Interior cobra 11.700 € en rescats per negligències en 12 anys

El 23 d’agost els Bombers de la Generalitat van rescatar un ciutadà francès que s’havia tirat al mar al cap de Creus. Va aparèixer davant un penya-segat a l’anomenada cova de l’Infern. Aquesta zona del litoral té accés restringit dins del parc natural, com deien diversos cartells, a més que sols s’hi pot arribar per mar i "no és apta per a la visita", segons els serveis d’emergència. No obstant, l’home es va llançar al mar, es va fer mal en una cama i va quedar atrapat a les roques en un lloc inaccessible. En l’operació de rescat, els Bombers hi van desplaçar quatre efectius i un helicòpter del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) per rescatar-lo. Va estar conscient en tot moment. Els serveis d’emergència el van traslladar fins a la zona del cap de Creus i una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) el va portar a l’hospital. Els responsables dels Bombers de la Generalitat van considerar que l’home ferit va cometre una imprudència. Malgrat la senyalització que alertava dels riscos, va decidir tirar-se al mar en una zona rocosa. Per això, el Departament d’Interior va considerar que l’home ha de pagar 7.088 euros en concepte de taxa pel rescat, ja que entén que la seva negligència va obligar a activar el sistema d’emergències. El ciutadà francès pot recórrer aquesta decisió dins del procés administratiu, i per aquesta raó encara no s’ha cobrat la quantitat. Tres criteris De fet, des d’octubre del 2009, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) del Departament d’Interior pot cobrar els rescats o salvaments a la natura, tant de persones com de béns, quan s’hi donen tres criteris "objectius i evidents". El primer és quan els accidents es produeixen en zones assenyalades com a perilloses o d’accés prohibit; el segon al·ludeix a si les persones rescatades o salvades no porten l’equipament adequat per a la pràctica de l’activitat, i el tercer fa referència a quan se sol·licita el servei sense que hi hagi motius objectivament justificats. Els responsables de l’Administració catalana en matèria d’emergència afegeixen que "no es valoren" altres conceptes que "puguin resultar subjectius o que puguin ser qüestionats". Els Bombers van recordar que "sempre s’activen en tots els rescats i salvaments sol·licitats, sense qüestionar a priori si el servei pertany" a una d’aquestes tres conductes punibles. També van assenyalar que l’objectiu de la taxa és "conscienciar la població" que és necessari "tenir una bona preparació i informació abans d’emprendre qualsevol activitat" a la natura. El cost del salvament, segons el barem actualitzat el juliol de l’any passat i que va augmentar el preu anterior, estableix que el desplaçament dels Bombers té un import de 43,05 euros per unitat i hora; el de vehicles, 55,90, i el d’helicòpters, 3.245,85. Els Bombers també cobren 209,85 euros per participar en accidents de trànsit, un preu que han d’abonar les entitats asseguradores dels vehicles que han estat implicats en el sinistre. Segons dades dels Bombers, entre el 2011 i el 2023 es van dur a terme 15 rescats a la natura a Catalunya sobre els quals es va aplicar la taxa al considerar que s’havia produït una negligència. S’han cobrat en 11 d’aquestes actuacions, amb un import d’uns 11.700 euros, mentre que en la resta s’està pendent d’executar el pagament, com és el cas d’un fals avís de rescat d’una dona que suposadament havia caigut al riu, a Torres de Segre (Segrià) el 2018, i que va activar un dispositiu que està valorat en 9.870 euros. El marit va alertar el 112 que la seva dona s’estava ofegant, però els Mossos la van localitzar una hora després al seu lloc de treball. En concret, Interior ha reclamat l’embargament d’aquests 9.870 euros per la via judicial i, si s’acaben cobrant, suposaria la quantitat més alta obtinguda amb l’aplicació d’aquesta taxa de rescat de persones i béns. Boletaire Tampoc es van poder cobrar els gairebé 5.000 euros per la recerca d’un caçador de bolets el novembre del 2018 a la zona de la Pola, a Mura (Barcelona), ja que no se li va poder notificar la taxa. Aquestes sancions poden ser recorregudes i l’Administració pot tenir en compte les al·legacions, tal com va passar amb un ciclista accidentat en una pista forestal a Llagostera el març del 2020, quan estava en vigor el confinament i no es podia sortir de casa per la pandèmia de covid, i el rescat del qual va costar 6.420 euros. Entre els dispositius cobrats hi figuren els rescats de tres persones que van intentar creuar el riu Muga el 2011 malgrat haver-hi barreres per la crescuda del cabal; el d’un esquiador que va quedar atrapat per una allau fora de les pistes, en una zona amb accés tancat a la Masella el 2011, i el d’un cotxe que creuava el Segre a Lleida el 2013. També s’ha cobrat per la recerca de dues persones que es van perdre en una ruta a Ribes de Freser el 2014 i que no van alertar que havien aconseguit arribar al seu cotxe, per la qual cosa el dispositiu va continuar actiu, així com pel salvament en una zona tancada i senyalitzada com a perillosa en una via ferrada a Montserrat el 2018. Alhora, s’han rebut diversos falsos avisos d’incendis en vivendes particulars de Berga, Vic, Badalona o Girona que van ser cobrats, ja que s’hi va haver d’activar un dispositiu dels Bombers.

Interior cobra 11.700 € en rescats per negligències en 12 anys

Entre els anys 2011 i 2023 es van portar a terme 15 rescats a la natura a Catalunya sobre els quals es va aplicar una taxa al considerar que hi havia hagut una conducta temerària

La taxa pretén «conscienciar» la població que és necessària una bona preparació

Els falsos avisos d’incendis en vivendes particulars també es paguen

El més llegit