La lliçó del tancament de l’AP-7

El primer manament de la seguretat viària diu que la integritat de les persones passa per sobre de qualsevol altra consideració. Sota aquesta premissa, el Servei Català de Trànsit (SCT) va prendre dissabte a la tarda una decisió molt poc popular: tancar l’AP-7 cinc hores entre Llinars del Vallès i Sant Celoni en els dos sentits a conseqüència d’una calamarsada que va deixar el ferm impracticable. En la memòria del gestor públic hi ha el sinistre que es va produir el febrer del 2022 a la C-32 entre Calella i Pineda després d’una tempesta similar: 50 vehicles implicats i quatre ferits greus. Trànsit lamenta la tarda negra que van passar dissabte milers de conductors. I, tot i que defensa el seu maneig de la situació, es marca dues tasques pendents: millorar els canals d’informació i tallar i desviar el trànsit en punts més allunyats on els conductors puguin tenir alternatives clares per evitar l’embolic. Placa de gel "Des del primer minut teníem molt clar que no podia tornar a passar allò de fa dos anys", afirma Ramon Lamiel, director del SCT . Amb aquest antecedent, primer es va intentar, després del tall, obrir un carril per sentit i així poder drenar el trànsit. La teoria era que els vehicles, sobretot els camions, podrien desfer la calamarsa i netejar l’asfalt. "Però les patrulles dels Mossos d’Esquadra van veure que això no passava. La pedra quedava aixafada, i just llavors es va posar a ploure i es va formar una placa de gel. Davant aquesta situació, es va decidir tallar els dos sentits per evitar possibles sinistres múltiples", resumeix Lamiel. El director de Trànsit explica que la informació arriba als conductors a través de Twitter i els plafons informatius. Aquestes són les vies que controla el SCT. I com a marge de millora està previst fer una prova pilot de "missatges variables" en els quals s’informi, en punts on cal decidir quin camí prendre, sobre les possibles alternatives davant un succés que pugui alterar el correcte funcionament d’una artèria. Però també hi ha la ràdio i els navegadors. Per al primer, la cosa flueix bé i les dades arriben de manera àgil i actualitzada. Per al segon, hi ha marge de millora. En el cas de l’aplicació Waze, relata Lamiel, l’Administració pública ha establert converses amb aquesta aplicació perquè inclogui "plafons d’informació virtual", és a dir, que Trànsit es converteixi en proveïdor de dades perquè els usuaris rebin els avisos al seu telèfon. El mateix es vol fer amb TomTom, tot i que el mecanisme és més complicat, i amb Google, amb la qual no han aconseguit encara reunir-se. Meta final: que tots els conductors, d’una manera o d’una altra, coneguin l’estat de la carretera, de manera que qualsevol afectació els permeti planificar millor la ruta. I, a més de la comunicació de problemes, la importància del punt de tall. Els Mossos i Trànsit es van veure ahir per abordar aquesta qüestió. Una vegada es pren la decisió de guillotinar una autopista, la prioritat és que siguin els menys possibles els que hi quedin atrapats. "Hem de ser més incisius a l’hora de fer els talls. Cal fer-los més amunt, en llocs on es pugui derivar cap a altres vies d’alta capacitat", comparteix Lamiel. Penseu en els talls a Barcelona a conseqüència d’una manifestació, ieats perquè la circulació busqui altres afluents. Doncs el mateix, però pel broc gros. Màquines i pales Però tornem als fets. Ens havíem quedat amb el tall complet, sense opció d’obrir un carril i el terra amb plaques de gel. Era el torn de les màquines llevaneu del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, titular de l’AP-7. Venien des de Granollers. La que havia d’actuar en sentit sud de l’autopista ho tenia fàcil perquè va arribar en direcció contrària i amb la calçada alliberada. Va tardar, diu Lamiel, 20 minuts. La que havia d’intervenir en l’altre ramal, direcció Girona, va haver de travessar pel voral la columna de vehicles aturats. Va tardar el doble, justifica el director del SCT, per un petit xoc entre dos cotxes que va dificultar el seu avanç. Sobre si hi va haver improvisació, Lamiel es mostra contundent: "En absolut. Teníem l’experiència de fa dos anys, quan la situació era molt similar, i teníem molt clar que el que es volia evitar era una situació d’accidents múltiples". El que sí que no sabien, perquè no hi havia una alerta específica, és que es produiria aquella calamarsada. Els fets meteorològics extraordinaris, de fet, són un nou element per tenir en compte en la seguretat viària. "Ens hem de preparar, no només per a situacions com la de dissabte, sinó també per a inundacions o cops de calor", assenyala Lamiel.

La lliçó del tancament de l’AP-7

Trànsit negocia per millorar les dades que arriben a través dels navegadors

El més llegit