Un abans i un després

Sigui quina sigui la sentència, el judici contra l’exjugador del FC Barcelona i de la selecció brasilera de futbol Dani Alves, que comença avui a l’Audiència de Barcelona, marcarà un abans i un després en la lluita contra les agressions sexuals i els abusos de poder masclistes, així com en la seva resposta judicial. Si no hi ha cap pacte d’última hora, es tractarà del primer gran judici després de la llei del només sí és sí, que ha portat el consentiment i la llibertat sexual al cor de la legislació. També se celebra en un clima social de rebuig dels atacs contra les dones. Tot i així, es pot recordar que el jugador gaudeix de la presumpció d’innocència fins que no sigui condemnat. Més enllà d’això, el cas s’ha convertit en una mena d’andanada contra les velles idees sobre la violència sexual. Amb independència de la sentència final, la investigació ha pivotat sobre el consentiment –no en com ni quant es va defensar la víctima del presumpte atac, carta que ha intentat jugar sense èxit la defensa– i ha contribuït a esquerdar la impunitat dels acusats, sobretot quan són poderosos. És indubtable que quan els implicats en acusacions de violació o assetjament sexual són persones influents, celebritats o persones amb alt poder adquisitiu, la víctima té més por de denunciar davant la possibilitat de no ser creguda. No obstant, el procés judicial contra Alves, que s’enfronta a nou anys de presó sota l’acusació de violar una jove de 23 anys en un lavabo de la discoteca Sutton de Barcelona la nit del 30 de desembre del 2022, trenca aquest esquema. La víctima explica que desconeixia que el seu presumpte agressor era un jugador de futbol quan el va conèixer. A més, la ràpida actuació dels responsables del local al veure-la plorar, després de patir la presumpta agressió sexual, va fer que per primera vegada s’apliqués el protocol per a aquest tipus de casos. Cinc versions La dona va ser atesa en poc temps per una patrulla dels Mossos, traslladada a un centre sanitari per al seu reconeixement i després a una comissaria, mentre un equip policial examinava el lavabo, precintat per trobar restes biològiques. De fet, allà es van trobar nombroses evidències que van acorralar Alves, que s’ha vist obligat a canviar fins a cinc vegades (l’última va al·legar que anava ebri) la seva versió sobre l’esdevingut aquella nit. Després de la seva primera declaració, el jugador va ingressar a la presó el 20 de gener del 2023 per la gravetat del delicte i el risc de fuga pel seu elevat patrimoni. Avui l’abandonarà per unes hores per asseure’s al banc dels acusats. Després tornarà a dormir entre reixes. L’advocada Núria González López remarca que el judici a una persona famosa i mediàtica dona "seguretat i confiança" a les víctimes en el sistema de justícia perquè s’atreveixin a denunciar. "Com a part positiva sí que sembla dir que qualsevol pot ser jutjat i eventualment condemnat per molts diners que tingui", tot i que fer el pas sempre pot tenir costos per a la denunciant. En aquest cas, recorda la lletrada, hi va haver una "agressió directa" a la víctima per part de la mare de l’acusat quan va mostrar la seva imatge per xarxes socials. Sensació d’impunitat "Sempre pots estar exposada", qüestiona González, que afegeix que hi pot haver "un diferent tracte". En aquest sentit, destaca que una denunciant "se li pot generar el dubte" de si les actuacions són les mateixes quan el cas és anònim. "Sempre et preguntes si els jutjats funcionen igual quan no es tracta de processos mediàtics, ja que hi ha milers de judicis per agressió sexual cada setmana i no en sabem res, ni de les seves condemnes ni circumstàncies". Tot i així, l’advocada també remarca que, en els casos no públics, la denunciant "té l’avantatge que continua sent anònima, que no patirà ingerències, ni tampoc ningú s’interessarà en treure la seva cara en un diari, tot i que això no treu –admet– que l’entorn de l’agressor sí que actuï en xarxes socials". Per aquesta raó, destaca que precisament aquesta "no protecció de la víctima" frenen moltes vegades les denúncies. "Ningú t’assegura que l’agressor, el seu germà o la seva cosina vagin a publicar coses sobre tu". Intimitat de la denunciant En aquest sentit, l’advocada María José Varela afirma que la "testimoni-víctima està sotmesa a una enorme pressió" en el cas Alves per la "transcendència del seu presumpte agressor". "No obstant, la resta d’elements són els habituals en aquests processos, ja que els acusats solen negar els fets i, quan les proves són molt evidents, al·leguen que hi va haver consentiment", tal com ha passat amb el futbolista. "Cal evitar vulnerar el dret a la intimitat de la denunciant i que apareguin elements que la jutgin a ella, ja que això no són qüestions a valorar, ni en aquest ni en cap judici", recalca la lletrada. Al que sí que ha contribuït aquest judici –segons l’opinió de Patricia Hernández Hidalgo, doctora en Dret Penal i professora de Criminologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)– és a obrir un debat social, una cosa que considera "positiva". "El fet que en els últims anys s’hagi acabat amb el tabú de la violència sexual i de gènere ha facilitat que el legislador intervingui en l’assumpte (aprovant diverses lleis al respecte) i que les dones que han patit aquest tipus d’agressions es puguin reconèixer com a víctimes i puguin explicar la seva experiència i denunciar els fets", assenyala Hernández..

El més llegit