L’ACA acumula una guardiola de 540 milions per la falta d’inversions

Els últims sis anys, la quantitat de diners acumulada a la tresoreria de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ha augmentat sense parar. Després d’una dècada de deute, els comptes de l’agència es van sanejar el 2019. El que crida l’atenció és que d’aleshores ençà, l’ACA ha continuat generant un excedent que puja a 540,7 milions d’euros, malgrat que ja no calgui amortitzar més deute. Aquesta suma milionària, segons ha comprovat EL PERIÓDICO, consta a l’esborrany del pressupost d’aquest any 2024, tot i que l’exercici de l’any passat es tancarà oficialment a l’abril. La principal raó per a l’existència d’aquest fons tan voluminós és la falta d’execució d’inversions. És a dir, una part del romanent està compromès per a projectes clau en la lluita contra la sequera que ja estan planificats però que no s’han realitzat, cas de les subvencions a municipis perquè reparin les seves xarxes de distribució. No obstant, també hi ha una part d’aquest excedent que no està assignada a projectes concrets. Els primers símptomes de l’actual crisi hídrica a Catalunya van començar a manifestar-se el 2021. ¿Com s’explica, doncs, que des d’aleshores l’ACA no hagi executat una gran quantitat d’inversions i que el seu romanent continuï creixent? Fonts de la Generalitat consultades per aquest diari incideixen en aquesta idea: una part important d’aquests 540,7 milions "sobrants" estan compromesos per a despeses concretes com les ajudes als ajuntaments. Fons persistents Segons la llei d’estabilitat pressupostària del 2012, prossegueixen aquestes mateixes fonts, una entitat pública com l’ACA no pot anunciar cap inversió si no disposa del pressupost reservat. Per tant, inversions com les línies de subvenció per millorar les xarxes de canonades es pagaran amb aquests diners. Obres com aquestes no es liquidaran de forma imminent, perquè les ajudes encara no estan resoltes. És a dir, és probable que part d’aquesta suma de diners estalviat persisteixi durant els pròxims anys. Fonts de l’ACA consideren que no es pot qualificar com a "estalvi" i insisteixen que una gran part consisteix en "romanent afectat o compromès". En l’avantprojecte de pressupost per al 2024 s’admet que aquest excedent no es tindrà en compte a l’hora de dissenyar els comptes i es dona per fet, doncs, que continuarà existint. ¿A què atribueix l’ACA les escasses inversions? El document ho atribueix a "diverses causes", sense més concreció. "Per diverses causes, el volum d’inversions no ha assolit el nivell que permetien els ingressos", diu aquest text oficial. No obstant, aquest avantprojecte de pressupostos va encara més lluny. Al document s’especifica que el 2024 s’utilitzaran 122 milions de l’excedent de 540,7 per a inversions. Això vol dir que, encara que aquests projectes es completin al llarg d’aquest 2024, la guardiola de l’agència continuarà sent important. Tal com va avançar aquest diari, està previst que el cànon de l’aigua (un tribut que cobra precisament l’ACA) pugi a partir del 2025, cosa que implica un creixement dels ingressos d’aquesta agència pública. ¿Com s’explica que aquest concepte s’incrementi, amb la quantitat de diners que ara ja hi ha acumulats en les arques d’aquesta administració? Fonts del Govern afirmen que els diners del cànon es dediquen sobretot a la xarxa de sanejament (més de 500 depuradores) i a la despesa que suposa el manteniment dels embassaments i els llits dels rius, a més de fer front als costos de l’energia. És a dir, del que es cobra pel cànon, queda poca quantitat de diners per invertir. La realitat és que analitzant al detall els pressupostos, l’ACA té marge per invertir en la millora de la infraestructura hidràulica i en nous projectes com potabilitzadores. Això és el que estan reclamant partits de l’oposició com el PSC i Junts, que en diverses ocasions s’han referit a aquesta falta d’inversió crònica al Parlament.

El més llegit