Julián Fernández (73 anys) recorda molt bé aquell dia. Va ser fa dos anys. Estava assegut al sofà de la seva vivenda de Pineda de Mar (Maresme) veient la televisió. Va tenir una petita discussió amb la seva dona i, enfadat, va pujar les escales. "A l’arribar al pis de dalt, em vaig adonar que no hi veia. Se me n’havia anat la vista de l’ull dret". El Julián va creure que estava tenint un vessament cerebral i ràpidament es va col·locar davant un mirall. "No em vaig veure res a la cara, però m’havia quedat cec totalment de l’ull dret. Em vaig vestir i jo sol me’n vaig anar a les urgències del meu centre de salut". Rondaven les onze de la nit.
"No hi veia d’un ull i vaig anar a urgències"
Acabava de tenir una discussió amb la seva dona i de sobte va comprovar que no hi veia d’un ull. Va anar de seguida al CAP i el van portar amb ambulància a Can Ruti. Li va salvar la vista
Sis mesos abans de l’ictus va perdre la vista i li va tornar en 10 minuts
El més llegit
- La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura
- Mor sor Montserrat Casas, popular abadessa de Pedralbes
- Les dificultats tècniques generen dubtes sobre la dessalinitzadora flotant de BCN
- Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Una dansa centenària que imprimeix identitat