És difícil saber-ho. No hi ha dades. D’això, no hi ha dades. ¿Però quin fill no estira el braç del pare o de la mare davant un gronxador? Anem-hi, una miqueta, diu el nen. Una miqueta que voldria etern. Insisteixo, en la informació difosa no figura si el visitaven o no, amb quanta freqüència ho feien, menys encara l’estona que passaven a dalt i a baix. Ara, miro al cel; ara, a terra i, entremig, el món. Res d’això apareix publicat.
Un gronxador de dol i set històries
El més llegit
- Embargaments d’Hisenda i la Seguretat Social al compte dels directius
- La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura
- Una vorera infernal i un cel entre núvols
- BCN reprèn el repte de construir l’escalinata de la Sagrada Família
- La F de Fahrenkamp fa que Óscar Díaz guanyi ‘Pasapalabra’