Sense escola a l’espera del padró a Vic

Obre els ulls com plats. Però arrufa les celles quan, una altra vegada, li toca menjar pa amb tonyina en llauna i fruita en un banc del carrer amb els seus pares. La Bashira, el nom fictici d’una nena de 14 anys nascuda al Marroc, fa sis mesos que espera per anar a l’escola a Vic (Osona). A més, des de fa tres setmanes, després d’un desnonament, dorm en cotxes prestats, garatges o habitacions de coneguts amb els seus pares. L’Ajuntament de Vic assegura que la Bashira i la seva mare estan empadronades i que s’ha complert amb els terminis legals, però la família no té cap documentació que ho acrediti. El seu advocat confirma que els tres intents d’aconseguir aquest certificat han sigut en va. No tenen el paper. La regidora de Serveis Socials de Vic (Junts), Núria Homs, assenyala que aquesta família està empadronada des del Nadal passat. "No incomplim els terminis i empadronem a tot el món, tot i que jo no hi estigui d’acord", apunta abans de suggerir que aquesta família "hauria d’agafar un bitllet i tornar al Marroc". Diverses entitats de la ciutat asseguren que les llistes d’espera per facilitar el padró o l’escola als nouvinguts són habituals. La Bashira, que demana anonimat, va arribar a Vic el 9 de setembre passat amb la seva mare, procedent de Nador (Marroc). El pare, Abdelkhalek Darrah, porta més de 20 anys a la capital d’Osona. Ara en té 64. "La majoria del temps vaig treballar sense papers als escorxadors i després, quan em van donar els papers, vaig estar a la construcció", explica. Fins que un accident de treball el va deixar en situació d’incapacitat laboral. "Tan sols ha cotitzat dos anys", apunta la regidora Núria Homs. En els últims anys, Darrah cobra els 650 euros al mes de la renda garantida de ciutadania, la prestació de la Generalitat de qui no té res a què agafar-se. El pare consta empadronat en un pis al carrer Anselm Clavé, al barri del Remei. Un pis on va anar a viure el 2015 pagant 80 euros per una habitació, i on es va quedar mentre altres inquilins se’n van anar de la vivenda, ocupada i propietat d’un fons d’inversió. Gestions sense resultat El setembre passat, la seva dona i la seva filla es van instal·lar al pis. Darrah explica que el 25 de setembre va anar amb la seva dona i la seva filla a l’ajuntament per intentar empadronar-les i a l’Oficina d’Escolarització municipal per demanar una escola per a la menor. "Ens van dir que vindrien a comprovar que vivíem allà i que quan tinguéssim padró podríem portar-la a l’escola", explica l’home. Sis mesos després, assegura que no va tornar a tenir més notícies del padró. El seu advocat, Toni Iborra, ha reclamat en tres ocasions el padró de la mare i la nena a través del registre municipal: el 28 de novembre, el 5 de desembre i el 10 de gener. "Això és una vulneració clara i greu dels drets humans i de la legislació", es queixa el lletrat. La regidora Homs insisteix que la família està empadronada des del Nadal passat. Explica que en alguns casos firma el padró afegint un afegitó, per fer constar la seva opinió, que les vivendes dels empadronats no són les més adequades. Però els que intenten ajudar aquesta família en discrepen. "El 6 de març vam anar a les oficines i ens van dir que el padró de la dona i de la filla seguia en tràmit, que elles encara no constaven com a empadronades en l’adreça que havien facilitat", sosté Clara Cusó, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca d’Osona. Enmig de tot el procés, el 15 de febrer els Mossos van desnonar aquesta família del pis ocupat. "Des d’aquell dia la nena té malsons i molta por. No dormim bé", lamenta el pare, incapaç de trobar una casa a Vic per als tres amb la prestació de 700 euros. L’ajuntament els va pagar tres nits en un hostal. Després han estat dormint en cotxes o furgonetes deixades, sobre mantes a terra de garatges o en habitacions compartides per amistats. Durant el dia, es passegen