Més demandes prosperen a Espanya i a Alemanya

No hi ha dubte que la campanya de vacunació contra el virus de la covid ha sigut crucial per frenar l’epidèmia del coronavirus des d’un punt de vista de salut pública. No obstant, les vacunes també han provocat efectes secundaris (s’han notificat 84.650 reaccions adverses –14.003 greus– i 500 morts fins al desembre del 2022, segons l’Informe de Farmacovigilància sobre Vacunes Covid del Ministeri de Sanitat). Com el motorista de Barcelona que ha reclamat a l’Administració per haver tingut un accident després de rebre la punxada, més demandes estan prosperant en altres punts d’Espanya i Europa. L’Audiència Nacional (AN) té a les seves mans la reclamació d’un ciutadà que, després de rebre la vacuna d’AstraZeneca, va començar a patir greus efectes adversos i va reclamar a l’Administració una compensació de 91.991 euros que va ser rebutjada. Demanda col·lectiva El procés està encara en estat tan incipient que la secció vuitena de la sala contenciosa de l’Audiència només ha obert diligències i a ha demanat un informe sobre si els fets denunciats són, efectivament, la seva competència. A Alemanya, que és el país amb la partida de naixement de la primera vacuna, BioNTech, han sortit fins ara victorioses 467 demandes d’indemnització, entre un total d’11.900 querelles presentades davant els tribunals. És una xifra relativament pròxima –del febrer passat–, resultat d’una enquesta feta als departaments de Sanitat dels 16 estats federats del país. Tenint en compte que van ser injectats amb almenys una dosi 65 milions de ciutadans, el balanç és més aviat benigne per a les farmacèutiques, ja sigui BioNTech o les que la van succeir. Entre els casos que més ressonància van tenir al país va ser una demanda col·lectiva formalitzada l’any passat a Magúncia –ciutat on té la seva seu BioNTech– per 185 persones que reclamaven a aquest laboratori una indemnització de 12.000 euros i una pensió vitalícia per les presumptes seqüeles de la vacuna.

El més llegit