Catalunya perd 26 concertades en cinc anys per la baixa natalitat

La casuística és variada, però la suma, clara. Catalunya ha dit adeu a 26 escoles concertades en els últims cinc anys. Deu d’aquests centres han tancat de forma definitiva (o anunciat el tancament per al curs vinent) i 16 han sigut absorbits. Pràcticament totes, 15 de 16, han passat a la xarxa pública (renaixent amb un nou nom i, sobretot, una nova titularitat) mentre que una, l’escola Cintra, al barri del Raval, a Barcelona, ha passat a formar part d’una altra de concertada, l’Escola Sant Josep de Gràcia. Aquest fenomen, propulsat per la caiguda de la natalitat, ha afectat amb especial intensitat la capital catalana, que partia d’un pes de la concertada més gran a la mitjana catalana (el 40% de les places d’ensenyament obligatori a Barcelona són concertades, mentre que en el global de Catalunya ho són el 35%). Dels 10 tancaments definitius, vuit són a Barcelona, així com vuit de les 15 passades a la xarxa pública. Sant Vicens de Paul (2017-2018), Escoles Griselda (2018-2019), Sant Joan Baptista (2020-2021), Roig Tesalia (2021-2022), Mary Ward (2021-2022), Nostra Senyora del Carme (2022-2023), Sagrat Cor Fort Pienc (2023-2024) i Sant Francesc Xavier (2023-2024) són els vuit centres concertats (els dos últims han anunciat el seu tancament per al curs vinent amb només una setmana de diferència) que han tancat o tancaran a la capital catalana en els últims cinc anys. Aquest fet no agafa pràcticament ningú per sorpresa (les xifres demogràfiques, amb un descens clar de la natalitat, fa temps que n’alerten). S’hi afegeix el fet que a Barcelona, especialment, es produeix, a més, un augment de l’interès de les famílies per l’escola pública. El sorpasso de la demanda de la pública en primera opció a infantil-3 –la gran decisió– sobre la concertada es va viure en el curs 2018-19, quan per primera vegada la preferència per la pública passava per davant, amb un 50,5% de les peticions, tendència que va començar anys enrere (era ja en un 48% en el curs 2015-16) i que va augmentar fins al 55,5% el curs 2022-23. 15 exconcertats Quant a la integració de centres concertats a la xarxa pública, també més de la meitat, vuit de 15, s’han produït a la capital catalana: del pas de la Immaculada Concepció Barcelona a l’Institut Escola Eixample l’any de la pandèmia al del Mare de Deú de la Soledat a l’Escola Segre o de l’Escola Sant Felip Neri a l’Institut Escola Sant Felip Neri l’any passat. Aquestes absorcions no només passen a incrementar les llistes de places públiques (que a Barcelona han passat del 45% el curs 2021-22 al 60% aquest), sinó a fer-ho, també, de les d’instituts-escola, fórmula per la qual tant el Departament com el Consorci d’Educació de Barcelona aposten, entre altres motius, per lluitar contra la segregació escolar i evitar l’abandonament escolar prematur; ja que des de la implantació de l’ESO (en el llunyà curs 1995-1996), totes les concertades seguien, tot i que sense anomenar-lo així, aquest model (3-16 anys), a diferència de les públiques, que acabaven als 12. Aquest era un factor clar que diferenciava les dues xarxes –la pública i la concertada–; igual que ho continua sent la sisena hora a primària (que ofereix la concertada i no la pública). En l’altre costat de la balança, hi ha la reducció de ràtios a 20 alumnes a I-3 que ofereix des de fa dos cursos la pública, a la qual no està obligada la concertada (una de les cartes que té la pública en aquests dies de jornades de portes obertes). Més enllà de l’educació concertada, el departament informa que des de l’any 2019 s’han tancat dues escoles privades que oferien primària i ESO, dos més que oferien batxillerat i 14 que oferien FP. L’informe Les escoles s’estan quedant sense nens: una oportunitat per transformar el sistema educatiu, publicat el setembre passat pel centre de polítiques econòmiques EsadeEcPol, assenyalava que, com a conseqüència de la caiguda de la natalitat, el sistema educatiu espanyol passarà d’absorbir 7,5 milions d’escolars d’infantil, primària i secundària el 2013 a 6,5 milions el 2037. És a dir, un descens d’un milió d’alumnes. Això suposarà un repte per al sistema educatiu, que s’haurà d’adaptar a aquesta nova realitat. A Catalunya, segons dades de l’IDESCAT, hem passat de 66.803 naixements el 2017 a 56.316 el 2022: 10.487 nens menys. Descens que es va acumulant any a any. De fet, el 6 de setembre va començar el curs 2023-24 amb 20.000 alumnes menys en educació infantil i primària en el conjunt del sistema.

Catalunya perd 26 concertades en cinc anys per la baixa natalitat

El curs 2023-24  va arrencar amb 20.000 alumnes menys a infantil i primària

En aquest període hi ha hagut 10 tancaments, 15 absorcions a la xarxa pública i una fusió. Un total de 17 centres escolars són a Barcelona: 8 han tancat i 9 han sigut ‘rescatats’

El més llegit