Tutorial per viatjar amb autobús

Des que el transport públic urbà és gratuït, desplaçar-se en un bus sempre atapeït s’ha convertit en un exercici extravagant de paciència i aguant de formes cada vegada més sofisticades de mala educació. Cal saber esquivar certs passatgers i lidiar amb d’altres. Només els millors arriben a la seva parada indemnes. –Asseu-te sempre que puguis. Et trobaràs els que s’acomoden al seient del passadís i tapen amb mitja dotzena de paquets l’accés al situat al costat de la finestreta. No preguntis si pots passar, només les persones assertives aconsegueixen la victòria. Digues més aviat "passaré" i espera. Alguns retiraran les seves pertinences ben a poc a poc per veure si te’n fartes o baixes a la següent. D’altres es mouran treballosament entre murmuracions, i et diran que baixen de seguida. No els creguis. Mira’ls directament als ulls i quan s’obri una bretxa cola-t’hi donant les gràcies ben alt i declarant que "no el vull trepitjar, però..." –Asseu-te als seients ocupats per bosses encara que n’hi hagi altres de lliures. No t’afegeixis a l’imperi dels escarxofats, dels que consideren que la seva motxilla té més drets que qualsevol ésser humà. Segurament te’ls trobaràs concentrats en el seu mòbil i amb uns grans auriculars posats per evitar el contacte visual. No preguntis si et pots asseure, digues "m’asseuré" i fingeix. Un sisè sentit els alertarà que la seva pertinença corre perill d’aixafament i la retiraran abans que impacti amb el teu cul. No pateixis quan posin la seva pitjor cara de fàstic, ni els coneixes ni els vols conèixer. –Fes aixecar els xavals dels seients (preferents o no) encara que no siguin els teus fills. Intervén si veus una persona gran, carregada amb la compra o amb un nadó, que camina a batzegades amb una crossa, una embarassada o qualsevol altre ésser humà vulnerable. Avisa-la amb veu amable i dirigeix-la a un seient ocupat per nens o adolescents que fan com qui no se n’adona i una vegada allà mostra’t inflexible i digues-li en veu ben alta: "Aquesta noia li cedeix el lloc, oi que sí, guapa?" –Mira sense pudor el mòbil de la persona enganxada a tu que mira el TikTok sense auriculars i amb el volum a tot drap, o parla amb la seva cosina sense prendre’s la molèstia de posar-se el mòbil a l’orella. I fes-li comentaris sobre com li ha quedat de net el lavabo a aquesta després d’aplicar-hi vinagre i bicarbonat. Dona-li la teva opinió sobre el que li acaba de passar a la seva interlocutora amb el seu superior, que és un pocavergonya. Si et critiquen que et fiques en converses alienes escuda’t en la teva qualitat de públic per obligació i disserta sobre la contaminació sonora a què ens veiem sotmesos. –Els colzes, aquells grans oblidats. Treu-los més. Els necessitaràs per mantenir l’espai personal sa i estalvi dels que prefereixen no agafar-se per mantenir l’estabilitat i els que volen arrabassar-te l’espai que tu has conquerit amb sang, suor i llàgrimes. També per arribar a les portes de sortida a temps. –El tractament de vostè, una arma infal·lible. Utilitza’l per demanar-li amb fermesa que tanqui les cames al tipus assegut al costat que envaeix el teu seient, o al que ha col·locat les vambes sobre el seient del davant. És un dissolvent eficaç per als grups que es queden plantats al principi de l’autobús i no deixen passar la massa amuntegada al davant. Després d’un placatge dur a la penques que s’ha colat a una altra passatgera que feia cua, reparteix respecte: "Passi, passi, li toca a vostè".

El més llegit