L’atenció en adults cau en picat

¿Quant temps, de mitjana, es manté un treballador en una mateixa pantalla abans de desviar la seva atenció a un altre dispositiu o estímul? L’any 2004, la mitjana era de 150 segons (dos minuts i mig). El 2012 va baixar a 75 segons. I el 2021 va caure a 45 segons. És a dir, la capacitat per concentrar-nos ha caigut un 70% en dues dècades. Així ho sentencia un dels molts estudis que s’han portat a terme entre treballadors intel·lectuals de 25 a 50 anys per la investigadora nord-americana Gloria Mark, doctora en Psicologia amb tres dècades d’experiència estudiant la relació entre el cervell i la tecnologia digital. Els seus experiments posen números a una realitat palmària: estem perdent capacitat d’atenció. Aquesta és la mala notícia. La bona és que es pot recuperar. Lluny de ser vasta, l’atenció és un bé escàs. I important, ja que està considerada "el cor de la intel·ligència", segons explica la catedràtica de Psicologia Charo Rueda, responsable del Laboratori de Neurociència Cognitiva del Desenvolupament de la Universitat de Granada. La investigadora recorda que hi ha dos tipus d’atenció: l’automàtica (una cosa que respon a la nostra biologia i que consisteix a reaccionar, per exemple, davant el xiulet d’un cotxe o l’alarma d’incendis) i l’executiva, que depèn del nostre esforç i que és sinònim d’estar concentrat. És fonamental per llegir i comprendre un text. L’atenció està molt cotitzada L’imparable desenvolupament de la tecnologia digital i el bombardeig de webs, notificacions, alertes, missatges, correus, trucades i reclams publicitaris està provocant que cada vegada sigui més difícil concentrar-se. "Hi ha molts estímuls competint, hi ha moltes empreses que lluiten per captar la teva atenció, que està molt cotitzada. Això fa que perdem capacitat atencional, que és el que regula l’entrada d’informació en l’espai mental de treball", remarca la professora Rueda. El "profund deteriorament de la capacitat d’atenció" és un dels motius que han portat més de cent personalitats del món de la universitat, la cultura, l’educació i l’empresa a firmar el Manifest OFF, presentat fa uns dies a Madrid. "Estem assistint a un desaprenentatge alarmant de certes funcions consubstancials a l’ésser humà, com la memòria, l’orientació, el raonament o la capacitat crítica", diu la declaració. ¿Hi ha alguna escapatòria al bombardeig digital o estem condemnats a viure així? Diego Hidalgo, empresari d’origen francès i promotor del Manifest OFF, es regira davant aquesta pregunta. "Ho vivim com una fatalitat, com si no hi hagués sortida. Però sí que tenim opcions d’escapar, el problema és que la batalla és molt difícil", respon. Capacitat cognitiva Autor de l’assaig Anestesiados, la humanidad bajo el imperio de la tecnología, el divulgador demana a la societat que prengui consciència de la gravetat del problema que "tots estem vivint" de la mà d’una relació "descontrolada" amb la tecnologia. "Hi ha eines digitals molt sofisticades i potents que tenen una missió: explotar les vulnerabilitats humanes. Una clara manifestació de tot això –conclou Hidalgo– és la pèrdua d’atenció i el deteriorament de les nostres capacitats cognitives", que se suma a l’habitual i demostrat deteriorament de la salut mental, especialment entre els més joves. Hidalgo no té smartphone ni WhatsApp. Sí que té correu electrònic, un telèfon tonto (sense accés a internet, només per a trucades) i firma una newsletter setmanal en la qual fa divulgació científica sobre l’impacte de la tecnologia. Assegura que si tingués un mòbil intel·ligent i missatgeria instantània no tindria el nivell de concentració que requereix, per exemple, l’escriptura reposada d’un llibre. "No estem en contra del mode on però reivindiquem la funció de l’off" destaca el divulgador, que insisteix en la importància de tenir moments de desconnexió. El 5 de març se celebra, precisament, el dia internacional de la desconnexió digital. Una bona notícia, però d’efectes mínims. "És il·lusori pensar que només fent un petit esforç i apagant els nostres dispositius de tant en tant guanyarem una batalla contra una tecnologia puntera que està dissenyada per prendre el control", conclou Hildago. ¿És el ‘multitasking’ un mite? L’estrès –que no només prové del bombardeig digital sinó d’altres angoixes, com la inestabilitat laboral o els problemes econòmics– "empitjora la nostra capacitat per prestar una atenció profunda". Així ho sentencia el divulgador Johann Hari, autor d’El valor de la atención. Por qué nos la robaron y cómo recuperarla, una "bíblia" sobre les capacitats cognitives. En el seu assaig, Hari cita les investigacions d’Ear Miller, professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, que ha constatat que la distracció tecnològica (rebre simples correus i trucades) durant la jornada laboral provoca una caiguda de la capacitat intel·lectual dels empleats. "Ens hem inventat un mite. I aquest mite és que podem pensar en tres, cinc o deu coses alhora", sentencia l’investigador. ¿És el multitasking (multitasca, fer o pensar diverses coses alhora) un mite? "No sé si tant com mite. El que sí que és cert és que una tasca surt millor quan n’executem una de sola en lloc de diverses", respon la catedràtica Rueda. YouTube a Harvard Alguns professors de Harvard reconeixen que els costa que els seus alumnes llegeixin llibres, fins i tot curts. "Cada vegada més els ofereixen la possibilitat d’escoltar pòdcasts i veure vídeos de YouTube. I parlem de Harvard", senteència Hari. "Abans es llegia més en paper i ara, en pantalla. Però es llegeix igual". Davant aquest argument, la ciència respon que no. No és el mateix, i té nom: inferioritat de pantalla. "Llegir en paper fomenta la concentració. Fer-ho en una pantalla implica més estímuls", conclou Rueda.

L’atenció en adults cau en picat

Les persones només aguantem 45 segons en una mateixa pantalla, davant els 150 de fa 20 anys. Psicòlegs i investigadors del cervell alerten que el nivell de concentració ha baixat un 70% en dues dècades.

El més llegit