El ‘boom’ cosmètic infantil arribaa les consultes dermatològiques

Els dermatòlegs ja reben a les consultes a nenes i adolescents (majoritàriament noies, però també hi ha homes) que utilitzen cremes antiarrugues, antiulleres, antiflaccidesa, contorns d’ulls i maquillatges. Són menors, a vegades de 10 anys, que parlen de "rutines" de cura facial (en anglès, skin care), copiades d’influencers que segueixen a les xarxes socials. I els pares dels quals, que dubten de si es tracta d’un joc innocu o de la primera esgarrapada de la pressió estètica, compren productes que no necessiten i, que a més, els poden generar problemes de pell. "Veiem bastants casos de nenes i adolescents en consulta perquè els pares es preocupen i decideixen preguntar a un especialista abans de fer les coses pel seu compte. Són menors que utilitzen cremes, contorn d’ulls, vitamines –com antioxidants–, maquillatge i pols", assenyala Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat). Baselga, que es dedica a la dermatologia pediàtrica, només atén menors d’edat. Aquesta dermatòloga avisa que aquest fenomen, conegut popularment com a cosmeticorèxia (addicció als cosmètics antiedats), s’ha començat a desenvolupar després de la pandèmia i obeeix a una obsessió pel "culte al cos" i a la imatge. Els pediatres i metges de família no tenen constància d’això, però sí els especialistes de la pell, que són als que arriben aquestes consultes. En ocasions, alguns d’aquests menors que consulten un dermatòleg ho fan perquè pateixen un acné provocat per l’ús de cosmètics. "Les cremes nutritives causen aquesta afecció en l’adolescència", adverteix Baselga. "No és més greu que altres tipus d’acné. El difícil és desenganxar la pacient d’aquesta rutina: a l’utilitzar aquestes cremes nutritives, s’han acostumat a notar la pell molt grassa i, si no les utilitzen, se la noten molt seca", assegura la dermatòloga. Pells atòpiques Precisa, no obstant, que les cremes no són "bones ni dolentes". Però, una pell sana no necessita cap producte. Les cremes s’han d’utilitzar per "corregir alguna cosa". Per exemple, les pells atòpiques necessitaran productes especials per a això. "L’únic que tots necessitem és protector solar", insisteix Baselga. Tot i que no té xifres, la seva pràctica clínica li confirma que estan augmentant els adolescents amb acné associat a aquestes rutines. "La tendència és progressiva i ho veiem des de la pandèmia", assenyala. Aquesta dermatòloga, el fenomen de la cosmeticorèxia la preocupa principalment des d’un punt de vista general. "¿Quina societat estàs construint amb uns nens absolutament esclaus i dominats pels interessos de la indústria? Les xarxes socials són mitjans que podríem utilitzar bé, per exemple, per fomentar l’ús de protector solar", afirma Baselga. Tot i que ella no té xarxes socials, sí que detecta les "onades" de determinats cosmètics per com li arriben les nenes a la consulta. "Hi ha una temporada que em venen totes amb la mateixa crema d’una mateixa marca", explica. Molts d’aquests productes, a més, es camuflen sota "looks ecològics i purs". "Els pares es gasten una milionada en aquest joc de l’exaltació de la joventut, del ísic, de sortir bé a la foto. És una esclavitud brutal. M’arriben a la consulta perquè els han sortit tres grans i no volen sortir a les fotos", adverteix Baselga. "Problemes que no tenen" El dermatòleg de l’Hospital del Mar Alejandro Lobato va penjar la setmana passada un tuit en què alertava que, a la seva consulta particular, havia arribat un nen de 13 anys, acompanyat de la seva mare, que acudia per assessorar-se sobre rutines de cura facial. "Em vaig quedar sorprès perquè no m’esperava que un nen em comencés a treure cremes i productes per al cabell, contorns d’ulls, mascaretes i xampús", diu Lobato. "Estem parlant d’adolescents que abusen, que utilitzen productes per a problemes que no tenen. Un nen no necessita un contorn d’ulls, una crema antiarrugues", alerta. "Utilitzar en excés els cosmètics pot agreujar un problema dermatològic preexistent, com l’acné, la dermatitis o la rosàcia", adverteix Lobato, que de passada recorda que aquests productes "no són del tot innocus" ja que porten diverses substàncies que, amb el temps, poden generar al·lèrgies en nens amb dermatitis atòpica, per exemple. Lobato va acabar esborrant el tuit en què denunciava aquest cas perquè es va fer viral i va rebre "odi, insults i assenyalaments". "Veiem nens sense cap patologia que es posen 20 productes que no necessiten, veiem nens que s’han posat productes sense tenir cap patologia i que els han produït irritacions i nens que han utilitzat productes que empitjoren el seu problema dermatològic de base", certifica la dermatòloga de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Anna López. Segons aquesta doctora, les adolescents arriben a les consultes utilitzant la paraula "rutina" ("de bellesa, antienvelliment, prevenció de les arrugues") per "millorar l’aspecte físic al màxim" perquè ho han vist a les xarxes socials.

El ‘boom’ cosmètic infantil arribaa les consultes dermatològiques

La comunitat mèdica avisa que l’abús primerenc de cremes, maquillatges i altres productes també provoca al·lèrgies i agreuja dermatitis i rosàcies. Els especialistes recorden que una pell sana només necessita protecció solar.

El més llegit