Espanya té dèficit de vitamina D

La vitamina D és, en realitat, una hormona encarregada del metabolisme del calci i el fòsfor dels ossos. És necessària perquè aquests es formin bé. Hi ha una part de vitamina D que produeix el mateix organisme humà. Però de vegades no n’hi ha prou. «Més del 50% de la població a Espanya i Occident té un dèficit de vitamina D», adverteix Antonio Pérez, cap del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). La vitamina D serveix, fonamentalment, per mantenir l’estructura de l’os. «Si no tinguéssim vitamina D, no tindríem absorció del calci», precisa per la seva part Xavier Nogués, cap de servei de Medicina Interna a l’Hospital del Mar. Per si sola millora l’absorció del calci en l’alimentació. «Quan no tenim vitamina D, això no passa i es posen en marxa altres hormones que fan que el calci s’obtingui dels ossos», assenyala Nogués. Però, a més, la vitamina D té altres funcions: la majoria de les cèl·lules del cos tenen receptors de vitamina D, de manera que aquesta impacta també en el «sistema immunològic, muscular, en el control d’infeccions i té, a més un efecte anticancerigen en les cèl·lules». Segons Nogués, Catalunya, per la seva latitud a l’hemisferi nord, amb prou feines rep vitamina D a partir de l’octubre. «D’octubre a maig la producció de vitamina D de la nostra pell és molt baixa. Només en produïm al juny, al juliol, a l’agost i al setembre», explica aquest internista. Però, a més, la «font alimentària» de la vitamina D (mantega, ous, greixos de la nata, llet sencera, crema) és poc consumida a causa del colesterol. A més, a les ciutats és més difícil que toqui el sol a les persones. «I a sobre ens tapem i posem cremes solars, necessàries per evitar el càncer», assenyala Pérez. ¿Quins problemes hi ha associats? El dèficit de vitamina D comporta una sèrie de problemes. El primer és l’osteoporosi, una malaltia esquelètica en què es produeix una disminució de la densitat de massa òssia. Així, els ossos es tornen més porosos, augmenta el nombre i la mida de les cavitats o cel·les que hi ha al seu interior, són més fràgils, resisteixen pitjor els cops i es trenquen amb més facilitat. Però, a més, també hi pot haver osteomalàcia, patologia que consisteix en el reblaniment dels ossos. L’osteomalàcia afecta especialment les persones de la tercera edat. En molts casos el pacient es troba asimptomàtic, mentre que en d’altres pot experimentar dolor. Els metges assenyalen, a més, que el dèficit de vitamina D també pot causar raquitisme (ablaniment i debilitament dels ossos) en els nens petits. L’addició de vitamina D o calci a la dieta generalment corregeix aquests problemes. També s’ha relacionat amb infeccions respiratòries, com la pneumònia, la tuberculosi i la bronquiolitis. La pneumònia és una forma greu d’infecció aguda de les vies respiratòries baixes i la principal causa de mortalitat infantil arreu del món. Finalment, alguns estudis nord-americans assenyalen que a les zones amb menys sol hi ha més càncer de còlon, mama i pròstata, segons el doctor Nogués. «Això s’ha vist a les zones on hi ha menys vitamina D perquè hi ha poca insolació», explica aquest metge. ¿Qui està més afectat? En general, segons assenyala el doctor Pérez, les persones grans institucionalitzades són les que acostumen a tenir més mancança de vitamina D. Això es deu al fet que surten menys a l’exterior i, quan surten, estan més tapats. Però, en general, les persones que viuen a les ciutats estan menys exposades al sol. A més, els endocrinòlegs tenen molts pacients amb dèficit de vitamina D, perquè una bona part d’aquests són persones amb obesitat. «El 80% o 90% de les persones amb obesitat tenen un dèficit de vitamina D, una cosa que s’agreuja si a més se sotmeten a una cirurgia de l’estómac», assegura l’endocrí de Sant Pau Antonio Pérez. També les persones amb la pell més fosca, diu el doctor Nogués, estan «més protegides contra els rajos de sol» i, per tant, solen tenir més falta de vitamina D. «Als països mediterranis hi ha percentatges molt alts de persones amb dèficit de vitamina D i hauria de ser menys», assenyala Pérez. Les cremes solars, tot i que són necessàries per prevenir el càncer de pell, fan que el sol incideixi molt menys en la pell. ¿Com obtenir vitamina D? Segons els metges, n’hi hauria prou amb una exposició al sol de 10 minuts sense crema solar, però sempre en persones sense risc de desenvolupar càncer de pell. Segons el doctor Nogués, es recomana donar suplements de vitamina D, principalment a les persones amb osteoporosi. «N’hi ha prou amb fer-se una analítica i veure quins nivells tens de vitamina D. Se’n pren una dosi cada 15 dies i no hi ha pràcticament ningú que tingui una intoxicació», assenyala aquest internista. «El que és ideal és fer com els nòrdics, que, com que no tenen sol, suplementen tots els aliments: galetes, sucs de taronja, llet...», afegeix.

Espanya té dèficit de vitamina D

Més de la meitat de la població presenta una falta d’aquesta hormona necessària per al calci i el fòsfor dels ossos. Catalunya, per la seva latitud a l’hemisferi nord, té una escassa insolació entre els mesos d’octubre i maig

La seva carència s’associa a osteoporosi, malalties respiratòries i fins i tot càncer

Els nòrdics no tenen sol i per això complementen aliments com sucs i galetes

Jubilats vivint en residències i persones obeses són els que més en pateixen la falta

El més llegit