per la ciutat buscant opcions. La realitat és que l’adolescent encara no ha trepitjat l’escola. "El que no podem pretendre és que se celebrin juntes d’escolarització només per aquest cas. Quan se celebri i es parli d’aquest cas, s’escolaritzarà la menor", promet Homs. "Jo només vull millorar el meu anglès, el meu francès, i un dia ser dentista", somia la Bashira. A la tarda, assisteix a la mesquita, on els han dit que si fes falta podrien oferir-los empara per passar la nit. "S’hi ha de fer alguna cosa" La Bashira tampoc té la targeta sanitària, ni vacunes, ni un pediatre assignat. El 29 de febrer, va ser atesa d’urgència al CAP del Remei a causa d’una infecció d’orina. "S’ha de fer alguna cosa amb aquesta família: no estan dormint bé, no mengen bé, no es poden arreglar. La infecció és el que menys em preocupa", reconeixia la doctora que els va atendre al conèixer la seva història. Després de receptar-li un antibiòtic, la facultativa va activar la treballadora social del CAP i l’ajuntament va tornar a tramitar tres nits més en una pensió. Després, tornada al carrer. Una veïna ha finançat una pensió per uns dies. "És que els serveis socials estan col·lapsats. El que ha de fer aquesta gent és cotitzar. D’acord que el padró és la porta d’entrada als drets, però també cal tenir obligacions i responsabilitats. El que cal fer en aquest cas és un bitllet per al Marroc, on sí que tenen una casa", reitera Homs. "Espera innecessària" Les entitats socials denuncien que el de la família Darrah no és un cas extraordinari. "Fa anys que batallem amb aquesta problemàtica: triguen mesos per empadronar i per escolaritzar els nens immigrants arribats a Vic. No és un problema d’ara", es queixen des de la PAH. Fonts de Càritas Diocesana i del Casal Claret, dues de les principals entitats d’atenció social a Vic, assenyalen que aquest tipus de casos, en el qual els tràmits del padró s’allarguen de forma excessiva, són habituals. "Al final s’acaben resolent, però és una espera innecessària i que afecta els drets més bàsics d’aquestes famílies i dels menors", remarquen des del Casal. Una dona atesa a Càritas explica que ha aconseguit tramitar el padró i l’escola per al seu fill de 9 anys, sis mesos després d’arribar a Vic. "Per fi ho hem aconseguit", afirma. El Síndic de Greuges de Vic, Joan Sala, recorda que la situació era pitjor el 2018, quan hi havia més de 200 menors esperant el padró per anar a l’escola. "Vam decidir, amb l’oficina municipal d’escolarització, que se’ls assignés plaça abans de tenir el padró perquè almenys poguessin anar a classe", recorda. El desembre passat, a Sala li va tocar mediar en dos casos: dos nens que feia dos mesos que no tenien plaça escolar. Es van resoldre al moment. "Jo diria que avui no hi ha aquest problema, o almenys a mi no m’arriben els casos, però això tampoc m’estranya perquè aquestes famílies no coneixen el meu paper", diu el Síndic. Un 30% d’immigració Fa anys, la taula de vivenda, formada per ajuntament i per entitats, abordava aquests temes. Però fa més d’un any que no es convoca. "Eran tot atacs, no es feia res en positiu", justifica Homs. La regidora insisteix que Vic, amb un 30% d’immigració, no té un problema de convivència però sí d’acollida i més de vivenda. "Els serveis socials estan col·lapsats, necessitem recursos i permisos de treball per als nouvinguts", assegura. Tot i que diu que tampoc és partidària de l’"assistencialisme" en els serveis socials: "La gent ha de ser autònoma i sortir endavant". Els serveis del Departament d’Educació alerten que alguns d’aquests immigrants es traslladen a altres municipis després de les negatives de Vic a facilitar-los el padró. "A Manlleu o Torelló hem descobert casos d’alumnes que han viscut a Vic però que no hi van ser escolaritzats perquè no tenien el padró", expliquen. "Jo crec que l’ajuntament no ens ajuda perquè vol que ens en anem", sentencia Abdelkhalek Darrah.

El més llegit