La banalització de l’‘estic fatal’

La pandèmia va portar un augment dels trastorns mentals en la població general però, sobretot, entre els adolescents. Com a efecte positiu, la covid va visibilitzar la salut mental i va ajudar a trencar part del tabú que encara l’envolta. No obstant, com alerten psicòlegs i psiquiatres, "s’ha generalitzat l’‘estic fatal’". Com a conseqüència d’això, de vegades arriben a les consultes adolescents amb un malestar propi de la pubertat creient que tenen una malaltia mental. Dos terços dels adolescents catalans que han tingut una temptativa suïcida no tenien cap trastorn mental. "Sempre es parla del malestar adolescent, però hi ha enquestes que diuen que dos terços dels menors de Catalunya se senten bé. Hi ha molts adolescents sans i que no senten aquest malestar. Cal començar a desvincular-se de la idea que tota l’adolescència està malalta", assenyala Montse Pàmias, cap del Servei de Salut Mental Infanto i Juvenil de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Pàmias creu que, tot i que és positiu parlar de la salut mental, de vegades es corre el risc de "banalitzar-la". "No podem pensar que tot és malaltia mental", afegeix. Aquesta situació, a més, impacta en els serveis de salut mental. "Ens estan arribant molts malestars de la vida diària. Aquí només haurien d’arribar els casos més greus [depressions, hiperactivitat, esquizofrènia], però, des del 2020, ens estem trobant amb un increment de la demanda per part d’adolescents amb un malestar emocional que no tenen una patologia psiquiàtrica", diu Pàmias. Escola, amics i família Són malestars, assenyalen els experts, que s’haurien de resoldre a l’escola, amb els amics, en la família. "Un fàrmac no resol aquestes situacions. No podem psiquiatrizar el malestar de la vida diària", apunta preocupada per l’augment del consum de psicofàrmacs en la població infanto-juvenil catalana en els últims anys (un 25% el 2022 respecte a l’any previ, segons Salut). Tot i així, precisa que, en alguns diagnòstics, els psicofàrmacs són "imprescindibles". Segons el psicòleg clínic Joaquim Puntí, de la unitat de conducta suïcida del Parc Taulí, la pandèmia va provocar un repunt de les conductes autolesives, suïcides i trastorns de la conducta alimentària (TCA). "Des d’aleshores ha calat en la societat la idea que la majoria dels adolescents experimentel malestar. El nostre missatge és que el malestar emocional és propi de la vida. No és el mateix que un problema de salut mental i no podem psiquiatritzar-lo. Hem d’ensenyar a la població a desenvolupar eines", diu Puntí. Un volum "molt alt" dels adolescents que consulten els serveis de salut mental ho fan per "malestars emocionals inespecífics". "Tinc pacients que em diuen: ‘Jo vinc aquí perquè vull ser feliç’. La vida real també passa per tenir moments dolents i saber-los gestionar. Moltes vegades aquests adolescents necessiten tenir el dia més programat i fer activitats que els ajudin a sentir-se bé i que formin part d’un grup", defensa aquest psicòleg clínic. Puntí creu que la societat té part de responsabilitat en aquest fenomen perquè els productes culturals dirigits als adolescents aborden d’una manera de vegades exagerada el malestar emocional. "La sèrie Por trece razones, el 2017, et llança el missatge del suïcidi adolescent [un mes i mig després de la seva emissió, es van incrementar en un 27% les recerques a Google sobre com cometre suïcidi]. En altres sèries com a Verano azul el suïcidi i la depressió no eren tan presents", reflexiona.

La banalització de l’‘estic fatal’

Els psicòlegs i psiquiatres alerten que de vegades arriben a les consultes adolescents amb un malestar propi de la pubertat creient que tenen una malaltia mental

El més llegit