L’L9 i 1.700 pisos públics, en l’aire pel bloqueig dels pressupostos

Els pressupostos d’una administració permeten dues coses: mantenir la despesa corrent de la maquinària pública (seguretat, educació, sanitat, transport públic...) i fer noves inversions. És en aquesta segona cartera on un govern, sigui municipal, autonòmic o estatal, pot deixar empremta i marcar agenda i prioritats. En el cas de Catalunya, el Govern de Pere Aragonès s’ha quedat sense poder aprovar els comptes del 2024 després que els Comuns decidissin no pujar al barco en el qual ja tenia un noble camarot el PSC. La resta de la història ja la coneixen: eleccions anticipades el 12 de maig. ¿Però quins projectes s’han quedat per fer o en repòs? Pel que fa al Departament de Territori, no és poca cosa. De moment, la construcció del tram central de l’L9 de metro ja no té tots els diners garantits, i 1.700 nous pisos públics a Barcelona hauran d’esperar millor sort parlamentària, segons un informe de la conselleria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La conselleria que encara lidera Ester Capella tenia previst un pressupost consolidat de 4.600 milions d’euros, un 10% més que el 2023. El 60% dels diners s’anaven a destinar al transport públic (uns 3.000 milions), mentre que per a habitatge es reservaven 1.232 milions, la xifra més alta de la història, segons afirma la Generalitat. També apareixien 500 milions per a la xarxa viària, ports i aeroports, i 312 més tenien com a finalitat la protecció del litoral i de les comarques de muntanya. Si no els surten els comptes (tot suma més de 5.000 milions) és perquè 500 milions per a habitatge estan fora dels comptes catalans i provenien del Banc Europeu d’Inversions. Les alternatives Al funcionar amb els comptes prorrogats, el Govern ha d’atenir-se al mateix nivell de despesa de l’exercici anterior. En aquest cas, serien els 33.113 milions d’euros del 2023. Si volgués fer inversió nova, tindria dues sortides. D’una banda, la transferència de crèdit, és a dir, traspassar una partida que ja estava prevista a un altre menester però sense modificar el total. De l’altra, aprovar nous projectes per la via del decret. En qualsevol cas, cap d’aquestes dues fórmules permet un desenvolupament òptim de l’acció de govern. Per això, pel desgast de liderar un país amb un cep a la roda, el president Aragonès va optar per anticipar la cita amb les urnes. Vagi per endavant que per molt que determinats plans apareguessin als comptes del 2024, això no implica que s’executessin. Existia la voluntat, això sí, però després, al terme de l’any, caldria veure el grau de compliment. En qualsevol cas, i segons l’informe elaborat per Territori, la llista de projectes que no veurà la llum o que està en perill de caure en un cert ostracisme és inquietant. La línia 9 del metro de Barcelona, per exemple, podrà continuar amb el pressupost prorrogat, però cal veure, diu l’informe, "si la variació en l’anualitat pot impactar en el ritme de les obres". Després de més d’una dècada amb la tuneladora dormint (des del setembre del 2011), aquesta important infraestructura va tornar a iniciar els treballs a mitjans del 2022. Per endavant, el túnel pendent d’una mica més de quatre quilòmetres entre el Camp Nou i Lesseps. La idea era tenir la galeria perforada a finals d’aquest mateix any (no fa pinta que hagi de passar) i que, el 2027, els trens ja circulessin de cap a cap sense aturar-se a les estacions que segueixin en obres. El 2029 sí que hauria d’estar tot acabat, o aquesta era la previsió del Govern després d’una inversió final en aquesta dècada de prop de 925 milions d’euros. No està sobre la taula una nova paralització del projecte perquè no s’entreveu per ara una recessió com la de fa 15 anys, però sí que es podria produir un nou retard per a una obra que en la prehistòria es va dir que estaria acabada el 2007. Quant al transport públic, sempre segons l’informe de Territori, la pròrroga pressupostària també tindria una important afectació en el tramvia del Camp de Tarragona. Les obres no es podrien iniciar, com estava previst, a finals del 2024, però sí que seguiran endavant la licitació i l’adjudicació dels treballs de la primera fase, així com l’adjudicació dels trens, ja que estaven inclosos en el contracte programa amb FGC. Tampoc cristal·litzarà la renovació integral de vies a les línies L1 (de Santa Eulàlia a Espanya) i L3 (Sants Estació-Drassanes) del metro i es perdran els 154,2 milions d’euros que s’havien d’aportar a l’Autoritat del Transport Metropolità (tant de Barcelona com de Girona, Lleida i Camp de Tarragona) per avançar en la integració tarifària i millorar els serveis ferroviaris i les línies d’autobús interurbà. Males notícies per a la maleïda T-mobilitat. Asfalt sostenible En matèria de mobilitat caldria afegir la variant d’Olot i les Preses, que ha d’evitar el pas diari d’uns 20.000 vehicles al dia pel nucli d’aquestes dues localitats. Segons assenyala Territori, l’absència de pressupostos no afecta la redacció del projecte, que des del 2022 està en mans de l’empresa Typsa, però sí que "farà inviable que es puguin començar les obres a finals del 2024, tal com s’havia anunciat". També en aquesta partida s’ha d’incloure un paquet d’uns 30 milions que s’anaven a destinar al nou asfalt sostenible en diferents trams de carretera.

L’L9 i 1.700 pisos públics, en l’aire pel bloqueig dels pressupostos

La negativa als comptes de la Generalitat per al 2024 suspèn també l’inici de les obres previstes per a final d’any del tramvia del Camp de Tarragona i de la variant viària d’Olot.

El més llegit