El dèspota que hi ha en tu

Trepitja el carrer amb el cor accelerat. Voldria córrer fins a casa seva, però està massa esgotada. Necessita arribar, tancar la porta i plorar. Almenys, avui no ha hagut d’amagar-se al lavabo per fer-ho. Podria pensar que ella és massa jove, massa inexperta, però avui ha vist tremolar les mans d’un veterà company de feina, ha sentit com se li trencava la veu, com el seu discurs es descomponia, com, a la fi, quedava anul·lat davant la mirada inquisitiva del director. N’hi hauria hagut prou amb aquest gest. El seu company ja estava vençut, però la tirallonga d’exabruptes que ha rebut ha acabat de sentenciar-lo. Ella, espectadora de la humiliació, també tremolava. Els amics, la família li diuen que se’n vagi, que no esperi a trobar una altra feina, que no permeti que la tractin així. Sap que tenen raó, però està tan cansada. A més, ¿qui la voldrà contractar? No serveix per a res, tot ho fa malament. Si, almenys, aquesta nit pogués dormir bé, potser tindria la ment més clara. I potser seria més eficient a la feina. I potser s’avançaria als capricis del director. I potser ja no li cridaria tant. Potser, fins i tot, ja no l’insultaria. Ell no és cap principiant. Dues dècades en la professió. I dos fills. I dos crèdits. Quan el va fitxar la multinacional, va sentir que la seva carrera es refermava. El projecte era interessant. La seva posició, rellevant. Però no va comptar amb ella, la seva immediata superior. Al principi va creure que era qüestió de temps, que agafaria el pols al seu nou lloc, que es posaria al dia i que ella acabaria confiant en ell. Però el camí ha pres la direcció inversa. L’ofega amb les seves exigències, soscava la seva autoritat davant la gent del seu equip, el contradiu davant els clients i, fins i tot, se’n burla. Sí, se’n burla. I ell cada vegada se sent més insegur, més incapaç. S’aixeca al matí i no vol anar a treballar. Ell, que sempre va ser tan responsable. Se sent que ha canviat. Intenta dissimular, però transita entre la irritació i la tristesa. Vol aguantar. Ha d’aguantar. Almenys, uns mesos. Si no, semblarà que ha fracassat. ¿Qui vol un fracassat? Un 11,2% de la població té una alta probabilitat de patir una situació d’assetjament a la feina i, dins d’aquest percentatge, el 19,9% mostra una àmplia simptomatologia d’ansietat. Aquestes són les conclusions d’un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. L’investigador a càrrec de l’estudi apunta: "una persona que està patint un assetjament sistemàtic, pot presentar una simptomatologia ansiosa-depressiva molt similar a la que es té amb un diagnòstic d’estrès posttraumàtic". Llegim a les notícies els excessos dels líders autoritaris o dels incapaços que acaben suplint les seves carències amb mà dura. No són espècimens únics. A les llars, al mercat laboral, apuntalen el seu poder sobre la humiliació dels que consideren inferiors. Generen confusió, menteixen, desacrediten o escupen bilis. Tot per estendre la seva influència. Potser ho pateixes. Potser el/la dèspota ets tu.

El més llegit