És difícil saber-ho. No hi ha dades. D’això, no hi ha dades. ¿Però quin fill no estira el braç del pare o de la mare davant un gronxador? Anem-hi, una miqueta, diu el nen. Una miqueta que voldria etern. Insisteixo, en la informació difosa no figura si el visitaven o no, amb quanta freqüència ho feien, menys encara l’estona que passaven a dalt i a baix. Ara, miro al cel; ara, a terra i, entremig, el món. Res d’això apareix publicat.
Un gronxador de dol i set històries

El més llegit
- Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Un terç de l’Eixample és estranger
- Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit