Professors alerten de webs que ofereixen treballs de final de grau per 1.800 euros

"¿Sents que no pots avançar amb el teu treball de final de grau (TFG)? ¿S’acosta la data límit d’entrega i estàs molt endarrerit? Envia’ns un missatge avui mateix, els nostres serveis d’investigació i redacció poden funcionar per a tú". Aquest és el missatge (amb falta d’ortografia inclosa) amb què es publicita una web que ven a estudiants universitaris treballs originals, genuïns i no plagiats. El preu: uns 30 euros per pàgina. Un TFG de 60 pàgines, per exemple, pot costar entorn de 1.800 euros. L’oferta inclou no només TFG sinó treballs de final de màster. També articles científics i fins i tot tesis doctorals. N’hi ha prou amb realitzar una simple recerca a internet per trobar desenes d’aquest tipus de plataformes, que fa anys que actuen amb total impunitat als campus. "La universitat no hauria de consentir aquest frau bestial. Estem molt preocupats", s’indigna Daniel Arias, catedràtic d’Organització d’Empreses a la Universitat de Granada, que s’ha posat en contacte amb una d’aquestes webs fent-se passar per un alumne interessat. A nivell oficial, no obstant, la universitat no té constància d’aquest tipus de xiringuitos. I això que, amb el codi penal a la mà, estem davant d’un possible delicte de falsedat de document oficial. El catedràtic de Granada explica que la universitat està bastant protegida davant els plagis que puguin cometre els alumnes gràcies al sistema Turnitin, que, fins i tot, identifica treballs que contenen uns textos generats amb eines d’intel·ligència artificial (IA). "No hi ha protecció, no obstant, davant una redacció original que no està copiada sinó que algú ha investigat i escrit per a tu a canvi d’una quantitat de diners. Una tesi de mida petita pot tenir 100 pàgines, així que parlem de 3.000 euros", afegeix Arias, que fa un temps que parla d’aquest problema amb diversos col·legues de la seva facultat. Tots estan alarmats. Anna Tarragó, excoordinadora TFG en una universitat catalana, reconeix que quan ella exercia el càrrec no es va detectar aquest tipus de fraus. "Ara sí que s’estan veient altres coses, com l’ús de ChatGPT. Però ¿com podem arribar a detectar si algú ha pagat pels serveis d’un professional? Si aquestes empreses fan els treballs seguint la normativa, amb una citació correcta, i una recerca rigorosa, nosaltres tan sols podem detectar que és un bon treball. El problema és ètic, ja que el conflicte és la responsabilitat d’aquella persona que contracta algú aliè per fer el seu treball", afirma. Un frau en tota regla El catedràtic de Granada, no obstant, opina que no és un problema d’ètica sinó un frau en tota regla. "Si algú paga perquè una altra persona li redacti la tesi doctoral i gràcies a aquesta tesi aquesta persona aconsegueix una feina pública a la universitat, ¿no estem davant d’una il·legalitat?", es pregunta Arias, que recorda que els professors que dirigeixen tesis no cobren. Efectivament, Daniel Salvador, advocat penalista del despatx Vosseler, afirma que els estudiants que recorren a aquestes plataformes per aconseguir el seu TFG o la seva tesi doctoral podrien incórrer en un delicte en falsedat de document oficial, que comporta pena de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos. Mentrestant, la web que proporciona la tesi rebria la mateixa pena ja que se la podria considerar com un "cooperador necessari". La diferència amb els ‘negres’ L’advocat penalista recorda que activitats remunerades com les dels escriptors negres (aquelles persones que redacten un llibre per a un altre) no incorren en cap delicte. En el cas dels estudiants que recorren a aquestes plataformes, no obstant, sí que ho és perquè el treball de final de grau o la tesi doctoral és un requisit imprescindible per obtenir un títol, que és un document oficial. "No parlem només de comprar un treball que ha redactat una altra persona a la qual has pagat. Amb aquest treball tu aconsegueixes un títol oficial, ja sigui la teva tesi o el teu títol de graduat. Allà hi ha el problema perquè això sí que és un document oficial", puntualitza. L’advocat, no obstant, considera molt complicat poder provar el frau. "Si la universitat vol investigar a fons, ho hauria de demanar a la fiscalia", explica aquest penalista. Inhabilitar el títol Fora de l’àmbit penal, a nivell administratiu, la universitat sí que té possibilitats d’actuar, segons Salvador. Especialment, en graus com Dret o Enginyeria, els títols dels quals habiliten per desenvolupar aquesta professió. "Si es demostra que tu has aconseguit el teu títol gràcies a la compra del teu treball de final de grau podria arribar a declarar-se nul i, per tant, perdre la capacitació. És a dir, estaries inhabilitat per treballar. El problema, en tot cas, és el mateix que a nivell penal: aconseguir les proves i acreditar el frau", assenyala. Preguntats sobre aquest tipus de pràctiques, el Departament de Recerca i Universitat remet a l’Agència Catalana del Consum, que assegura que no en té constància. "No hem rebut cap consulta ni reclamació sobre aquestes empreses", expliquen fonts de la institució, que insisteixen que es tracta d’una activitat gairebé impossible de detectar. El mateix asseguren a la secretaria de la facultat de Filologia de la UB, on no hi ha incidències registrades per aquest tipus de fraus, al contrari del que sí que passa amb alguns casos de plagi relacionats amb la IA.

El més llegit