Cinc assassinats evidencien les errades del sistema de protecció

El petit Ayax, amb tan sols 5 anys i assassinat pel seu pare a Bellcaire d’Empordà, s’ha convertit en el cinquè cas de violència vicària, aquella que s’exerceix per infringir el màxim mal a una mare però sense arribar a matar-la, en el que portem de 2024 a Espanya. Matant el seu fill (o els seus fills), se la condemna a viure morta en vida. Tres dels cinc casos s’han produït a Catalunya. Des del 2013 han mort 55 menors a causa de la violència de gènere vicària, però la situació actual supera els registres anteriors perquè hi ha hagut cinc assassinats de nens en un curt període de temps, tot just quatre mesos. Es tracta de la pitjor arrencada d’any des que hi ha estadístiques. En cinc exercicis més hi va haver més morts (per exemple, el 2017 hi va haver vuit víctimes menors), però va ser al llarg de tot l’any, no només en el primer quadrimestre. Abans que l’Ayax, el passat 18 de març, van morir l’Elisa i la Larisa (2 i 4 anys) a Almeria, després que el seu pare aprofités el règim de visites per enverinar-les. I al gener, el Xavier i la Noa (de 10 i 7 anys) van ser assassinats pel seu pare a Barcelona, que després es va suïcidar. La concatenació d’assassinats tan greus i en un curt període de temps ha fet saltar les alarmes. La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, va indicar ahir que la situació els "preocupa" i els "ocupa". Per això, s’està treballant amb altres ministeris, Interior i Justícia, per "fer un millor diagnòstic" de què està passant i veure "com reforçar les mesures de protecció". Redondo va admetre que frenar la violència masclista és "molt complicat" a causa que el masclisme és "estructural" i s’ha de treballar en multitud d’àmbits. Els passos insuficients D’entrada, els recents assassinats evidencien que els passos que s’han fet fins ara, com reconèixer els menors com a víctimes de la violència de gènere; que en el sistema Viogen de protecció a les denunciants s’incloguin preguntes per valorar el risc en el qual es troben els nens o la reforma legal que obliga els jutges a suspendre el règim de visites quan el pare hagi sigut denunciat per violència de gènere, són insuficients. De fet, Catalunya, que és pionera en el reconeixement legal de la violència vicària, ha sol·licitat al Govern central que estengui la formació en perspectiva de gènere a tota la judicatura, també en l’àmbit civil, que és on acudeixen moltes víctimes a la recerca d’un divorci, però sense revelar o denunciar el maltractament que pateixen elles o els seus fills. A més, la reforma legal sobre el règim de visites va deixar una escletxa: la possibilitat que els jutges mantinguin la comunicació amb el pare sota l’"interès superior del menor", per la qual cosa en ocasions es perpetua la situació de perill. "Els jutjats estan acostumats a distingir la violència sobre la dona de la que pateixen els seus fills, i si no hi ha proves de la segona, la seva visió biologicista tendeix a fer-los pensar que el millor és que mantinguin la relació amb el pare. Però un maltractador mai és un bon pare", reflexiona Marisa Fernández, jurista del col·lectiu Novembre Feminista. Segons la seva opinió, cal tancar aquesta esquerda perquè segons un estudi realitzat per l’Associació de Dones Psicologia Feminista sota el títol Violència vicària: un cop irreversible contra les mares, el 44% dels assassinats de violència vicària es produeixen durant el règim de visites.

Cinc assassinats evidencien les errades del sistema de protecció

El Govern català demana formar tota la judicatura, també jutges civils que actuen en els divorcis, sobre la violència de gènere sobre els nens.

El més llegit