisant una xifra creixent d’armes i han augmentat les baralles –i assassinats– a causa del robatori de droga entre les bandes. En les intervencions policials s’estan trobant més escopetes i pistoles, i fins i tot subfusells. Algunes narcobandes que es dediquen a apoderar-se de l’anomenat or verd estan formades per espanyols, tot i que els investigadors apunten que les màfies se solen aliar amb delinqüents locals. En aquest sentit, hi ha bandes especialitzades en tràfic de drogues que han ampliat el mercat a la marihuana, que ja coneixien per comerciar-hi en altres països. És el cas de grups vinculats a clans familiars amb un alt poder adquisitiu que, a fi de muntar plantacions en habitatges, s’han desplaçat des del nord d’Europa, com els Països Baixos, tot i que la seva procedència és d’Àsia. També hi ha bandes d’origen albanès que han diversificat el seu negoci davant el lucratiu món de la marihuana. La pressió policial els ha portat a reconduir la seva activitat del tràfic de persones al cultiu i distribució de marihuana. Tal és el cas també de grups originaris del Pakistan, que es dediquen més al control dels pisos petits amb marihuana i al tràfic a petita escala, i d’organitzacions de Suècia o Itàlia que volen controlar el mercat directe amb el seu país. Jerarquitzats "Hi ha fins i tot grups especialitzats en narcoassalts, ja que és més fàcil agafar la mercaderia que cultivar-la", expliquen fonts policials. Totes les bandes tenen un punt en comú: són molt jeràrquiques i els papers de cada membre de l’organització estan molt definits. A la base de l’organització hi hauria els jardiners, que solen ser persones que arriben a Espanya i no surten d’un local concret o vigilen el camp, on viuen en tendes de campanya. Les bandes també compten amb persones que busquen llocs per ubicar-hi cultius i d’altres que transporten la droga o es dediquen a blanquejar els diners. Després, hi ha personal contractat per fer instal·lacions elèctriques molt complexes, per punxar l’electricitat o per muntar la plantació. De fet, les xifres de frau elèctric es mantenen a Catalunya. Un informe d’Endesa assenyala que el 37% de l’energia defraudada al llarg del 2023 es va produir a les plantacions de marihuana (per un 42% el 2022). Algunes d’aquestes bandes també punxen l’electricitat per connectar granges de criptomonedes. Als habitatges dels caps de les bandes, la policia també ha trobat autèntics zoològics amb nombroses espècies de rèptils o gimnasos amb equips molt sofisticats per entrenar-se, junt amb vehicles d’alta gamma, incloent-hi no només cotxes sinó també embarcacions. "Guanyen tants diners que no saben en què gastar-los", expliquen els responsables policials.

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

«Les plantacions funcionen a través d’ordinador i mòbil: els narcos només hi van a recol·lectar»

La marihuana que s’obté ara és molt més tòxica pels productes químics afegits

En les operacions policials s’estan confiscant cada cop més escopetes, pistoles i subfusells

El bon clima i les comunicacions excel·lents per carretera amb la resta del continent han adobar el terreny perquè moltes bandes estrangeres s’assentin a Catalunya a fi de plantar i distribuir marihuana, el preu de la qual és més car com més al nord es ven.

El més llegit