«Amb l’escaneig de l’iris et podrien acabar suplantant la identitat»

Està clar que implica riscos, sobretot en el futur. Malgrat que Worldcoin diu que són altruistes i que treballen per amor a l’art [el seu objectiu, afirmen, és crear una identificació digital], és una empresa que, com és lògic, vol guanyar diners. La clau és que de les fotos de l’iris, mitjançant uns processos, se n’extreuen unes característiques que es creu que són úniques i amb aquestes dades es fa un tractament matemàtic que permet guardar-les de forma segura, igual que amb l’empremta dactilar. El risc, per tant, és que estem entregant informació privada que ens identifica. Si hi ha problemes, les contrasenyes podem canviar-les, però els ulls, està clar que no. Si, per qualsevol cosa, aquests números que identifiquen els nostres ulls són robats o hi comercialitzen, tindrem un problema, perquè els iris no podem canviar-los. Els tenim per a tota la vida. El procés és el següent: el que ells guarden és un número codificat a partir de la foto de l’iris. Per tant, si les coses es fan bé, és complicat tornar enrere per accedir a aquesta imatge inicial a partir dels valors emmagatzemats. Així que no és una cosa tan greu com anar deixant les claus a desconeguts, però proporcionar dades biomètriques sempre implica riscos si l’empresa no actua bé. Ara per ara no seria fàcil, però sí que es podria fer, evidentment, perquè al final és la teva identitat, és com el teu número de DNI, perquè t’identifica. És una cosa que podria passar si els sistemes que emmagatzemen la informació codificada són vulnerables i els ciberdelinqüents arriben a tenir accés a les dades: podrien arribar a extorsionar-nos si poden relacionar les dades amb les persones reals. Sí, sí. Ells diuen que esborren la fotografia de l’iris –o de la cara de la persona– per protecció de dades, de manera que, asseguren, no es pot fer una relació entre l’ull real i la informació obtinguda de la persona. Si aquest compromís és suficient ho dirà l’Agència de Protecció de Dades alemanya, que està investigant l’empresa perquè opera des d’allà i ja li ha reclamat que expliqui bé què està fent. Si la companyia està relacionant l’iris amb la persona concreta que s’ha fotografiat, doncs estem davant un perill molt greu, perquè estaran identificant els individus. Si no ho fa, si les dades estan anonimitzades, poden utilitzar-les per, per exemple, fer estadístiques de coincidències o de similituds. Està clar que podrien vendre les identitats de les persones que s’estan escanejant els ulls. No obstant, han dit que no ho faran, que no guarden la identitat de la persona real. L’iris és com l’empremta dactilar. No se n’ha trobat cap d’idèntic en el mateix moment, però no sabem si són únics, perquè no tenim dades de tota la història de la humanitat. Imagino que el que faran és creuar informació per determinar que no n’hi ha dos d’iguals. Si això és així, llavors podran buscar algoritmes capaços de tractar una gran quantitat de dades i que puguin servir per identificar una persona entre mil milions. L’objectiu pot ser crear un bon sistema biomètric per identificar l’iris –perquè ara no són bons i no estan provats per a tantes persones– i que les empreses el comprin per implantar-lo elles. Entenc que aniran per aquí, perquè, si no, no entenc el negoci. Podria ser. Les criptomonedes són paper mullat: tenen el valor que la gent li vol donar. Ara les regalen als que s’hi acosten, però necessiten que la gent hi confiï i vulgui comprar-la amb moneda legal. Si no, sense compradors, no valen res. Molts joves s’han fascinat amb les criptomonedes i creuen que en un temps poden fer el pelotazo. Sí, normalment hi pica gent que confia que pot fer diners fàcils perquè un amic d’un amic presumptament es va fer ric amb els diners digitals. La intel·ligència artificial i els algoritmes d’identificació necessiten moltes dades per comparar, per crear algoritmes bons que per, exemple, permetin identificar una persona entre mil milions. Però encara estem en els inicis de tot això. Dependrà de fins on vulguin arribar les persones i de com ho regulin els estats.

«Amb l’escaneig de l’iris et podrien acabar suplantant la identitat»

«El risc és que donem informació que ens identifica. Una contrasenya es canvia; els ulls, no» «Podrien arribar a extorsionar-nos si poden relacionar les dades amb les persones reals»

¿Poden estar tranquils els que aquests dies s’estan escanejant els iris?

El més llegit