Més àlgebra, geometria i estadística, les vies per millorar en matemàtiques

Les matemàtiques són complexes, però no difícils si s’ensenyen i s’aprenen bé. L’últim informe PISA, no obstant, confirma que una immensa majoria de l’alumnat les tenen entravessades. Professionals de l’assignatura i la docència tenen clar els tres culpables: el fals mite que són molt àrdues i només aptes per a intel·ligents, l’angoixa que traslladen les famílies als estudiants, i la formació –molt millorable– que reben els professors. Un altre factor clau és com s’estan ensenyant les matemàtiques en escoles i instituts i per què provoquen tanta desmotivació entre els nanos. Sobretot, noies, atrapades en els estereotips de gènere. Els experts aposten per alleugerir uns currículums "sobrecarregats i repetitius" i fomentar matèries que potenciïn el sentit numèric, geomètric i abstracte, com l’àlgebra i l’estadística. La dimensió socioafectiva de l’aprenentatge no és l’ocurrència de cap xaman. És, segons la ciència, un aspecte determinant que explica la desmotivació davant l’assignatura. Així ho assegura Eduardo Sáenz de Cabezón, matemàtic i autor d’Apocalipsi matemático i Invitación al aprendizaje (Random House). "Si un nen s’equivoca moltes vegades a classe i no troba motivació ni a l’aula ni a casa acabarà generant una emoció negativa, que determinarà una actitud i un bloqueig davant l’assignatura. La motivació no ha de ser només la promesa de futur de trobar una bona feina quan sigui adult gràcies a les matemàtiques. Cal trobar altres motivacions, com el plaer d’aprendre, que ens capacita per a altres aprenentatges. I no només el plaer sinó el sentit que té aprendre", explica el divulgador. La reflexió del presentador del programa científic Órbita Laika (TVE) porta a una pregunta: ¿Com s’estan impartint les matemàtiques a les escoles i instituts? Llicenciada en Matemàtiques (UPC) i doctora en Didàctica de les matemàtiques (UAB), Laura Morera destaca que, tradicionalment, l’assignatura s’ha impartit posant l’accent en la numeració. L’experta assegura que fer operacions i equacions està molt bé, però ensenyar matemàtiques i, sobretot, gestionar una aula va més enllà. Entendre, després memoritzar "Cal transmetre sentit numèric i geomètric, que és molt més que saber-se quatre fórmules. A primària i secundària es potencia el càlcul, però cal posar el focus a entendre, deduir i reflexionar les matemàtiques. Per descomptat que cal saber-se, i ràpid, les taules de multiplicar. Però la memorització és posterior a l’aprenentatge. És a dir, primer has d’entendre i visualitzar què significa multiplicar i després memoritzar les taules", analitza la docent universitària. El desolador resultat que l’alumnat de 15 anys va obtenir a l’últim informe PISA ha fet que el president del Govern anunciï un pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora. Però PISA, en realitat, no hauria d’haver sorprès ningú. Fa anys que la Reial Societat Matemàtica Espanyola (RSME) alerta del problema i posa a sobre de la taula propostes de millora. El 2019, la RSME va publicar el Libro Blanco de las Matemáticas, en què avisava dels currículums "sobrecarregats i repetitius". A l’hora d’aprendre matemàtiques no n’hi ha prou amb el càlcul sinó que fa falta desenvolupar la capacitat de pensament abstracte. El document de la RSME aposta per fomentar a les aules tres matèries. La primera, l’àlgebra, disciplina que permet el pas de la numeració al pensament abstracte. La segona, la geometria per potenciar la capacitat de raonament i la resolució de problemes. La tercera, l’estadística i la probabilitat per ser capaços d’analitzar les dades i impulsar el pensament crític. El Libro Blanco de las Matemáticas recull algunes propostes de millora, com la baixada de ràtios, els desdoblaments d’aules i els canvis en la formació matemàtica dels professors. Són iniciatives que estan, precisament, incorporades en el pla de reforç anunciat per Pedro Sánchez. Tots els experts consultats per EL PERIÓDICO advoquen per augmentar els continguts matemàtics que s’imparteixen en el grau de Ciències de l’Educació perquè els futurs mestres dominin més la matèria i tinguin "passió" per aquesta. "No és raonable que al grau de Ciències de l’Educació s’accedeixi des d’un Batxillerat d’humanitats, en què no s’estudien matemàtiques", es lamenta Clara Grima, professora de Matemàtica Aplicada a la Universitat de Sevilla. La divulgadora també alerta que el problema continua a secundària, on els professors de matemàtiques estan deixant de ser matemàtics. Aquests, per raons de sou i demanda laboral, se’n van a l’empresa privada. "La solució és gairebé sempre la mateixa: diners. ¿Qui convenç un matemàtic que faci el màster per ser professor d’un institut on guanyarà molt menys?", es pregunta la divulgadora.

Més àlgebra, geometria i estadística, les vies per millorar en matemàtiques

Els experts en didàctica demanen millor formació matemàtica dels docents, que es posi el focus en la reflexió i no tant en les fórmules, i que es desterri el mite que és una assignatura només apta per a persones intel·ligents.

El més llegit