Cura progre, arquebisbe conservador

Quan el 5 de març Luis Argüello es va presentar davant la premsa com acabat d’elegir president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), va voler recalcar que la seva no era la victòria de la facció conservadora de l’Església davant l’aperturista que encarna el papa Francesc. "No hi ha bàndols, som del bàndol de l’Evangeli", va dir. No obstant, d’haver-n’hi n’hi ha i no es manifesten amb discreció precisament. Fa uns dies, uns sacerdots de Toledo, participants en una tertúlia del canal de Youtube de temàtica catòlica La sacristía de la Vendée, van comentar entre rialles que estaven "resant molt pel Papa, perquè pugui anar al cel al més aviat possible." L’espai digital ha hagut de suspendre de moment les seves emissions a causa del gran enrenou causat per aquesta escandalosa falta de caritat cristiana. Una "retirada estratègica", segons el seu director, per no posar els seus bisbes en la tessitura de donar la victòria "als nostres enemics", després de demanar disculpes amb la boca petita al Summe Pontífex i criticar que "molts catòlics estan farts de no escoltar a l’Església més que el catecisme del que es considera políticament correcte". El que tingui orelles per sentir que senti. Però si això és la pau, què serà una contesa. Va ser precisament Franesc el que fa dos anys va nomenar arquebisbe de Valladolid el llavors bisbe Luis Argüello, nascut fa 70anys a Meneses de Campos (Palència), i de segon nom Javier en significatiu homenatge a sant Francesc Xavier. De vocació tardana, va prendre els hàbits a l’arribar a la trentena després de passar uns anys fent classes de Dret Administratiu a la Universitat de Valladolid, on s’havia graduat amb el premi extraordinari de final de carrera. Martell d’heretges En aquells anys docents, Argüello va secundar els moviments estudiantils antifranquistes, es va bolcar en la reivindicació dels drets obrers, es va relacionar amb partits d’esquerres i fins i tot va ser detingut en el transcurs d’una protesta contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN. Quan després es va ordenar sacerdot, va mostrar predilecció pels projectes de caire assistencial i la preocupació per les condicions de vida dels immigrants irregulars ha sigut una constant en el seu discurs. A l’obligació d’acollir-los va dedicar aquesta setmana un dels seus últims tuits a X, xarxa social en la qual és actiu i acumula més de 9.500seguidors, i en la qual només parla de religió i moral malgrat la seva volença pel futbol en general i pel Reial Madrid en particular. Els que el coneixen destaquen el "rostre social" i no només intel·lectual de la nova màxima autoritat de l’Església espanyola, difícil de conjugar amb la seva entrenada faceta d’opositor a qualsevol avenç civil. "Enterament homes" La seva posició és clara contra l’avortament, l’eutanàsia, el feminisme i els drets LGTBI. Des que va exercir la secretaria general i representació de la CEE entre el 2018 i el 2022, Luis Argüello es va transformar en un d’aquells martells d’heretges amb tendència a proporcionar sentències retrògrades inoblidables. Des d’aquell: "Demanem homes celibataris que siguin enterament homes i, per tant, heterosexuals", pel qual es va disculpar, fins a "No és racional que algú vagi al registre i digui: ‘No em dic Antonio, a partir d’ara em dic Mari Pili’". S’ha pronunciat contra els indults dels separatistes catalans i la llei d’amnistia, contra l’Agenda 2030 i ha sigut un negociador dur amb el Govern pel que fa als immobles immatriculats pel clergat i els beneficis fiscals que disfruta. Però les principals crítiques les ha aconseguit a l’afrontar un dels pitjors problemes que té l’Església, en aquest país i arreu del món, el repte que es nega a atendre com mereix dels abusos sexuals a menors en el seu si. L’arquebisbe de Valladolid va passar de minimitzar-lo com petits casos aïllats a denunciar una campanya contra el catolicisme per comportaments l’acceptació dels quals ha canviat amb el pas dels anys: "¿Què fem? ¿Agafar un túnel del temps?". Per començar, atendre les víctimes del present i oferir-los reparació i no silenci. Argüello es va acostar a algunes de les que es van concentrar davant la seu de la Conferència Episcopal el dia del seu nomenament i els va prometre una reunió ben aviat. "Hi ha un anhel ocult de la societat espanyola per trobar fonts de regeneració ètica", va asseverar minuts després davant els mitjans de comunicació. La prèdica ja la té, només li falta donar blat.

El més llegit