Les altes temperatures desboquen la plaga de processionària del pi

Tothom que hagi passejat alguna vegada per un bosc, un parc o un espai natural amb presència de pins s’ha adonat de la presència d’unes petites erugues que s’agrupen en filera, baixen dels arbres i deambulen per terra a la recerca d’un lloc on enterrar-se. Es tracta de les conegudes com a processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), uns insectes autòctons de les regions mediterrànies i molt coneguts pel seu potencial urticant. En condicions normals, el cicle natural d’aquests animals els porta a estar arran de terra durant la primavera. Sobretot, a partir del març. Però des de fa uns anys, segons alerten els experts, la inusual calor registrada a l’hivern n’ha avançat l’aparició. Aquest any, per exemple, s’ha començat a detectar entre el desembre i el gener, fins i tot tres mesos abans del normal. També se n’estan observant en zones on abans no se les esperava, per exemple en punts d’alta muntanya. I tot això, a més, ha augmentat els casos de reaccions al·lèrgiques tant en persones com en animals. Per entendre aquest fenomen, l’ecòloga Mireia Banqué recorda que aquests animals habiten en espais naturals amb presència de pins i que, tot i que no sempre les vegem, hi són presents durant tot l’any. El seu cicle vital, igual que el de molts altres insectes com els mosquits, depèn en gran manera de les temperatures. Alteració del cicle vital "L’escalfament global i més concretament les temperatures inusualment altes registrades durant els mesos hivernals, estan alterant el cicle vital d’aquests insectes. Ara es reprodueixen més ràpidament i fan eclosió abans", argumenta l’experta del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquest fenomen s’està observant des de fa ja uns anys però no ha sigut fins ara que, tal com argumenta Banqué, s’ha fet més evident. L’aparició de la processionària no només s’ha avançat sinó que, a més, sembla haver-se estès cap a regions on fins ara no se l’esperava. "Cada vegada se’n detecten a més altitud", afirma Josep Comellas, del cos d’Agents Rurals. "Fins fa uns anys, el més normal era trobar-ne en pinedes situades a altituds baixes però ara, a causa del canvi climàtic, les temperatures d’alta muntanya estan pujant i les processionàries estan trobant més oportunitats per expandir-se en zones d’altura". De moment, aquest fenomen només s’ha observat als boscos però no és descartable que aquests insectes puguin expandir-se en parcs o espais naturals urbans on, fins ara, no tenien gaire incidència. L’avanç de les processionàries, així com la seva expansió en algunes regions, s’està detectant a pràcticament tot Espanya. Són diversos els ajuntaments que han iniciat campanyes per alertar els seus ciutadans de la presència d’aquests animals altament urticants per als humans i potencialment mortals per als animals. "El problema és que ara mateix ho tenim molt complicat per aturar aquesta plaga", comenta Jorge Galván, director general de l’Associació Nacional d’Empreses de Sanitat Ambiental (ANECPLA). Segons explica aquest expert, la manera més eficaç de controlar les poblacions d’aquests insectes és prendre mesures preventives quan aquestes encara estan als nius. "Això és una cosa que solíem fer a l’hivern, però com que estan fent eclosió abans hauríem d’avançar els tractaments a la tardor", comenta. Ús d’helicòpters Les últimes setmanes, quan encara falten uns dies per a l’inici oficial de la primavera, ja s’han detectat "plagues significatives" de processionària del pi tant en entorns de muntanya com en zones urbanes de tota la península Ibèrica. En cada cas, el tractament aplicat per intentar minimitzar el dany ocasionat per aquests animals és diferent. Als boscos, per exemple, es realitzen tractaments aeris amb helicòpters. A les ciutats, en canvi, s’apliquen mètodes més localitzats com, per exemple vacunar els arbres amb una substància tòxica per a les erugues. "La majoria d’actuacions són preventives. Ara poc hi podem fer", insisteix Galván. En la mateixa línia es troba Comellas, que afirma que "tot el que observem ara ho tractarem de cara a octubre o novembre". En el cas de Catalunya, a més, el boom de la processionària del pi afegeix igualment una altra preocupació. Segons destaquen diversos experts, aquests insectes s’alimenten dels pins i ara, just mentre el territori passa per una situació de sequera extrema, preocupa també que aquestes erugues causin encara més danys a uns arbres ja per si prou malmesos. Sobretot ara que, tal com apunten els registres, als boscos catalans s’està registrant un rècord d’arbres morts per la sequera. Fins fa uns anys, les espècies d’arbres més afectades per aquests animals solien ser la pinassa (Pinus nigra) i el pi silvestre o blanc (Pinus sylvestris). Però en els últims anys, a més, també s’ha començat a detectar afectacions en boscos de pi pinyoner (Pinus pinea) i pi blanc (Pinus halepensis). Per intentar monitoritzar aquest fenomen i quantificar els danys ocasionats per les processionàries als boscos, un equip de científics catalans ha creat un projecte de ciència ciutadana anomenat Alerta forestal. "Es tracta d’una plataforma pensada perquè qualsevol persona que surti a passejar pel bosc i observi algun tipus d’afectació causada per la processionària, la sequera o el vent pugui notificar-ho. A partir d’aquí, recollim les dades i estudiem més en profunditat el fenomen", comenta Banqué, coordinadora d’aquest projecte liderat pel CREAF, en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnològia Forestal de Catalunya i la Generalitat. Només els últims tres anys, aquesta iniciativa ha recopilat més de vuit-centes incidències relacionades amb la processionària als boscos catalans.

Les altes temperatures desboquen la plaga de processionària del pi

Els experts diuen que caldrà esperar a la tardor per aturar la plaga

Els insectes es reprodueixen més ràpidament i fan eclosió molt abans

Les erugues, conegudes pel seu potencial urticant, van començar a aparèixer aquest hivern al desembre, amb mesos d’antelació, i se n’està observant fins i tot en zones on no són tan habituals, com a l’alta muntanya.

El més llegit