El fiscal general admet que ignorava el final de la unitat d’elit antinarcos

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va abordar ahir en una entrevista a Onda Cero un dels assumptes principals de l’actualitat després de la mort divendres de dos guàrdies civils al ser envestida la seva embarcació per una llanxa que els va passar per sobre a Barbate (Cadis): el narcotràfic al camp de Gibraltar. El fiscal general va defensar la col·laboració existent entre les forces de seguretat i els fiscals, perquè "tot dispositiu policial té un correlat fiscal i després judicial" per ser efectius en la "persecució del delicte". No obstant, va admetre que el Ministeri de l’Interior no va comunicar al ministeri públic la desaparició de la unitat de la Guàrdia Civil OCON-Sud, destinada a combatre el narco a Andalusia. Al que no va voler respondre és a si va ser un error del ministre Fernando Grande-Marlaska. En la Memòria de la Fiscalia del 2022 ja es denunciava que la desaparició d’aquesta unitat havia tingut com a conseqüència que disminuïssin les confiscacions de droga. Fonts d’Interior van remarcar que "no s’ha desactivat cap organisme de coordinació des que es va iniciar el pla de l’Estret", ja que els 150 agents de reforç que estaven a l’OCON-Sud el 2018 –quan la va crear Grande-Marlaska– van passar fa uns mesos a formar part de les plantilles de les comandàncies de la zona i, a més, existeix un centre de coordinació i intel·ligència que respon a les sigles de CRAIN, informa Europa Press. Segons l’opinió de García Ortiz, el problema del narcotràfic és "pluridimensional" i comú a tot Espanya. "Només les mesures restrictives, repressives, no acaben amb un problema de salut pública en què hi ha factors socials, econòmics, personals i de salut pública enmig de tot", va afegir. En aquest sentit, va recordar que la proposta del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que sigui l’Audiència Nacional la que assumeixi els casos més greus de narcotràfic, era una proposta del ministeri públic. Des de dilluns a la nit Kiko el Cabra i els altres cinc narcos presumptes autors del doble assassinat de guàrdies civils a Barbate formen part (de nou) de la població carcerària. Els sis van arribar a les 22.30 hores al centre penitenciari gadità Puerto II, i van passar la nit al mòdul d’ingressos, conforme al protocol habitual. Els autors, junts a la presó Els sis es van mantenir junts ahir en aquest mòdul, informen fonts penitenciàries, i a l’espera que l’equip de tractament del centre decideixi on els ubica… dins del mateix recinte i tenint en compte que la jutge de Barbate va decidir enviar-los a presó sense fiança i comunicada. La seva situació, no obstant, està pendent també d’una possible aplicació de l’article 10 de la llei orgànica penitenciària, que preveu ficar en l’anomenat "règim tancat" interns preventius als quals, com aquests, se’ls atribueixen assassinats i reuneixen característiques específiques de perillositat. No és de moment possible disgregar-los: s’imposa l’impediment legal que protegeix els preventius, malgrat el risc, del qual adverteixen fonts de la Seguretat de l’Estat, que una vegada més, un grup de narcotraficants detinguts en una mateixa operació policial, concertin les seves declaracions, i fins i tot s’imposin disciplina entre ells, per mirar d’eludir el màxim possible l’acció de la Justícia. L’escàndol pel crim de Barbate aixeca de nou entre els especialistes policials i penitenciaris les veus que des de fa dos anys demanen al Govern un programa de dispersió dels narcos a les presons, en termes semblants al que es va desenvolupar per a presos d’ETA. És "un tema que sol sortir –diu un directiu del Cos Nacional de Policia– però de difícil solució", perquè els presos preventius tenen dret en general a ser al lloc més pròxim al del seu arrelament personal.

El més llegit