El Govern es debat entre començarel curs el 5 o el 9 de setembre

Per no repetir cada any la mateixa història i aplanar mínimament el camí en la sempre complexa logística de la conciliació laboral i familiar, el Departament d’Educació va fixar el curs passat el quart dia feiner de setembre com a inici estable del curs per a infantil, primària i ESO, cosa que suposaria començar el curs 24-25 el dijous 5 de setembre. Una manera, també i potser sobretot, de consolidar el que el Govern d’ERC volia que fos el seu llegat: l’avançament del curs escolar. Un any després d’aquest anunci, i després d’incomptables vegades en què tant l’exconseller Josep González Cambray com el mateix president, Pere Aragonès, havien repetit que l’avançament del calendari havia vingut per quedar-se, l’actual consellera, Anna Simó, està negociant fer marxa enrere i fixar la data d’inici per al dilluns 9 de setembre, fent cas al que va demanar el passat 1 de febrer el ple del Consell Escolar de Catalunya. Una decisió que no li està resultant senzilla al Govern català, a jutjar per la demora al seu anunci. Esgotant la legislatura Fa 15 dies Simó va assegurar que faria una proposta en una setmana o 10 dies, una cosa que encara no ha passat, tot i que tothom confia que la data triada serà el 9 de setembre, la petició "de mínims" que li va plantejar el ple del Consell d’Escolar. A la pràctica aquesta data representa només dos dies feiners més del que tocaria si es complís la regla del quart dia feiner. L’inici del curs vinent agafarà el Govern esgotant la legislatura, en un moment en què l’ambient de precampanya electoral (les eleccions estan previstes per al febrer de 2025) no sembla l’ideal per obrir un conflicte amb la comunitat educativa. "Avançar dos dies el calendari escolar no ha millorat en res la situació de l’alumnat vulnerable [el principal argument de la conselleria per defensar l’avançament]", resumeix la situació Teresa Esparabé, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO i membre del Consell Escolar de Catalunya que insisteix, com ja va fer el ple de l’organisme el passat 1 de febrer, en la necessitat de "deixar al professorat prou dies per preparar el curs". "Una de les coses que ens diu l’informe PISA és que hem de donar als centres temps per preparar el curs amb garanties", afegeix la portaveu sindical. En la mateixa línia Iolanda Segura, portaveu d’USTEC, el sindicat majoritari a primària, apunta que "l’avenç del curs escolar no ha tingut cap impacte positiu, més aviat el contrari, a més de ser una mesura imposada que no compta amb el consens de la comunitat educativa". Centres sobrepassats "Aquest inici de curs els centres s’han vist sobrepassats perquè no hi ha hagut prou temps per conformar els equips i la consellera ha rebut moltes queixes de les direccions en aquest sentit", afegeix Segura. El punt més pròxim al consens entre la (diversa) comunitat educativa és la necessitat dels "mínim" cinc dies de preparació del curs –cosa que ens porta fins al 9 de setembre–, tot i que el posicionament d’USTEC "continua sent començar el dia 12, després de la Diada". Belén Tascón, presidenta de l’aFFaC –federació que representa gairebé 2.400 afes i més de 540.000 famílies– assenyala també la importància de la "tranquil·litat". "El dia que comenci el curs en realitat ens és indiferent. El que volem és que sigui el dia que sigui estigui tot a punt i es comenci amb tots els recursos necessaris i, sobretot, amb l’horari complet, allò del primer any amb jornada només fins a la una tot el mes de setembre va ser un despropòsit i no va ajudar en absolut l’alumnat vulnerable, que en principi es volia beneficiar", assenyala la portaveu de les famílies de l’escola pública, que apunta que "aquestes anades i vingudes no beneficien ningú". La investigadora en polítiques públiques de temps i educació Elena Sintes coincideix amb Tascón en la necessitat de començar el curs amb les condicions necessàries indispensables, cosa que múltiples veus remarquen que no s’ha donat aquest curs, segons va quedar clar a l’últim Consell Escolar de Catalunya en què es va abordar la qüestió. "Cal un criteri estable i sostenible en el temps, que doni seguretat i no sigui objecte de negociació, malestar i soroll", assenyala la sociòloga, que afegeix que el criteri d’avançar l’inici de curs va ben orientat tal com ho fan en altres comunitats autònomes, que comencen el curs a partir del 6 o el 7 de setembre, però que ha de fer-se oferint al claustre les condicions necessàries per preparar el curs. La inestabilitat de les plantilles ha sigut aquest curs un dels principals problemes que han assenyalat les direccions per començar el curs abans en condicions òptimes. La dificultat per desenvolupar projectes educatius innovadors sense equips sòlids, amb en molts casos més d’una tercera part de docents nous cada curs, fa que en alguns centres hagin gairebé de començar de zero any rere any, explicant als nouvinguts el projecte de l’escola i la manera de treballar. Una rotació –que hauria d’estar en via de solució amb els processos d’estabilització dels últims mesos – a la qual s’afegeix la gairebé endèmica falta de professors, que obre la porta a docents sense el màster del professorat.

El més llegit