Catalunya impulsa tramvies a Tarragona, el Pirineu i el Baix Empordà

Edimburg, Lisboa, Saragossa, Palma de Mallorca, Sevilla, Bilbao, Rotterdam, Sydney... i Barcelona, per descomptat. La llista de ciutats que han recuperat el tramvia com a mitjà de transport públic urbà creix any rere any. Però no només a les urbs s’aposta pel tren lleuger. Posem com a exemple Catalunya. Ja hi ha almenys un projecte ferm perquè aquest enginy ferroviari connecti diferents municipis del Camp de Tarragona amb una manca seriosa de mobilitat col·lectiva. A més, hi ha altres zones en estudi: les Terres de l’Ebre, el Baix Empordà, el Bages i el Pirineu. El projecte més prometedor és, sens dubte, el de Tarragona. Tot i que es podria dir que el pla per construir un tramvia al Camp de Tarragona acumula gairebé 100 anys de retard, ja que el 1925 ja es va redactar un projecte per unir la plaça de Prim de Reus i la Rambla de Tarragona. Mai es va portar a terme, però el pla contemporani, el que es va tornar a discutir amb el canvi de segle, guarda moltes similituds, sobretot pels municipis implicats. A més dels dos ja citats, Salou i Vila-seca, s’hi ha unit Cambrils amb un nou ramal cap al sud que inclou, per descomptat, Port Aventura. Al principi es parlava d’aprofitar les vies que deixés lliures la construcció del Corredor del Mediterrani, però el projecte va començar a incloure’s en els plans d’infraestructures del Govern, es van encarregar estudis informatius i el traçat es va anar modelant fins a crear una trama ferroviària nova. Un abans i un després Després d’una dècada de debat amb el territori, de problemes pressupostaris, de crisi econòmica i de pandèmia, el Govern va presentar el traçat definitiu i els detalls el març del 2023, amb el president Pere Aragonès eufòric davant un projecte, va dir, destinat a ser "un abans i un després del transport públic i una autèntica millora de la mobilitat sostenible". És un tram de 14,6 quilòmetres amb 14 estacions que uneix Cambrils, Salou i Vila-seca. Té el projecte i les màquines haurien de començar a aixecar pols a finals d’any. Aquesta era la previsió, però al no haver-se arribat a un acord al Parlament per aprovar els pressupostos de la Generalitat d’aquest any, aquest projecte, entre molts d’altres, hauran d’esperar. Les obres, de fet, no s’han arribat a licitar. El que sí que ha tirat endavant és l’adjudicació del material mòbil (els tramvies), ja que estava inclosa en el contracte-programa amb Ferrocarrils. Tot ¿el 2028...? La segona fase és la que permetrà unir Reus i Tarragona a través de Vila-seca, municipi que exercirà de ròtula de tota la xarxa, formada per 47 estacions i una longitud de 46 quilòmetres. Deu dels baixadors permetran l’intercanvi amb altres mitjans de transport: l’aeroport de Reus, les estacions de bus de Tarragona i Reus i set estacions de Rodalies. La previsió del Govern és (o era el març del 2023) que el TramCamp, després d’una inversió que superarà els 540 milions d’euros, sigui 100% operatiu el 2028, però si tenen una mica de memòria sobre les infraestructures vinculades al transport (línia 9 del metro, estació de trens de Sants, Sagrera, tramvia per la Diagonal) potser no tenen gaire fe en aquesta promesa. La unió de Reus i Tarragona té els estudis informatius i d’impacte ambiental encarrilats, però, tal com es pot comprovar a la plataforma de contractació pública, només s’ha licitat la redacció del projecte constructiu entre Vila-seca i l’estació Intermodal. Falta tot el tram des d’aquest punt fins a Reus i des de Vila-seca fins a Tarragona. Amb les eleccions a mitjans de maig i sense saber quin Govern sortirà de les urnes es fa molt difícil aventurar què passarà amb el TramCamp. Els altres plans A més del tramvia del Camp de Tarragona i el de la Diagonal de Barcelona, hi ha altres racons de Catalunya en què s’està estudiant la possibilitat d’implementar noves xarxes de tren lleuger. El novembre del 2022, el Govern va anunciar que Ferrocarrils analitzaria la construcció de quatre noves línies de tren-tramvia a les Terres de l’Ebre, el Bages, el Baix Empordà i el Pirineu. Els contractes es van formalitzar a principis de gener del 2023. Cost total: uns 670.000 euros. Les empreses tenien entre nou mesos i un any per presentar els seus resultats, però l’abril del 2024 cap d’aquestes ha donat resposta a FGC, l’empresa pública que va convocar el concurs. Un portaveu del Departament de Territori assenyala que se’ls ha concedit una pròrroga... En qualsevol cas, la idea és analitzar fins a quin punt aquestes tres zones de Catalunya, amb carències en matèria de transport públic, poden acollir una xarxa similar a la del Camp de Tarragona. Cotxe, sí o sí La del Baix Empordà és la més ambiciosa, amb una longitud aproximada de 144 quilòmetres. En el dia d’avui, 11 dels 66 municipis catalans més poblats no disposen de tren, i sis són a la província de Girona, un compartiment estanc quant a transport públic que s’ha dedicat a solucionar les coses de la mobilitat a base d’asfalt, bus de línia i desdoblament de carreteres, solucions potser més pensades per a l’habitant ocasional que per al resident fix. La idea per a aquesta línia és fer la volta a les Gavarres, passant per municipis com Celrà, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera i Riudellots. També cap al nord es crearia un ramal que aniria de Sarrià de Ter a Olot passant per Banyoles. Es tractaria, de fet, de recuperar els traçats ferroviaris que es van anar eliminant en les dècades dels 50 i els 60, deixant l’Empordà sense tren. Connectar amb Andorra En el cas de les Terres de l’Ebre, s’estudia la possible connexió entre Roquetes-Tortosa, l’Aldea, Amposta, la Ràpita i Alcanar (uns 41 quilòmetres) amb una freqüència de pas inferior als 15 minuts. Amb una longitud aproximada de 57 quilòmetres, al tren tramvia del Pirineu s’analitzarà el traçat de connexió transpirinenca entre Andorra-la Seu d’Urgell i Alp, amb l’objectiu d’establir una connexió ferroviària addicional a l’interior de l’Alt Pirineu i, alhora, establir també un nou servei ferroviari entre Barcelona, la Seu d’Urgell i Andorra. Finalment, a la comarca del Bages s’estudien dos ramals ferroviaris més des de Manresa, amb 38 quilòmetres en total: un cap a Súria i un altre cap a Sallent, que actualment s’utilitzen exclusivament per al transport de mercaderies, contemplant, en el segon cas, que en una segona fase pugui tenir continuïtat fins a Berga. També s’inclourà la connexió ferroviària més de Manresa amb el Nou Congost i Sant Joan de Vilatorrada.

Catalunya impulsa tramvies a Tarragona, el Pirineu i el Baix Empordà

Hi ha almenys un projecte en ferm per connectar diferents municipis catalans amb aquest enginy ferroviari. També hi ha diversos projectes més en fase d’estudi que, per ara, no han prosperat.

El més llegit